"Si volem ser la millor ciutat per visitar, no podrem ser la millor per viure"

PalmaCom ha passat amb altres destinacions massives –Venècia, París i Barcelona, per exemple–, Palma perd la fesomia tradicional al mateix ritme que arriben els turistes. Així ho deixa palès el llibre Biografia de Palma, que ha estat elaborat per Palma XXI, sota la coordinació de la Fundació Iniciatives del Mediterrani. Aquest estudi destaca "la pèrdua d'identitat de la ciutat històrica" a causa del turisme de masses. Com ja ha explicat en altres ocasions l'ARA Balears, als problemes per trobar un habitatge s'hi suma la desaparició del comerç tradicional, substituït per botigues dirigides exclusivament al turisme. "Si volem ser la millor ciutat per visitar, no podrem ser la millor per viure", ha advertit la directora de Palma XXI, Cristina Llorente, a més de remarcar que la gent ja no se'n va molesta per l'excés de turisme, sinó que "ja no es pot plantejar plantejar viure al centre de Ciutat, ni tan sols a les barriades de Palma".

Llorente ha assenyalat que Palma s'està convertint en una espècie de "ciutat Disney o de centres comercials per l'estil de les americanes", un canvi de fesomia que "buida la ciutat de sentiment de pertinença". Per la seva banda, el president de la Fundació Iniciatives del Mediterrani i coordinador del projecte, Jaume Garau, ha afegit que la ciutat antiga s'ha venut "massa fàcilment i massa barata". Biografia de Palma és el resultat del treball de més de 71 persones de diferents disciplines amb la col·laboració de l'Arxiu de So i Imatge i del Consell de Mallorca. "Vèiem com la ciutat s'anava perdent i no hi havia una memòria accesible de la seva història", ha afegit.

El llibre té més de 300 referències bibliogràfiques i consta de quatre grans parts que conten la història de Palma des de l'època romana fins a l'any 2020. El primer bloc parla de la ciutat romana, dels inicis de la ciutat moderna i dels canvis polítics i econòmics que es dugueren a terme en aquella època. El segon tracta l'esclat de la Guerra ivil i els canvis demogràfics i socials que es varen produir juntament amb l'enderrocament de les murades, una fita que donà lloc al começament de la ciutat nova, allò que coneixem com l'eixample. A la tercera part s'exposa la situació de la ciutat durant la Guerra Civil i els anys de postguerra juntament amb el primer boom turístic que va patir la ciutat. La darrera s'endinsa en els canvis urbanístics, culturals i socials que ha sofert Palma i en "el ball de colors [polítics]" del govern de la ciutat, segons ha explicat Llorente. L'obra acaba amb l'esclat de la pandèmia.

Pla pilot als barris estressats

Les associacions de veïns del centre històric, juntament amb Palma XXI, varen proposar a l'antic Consistori un pla de 40 mesures detallades en temes relatius a la circulació, l'habitatge, les llicències d'activitat i el turisme, entre d'altres. A les darreres reunions amb l'actual batle de Palma, Jaime Martínez, Palma XXI va plantejar un pla especial per al barri de Santa Catalina, amb la intenció d'iniciar un pla pilot per als barris "estressats per excés d'activitat turística i excés de circulació".

D'altra banda, Garau ha criticat que el llibre no hagi tingut el suport ni el finançament l'Ajuntament de Palma –sí que hi ha participat el Consell de Mallorca. Al respecte, ha manifestat que espera que Cort s'interessi per fer l'edició en castellà de l'obra, que es presentarà aquest dimarts a la biblioteca de Cort (19 h).