Els vols de jets creixen un 41% a les Illes des del 2019
Un trajecte de Palma a Berlín de tres hores genera sis tones de CO2, mentre que la mitjana europea per persona i any és de 5,5 tones
Palma“Al setembre podeu estar uns dies per confirmar la reserva, però per juliol podeu quedar sense jet en 30 minuts si no ho confirmau. Al juliol l’aviació privada és una bogeria”. Així parla una treballadora d’una companyia que gestiona el lloguer de jets privats. Ens dona diferents opcions per anar de Palma a Berlín el 8 de setembre, amb tornada dia 15. La més barata: un jet Mustang de quatre places que costa 23.500 euros –més 2.200 per aturar a posar benzina– i fa el trajecte en tres hores i mitja, amb snacks i beguda inclosos. El més car, un Phenom 300, és de set places, costa 34.000 euros i, això sí, ofereix un càtering fred. En aquest cas el trajecte es cobreix en dues hores i 45 minuts.
Aquests són alguns dels jets privats que passen pels aeroports de les Balears cada dia, amb unes xifres d’arribades i sortides que varen assolir el 2022 els 33.964 vols, segons les dades d’Aena. Són un 47,9% més que els 22.964 del 2019, el darrer any d’abans de la pandèmia. En canvi, la circulació de jets privats és una mica inferior enguany: durant els set primers mesos hi ha hagut 18.748 vols –8.744 a Mallorca, 8.702 a Eivissa i 1.302 a Menorca–, mentre que el 2022 varen ser 20.829 en aquest mateix període. Això sí, són un 41% més que el 2019.
Pel que fa a la consulta per anar a Berlín, el que no s’indica és el volum d’emissions que genera volar en un jet privat. L’entitat internacional Transport & Environment aporta una referència de dues tones de CO2 per hora. Així, un vol de tres hores de Palma a Berlín generaria sis tones de CO2. La magnitud d’aquesta dada és bona d’entendre si es posa en context, perquè un ciutadà de la Unió Europea en produeix de mitjana 5,5 tones a l’any –la mitjana a Espanya és de 4,3 tones–, segons els càlculs que ofereix el Banc Mundial i que encara podrien ser inferiors, perquè aquesta xifra és del 2020. És a dir, amb un sol vol de Palma a Berlín s’emet més CO2 que una persona a la UE en un any.
“Els aeroports de les Illes Balears estan entre els que tenen més vols privats no sols d’Espanya, sinó també d’Europa”, comenta l’expert en canvi climàtic de Greenpeace Pedro Zorrila, que concreta que l’aeroport de Palma “és el vuitè d’Europa més freqüentat per vols privats”. Segons l’informe Las emisiones de CO2 de la aviación privada en Europa d’aquesta entitat ecologista, els tres aeroports d’Espanya amb més operacions de jets privats registrades el 2022 varen ser Palma, Eivissa i Madrid-Barajas. Mentrestant, “les Illes s’enfronten a l’augment dels impactes de la crisi climàtica sobre l’agricultura, la ciutadania i el turisme. Tot això suposa problemes en la vida quotidiana i en la salut de les persones que hi viuen”, afegeix Zorrilla. La European Business Aviation Association (EBAA) col·loca els aeroports d’Eivissa i Palma com la parella amb més trajectes de l’Estat (1.295). Cal tenir present que parlam d’un viatge de només 149,4 quilòmetres –segons Greenpeace, el 55% dels vols en jet a Europa cobreix menys de 750 quilòmetres.
La situació a Eivissa és extrema: a l’aeroport de l’illa pitiüsa hi ha hagut enguany pràcticament els mateixos moviments que a Mallorca, malgrat que té una superfície i una població sis vegades inferior. “A Eivissa és una barbaritat, però la gent vol turistes rics perquè deixen doblers. Aquí arriba un avió privat rere un altre i no n’hi ha més simplement perquè no hi caben”, lamenta l’activista d’Extinction Rebellion Eivissa Karen Killeen, que també forma part de la campanya ‘Prou jets privats’.
El portaveu a Mallorca del moviment Fridays for Future, Pere Joan Femenia, també lamenta que “es donin facilitats amb temes com el combustible”. De fet, la Directriu 2003/96 de la UE exonera gairebé totes les recàrregues de combustible dels avions –llevat de les avionetes d’esbarjo.
“D’una banda, s’han de tenir en compte les emissions directes dels avions i, de l’altra, les emissions indirectes dels turistes que hi venen”, diu el professor de Dret Internacional i subdirector del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB, Pau de Vílchez. L’expert remarca que, malgrat que els gasos d’efecte hivernacle de l’aviació suposen entre el 2% i el 3% de les emissions mundials, el seu impacte en matèria d’escalfament és d’entre un 5% i un 6%. “Les emissions es produeixen en altitud i els avions, quan volen, desprenen partícules petites de carbó i aigua que es congelen.Això fa que tinguin un impacte superior”, explica.
La injustícia social
De Vílchez també subratlla que hi ha “una profunda desigualtat”, perquè “una part molt petita de la població té una responsabilitat molt gran “pel que fa a les emissions aèries. “Som nosaltres que hem de ser sostenibles i hem de reciclar, quan hi ha problemes que tenen a veure amb unes classes molt altes i que rompen tot el crèdit de CO2”, diu el doctor en Antropologia Social i Cultural i professor del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, Claudio Milano, molt crític amb el discurs d’empresaris i institucions sobre el turisme de qualitat i a favor del turisme de luxe. “Parlam de massificació, en culpabilitzam la classe mitjana i treballadora i deixam de banda que el problema és el model de creixement”, continua. Per aquest antropòleg, no es tracta només de resoldre el problema del turisme massiu, sinó que cal afrontar la crisi del model. “Parlam del turisme de qualitat com si fos l’oposat al turisme massiu i no ho és quant a les emissions i el consum de recursos. No queda altra sortida que el decreixement i la diversificació”, sentencia.