Les voluntats anticipades es quadrupliquen en deu anys a les Illes

PalmaGracia té 78 anys. Ha sobreviscut a tres càncers i un infart. Com es diu popularment, ha vist la mort de cara. Fa deu anys, va anar a l’oficina que la Conselleria de Salut té a Palma i va redactar les seves voluntats anticipades. Testament vital, per al llenguatge de carrer. Volia decidir com morir i, des de 2006, la llei permet registrar detalls relatius a tractaments mèdics, teràpies experimentals o donació d’òrgans per al moment en què un ja no tingui capacitat de triar. “Vaig pensar a deixar-ne constància per escrit perquè la possibilitat de morir-me era pròxima. No em volia veure endollada a una màquina ni que em mantinguessin amb vida artificialment. No vull sofrir ni veure’m condemnada a una cadira de rodes”, assegura Gracia, qui ha aprofitat el tràmit per especificar què han de fer els familiars amb el seu cadàver. “He previst que m’incinerin. No vull taüts de fusta cara, de 5.000 euros. De cartró és suficient. I després, que escampin les meves cendres a la mar. O on vulguin”, revela.

Des que Gracia va redactar les seves voluntats anticipades fa una dècada, el nombre s’ha quadruplicat a les Balears. Ha passat de 3.121 que hi havia registrades fins 2013 a 12.383 fins a gener del 2023. Del total, 10.262 van ser inscrites per espanyols, i 2.121, per estrangers. Per segments d’edat, la distribució –sobre una població d'1.176.659 habitants– és la següent: tres menors (entre 16 i 18 anys), 141 de 18 a 30 anys, 1.384 de 31 a 50 anys, 3.106 de 51 a 65 anys i 7.749 majors de 65 anys.

Les xifres situen les Illes en una taxa de 10,52 per cada 1.000 habitants, la cinquena més alta d'Espanya; per darrere de Navarra, Catalunya, el País Basc i la Rioja. A la coa, com les que menys recorren a aquest servei, hi ha Ceuta, Melilla, Extremadura, Múrcia i Galícia. “No existeix cap estudi que argumenti les diferències, però podem concloure que les comunitats amb un territori més rural o menys industrialitzades tenen un major desconeixement o interès en el tema. Per contra, és més comú a les capitals de província”, apunta el director general de Recerca en Salut, Formació i Acreditació del Govern, Vicenç Juan Verger.

En femení

Per sexes, les Balears confirmen la tendència que és axioma a totes les comunitats: les voluntats anticipades s’escriuen en femení. El 2023, fins a 4.550 homes les van registrar, enfront de 7.833 dones. Elles suposen un 63,3% del total. El perfil és clar per a Isabel Borrás, directora del Registre de Voluntats Anticipades de les Illes Balears: “No en tenc dubtes. Dones majors de 55 anys”. Hi ha qualque motiu especial? “Clar. La dona continua exercint el rol de cuidadora i no vol que els altres passin per les situacions que elles viuen. T’ho diuen clar: ‘No vull patir ni fer patir’. S’han fet càrrec dels seus pares. Els han vist morir i no volen repetir-ho”.

L’augment d’inscripcions es deu a “una major conscienciació” i a una “evolució” de la societat. “Vivim més anys i ho feim amb malalties cròniques o degeneratives. La gent té referents de familiars que han mort sofrint, després de deteriorar-se, i es planteja com vol fer-ho. Abans existia una actitud paternalista cap al pacient i era el metge qui prenia les decisions”, assegura. Les xifres, no obstant això, no han derrocat el silenci entorn de la fi de la vida. “La mort continua sent un tabú. Ara més que mai hi vivim d'esquena. Ningú vol parlar de patiment i els homes, menys encara. Abans es vetllava la persona morta a casa i això era un contacte amb la mort. Ara no deixam que els nins vegin els seus avis morts o vagin als seus funerals i, fins i tot, molts estudiants de Medicina arriben a la facultat sense haver vist mai un cadàver”, explica.

Les Balears disposen de nou oficines o serveis de registre de voluntats anticipades repartides per totes les illes. La de Palma és la central, però també n’existeixen fins a sis a Menorca, una a Eivissa i una altra a Formentera. A més de la que proporciona el servei del Govern, existeixen dues vies més per presentar-les: deixant-ne constància davant notari o signant el document amb tres testimonis –que han de confirmar la seva identitat amb documentació. Aquesta darrera és l’opció menys freqüent. En qualsevol cas, totes se centralitzen en el registre de la Comunitat Autònoma, que les remet als hospitals. Allà, els metges, en consultar l’historial, rebran una alerta per saber que el malalt ha determinat com desitja morir. Arribat el moment, s’aplica allò estipulat. En tot cas, l’afectat pot, en qualsevol moment, modificar, substituir o revocar els pactes. “Una vegada que les persones registren les seves voluntats anticipades, els enviam una resolució que transmetem a tots els hospitals públics i al Registre Nacional d'Instruccions Prèvies. Les clíniques privades no hi estan connectades, però si ens ho sol·liciten, els enviam la documentació. Saben on trobar-nos”, assegura Borrás.

El formulari està disponible en línia a la pàgina del Govern, però a l'oficina de Palma són molt pocs els que arriben amb el paper emplenat. El personal els atén, fan una xerrada, tracen una mínima història clínica i comencen a determinar les condicions de les seves voluntats anticipades: el desig de ser informats sobre un diagnòstic fatal, la preferència de passar els darrers dies a casa o a l’hospital, o no prolongar la vida per si mateixa en situacions clíniques irreversibles. Després s’expressa en quines situacions ha de considerar-se tot l'anterior: un estat vegetatiu crònic, una demència greu, una malaltia terminal o una situació d’agonia. També es deixen escrites instruccions per rebre fàrmacs pal·liatius, per no recórrer a proves o tractaments innecessaris o per deixar-ho tot en suspens ­–i mantenir-se amb vida fins a donar a llum– en el cas d’una embarassada. De la mateixa manera, s’estableix si es desitja donar els òrgans i en quins termes: a una altra persona, a la recerca o a l'ensenyament universitari. I encara que no depengui del criteri mèdic, es pot deixar per escrit també si es vol ser incinerat, enterrat o es desitja un ofici religiós. Fins aquí, el que s’hi estableix d’obligat compliment.

Altres instruccions

El darrer punt és el d’’altres instruccions’ i comença la part més sociològica de l'assumpte i subjecta a anècdotes: “Els deixam posar el que considerin, però no serà un hospital qui se n’encarregui, sinó els familiars”. I hi ha de tot: budistes que reclamen que el seu cos no es toqui en tres dies, ser enterrat amb l’hàbit d’un orde religiós, no voler la seva mort anunciada en una esquela, celebrar una festa amb xarrups per a tots els assistents o fer un diamant amb les cendres. “Els deixam clar que d’això no se’n pot fer càrrec l’Administració i que peticions com deixar un cadàver tres dies sense tractar és impossible. I si volen una festa, els recomanam que la deixin pagada”, assenyala fent broma Borrás.

El document de les Balears no ha incorporat encara un punt específic per a l’eutanàsia, però, des de la seva aprovació per llei, els funcionaris registren la petició en l’apartat d’‘altres instruccions’ per a la seva aplicació. “És curiós perquè venen persones que la sol·liciten encara dubtant que sigui legal. Els aclarim que ho és i que poden fer-ne constar el seu desig”, aclareix.

A les Illes és una “tendència” la caiguda dels ritus funeraris, almenys en les voluntats anticipades. “Cada vegada és més freqüent trobar-se amb gent que no vol funeral, tanatori, ni flors”, assegura. I no sempre és fàcil asseure’s davant de persones que arriben perquè acaben de rebre un diagnòstic fatal. Un jove paleta diagnosticat d’ELA o una senyora de mitjana edat, encara impactada davant la notícia que pateix Alzheimer. “Hi ha dies molt durs, en els quals resulta impossible tancar la porta i oblidar-ho tot. Plores amb ells i plores després”, confessa. Més enllà, hi ha Gracia, qui, tot i el seu historial, espera viure més per poder veure el seu net triomfant com a futbolista professional. Això sí, amb els papers de la seva mort en regla.