Vox capitalitza la por i el desarrelament a Ceuta

Enviats especials a Ceuta"Vox són els únics que diuen el que volem sentir. Esclar que van guanyar a Ceuta: el doble de vots haurien de treure! La immigració, el gènere de la dona... són coses que només tenen un camí i Santiago Abascal és l’únic que ho diu amb claredat", proclama Paco Mur, treballador de l’empresa de neteja municipal Trace. Els set companys amb qui divendres feia una pausa a mig matí en un bar a tocar del port de l’enclavament espanyol assentien. "El que demanem és que les nostres filles puguin sortir al carrer sense por, i no haver-les d’acompanyar a tot arreu", deia un altre. "I Puigdemont de què va, dient que Ceuta i Melilla han de retornar al Marroc?"

Al líder ultradretà li va faltar temps per plantar-se dimarts a la nit a Ceuta, on va ser rebut com un ídol pels seus seguidors, en una ciutat amb les persianes abaixades i les aules buides per por dels milers de persones que van arribar del Marroc, en una crisi sense precedents a l’enclavament espanyol. Els 85.000 habitants de Ceuta van veure arribar en qüestió d’hores més de vuit mil persones desesperades a la ciutat (és la dada oficial, mai sabrem del cert quantes n’hi havia) i molts temien que el rei Mohamed VI havia decidit envair la colònia espanyola. En un ambient d’alta tensió, Abascal reclamava construir "un mur infranquejable" i militaritzar la frontera amb el Marroc i no s’estava de tractar les criatures i els adolescents que l’havien travessada nedant amb les mans buides de "soldats". Llenya al foc per treure rèdit polític de la por i la tensió entre comunitats. Etnicisme en estat pur.

La repetició electoral del 2019: del PSOE a Vox

A les eleccions generals del 10-N del 2019, Vox va guanyar a Ceuta amb el 35,29% dels vots, el triple que la mitjana de la Península. Només sis mesos abans, el PSOE havia guanyat a la ciutat autònoma trencant gairebé dues dècades d’hegemonia ininterrompuda del PP. Però en la repetició electoral molts ceutins d’origen musulmà que l’havien votat per defensar-se de la ultradreta es van quedar a casa, desil·lusionats per la incapacitat dels socialistes de reconèixer que els havien donat la victòria. "El racisme polític és transversal a tots els partits, de dreta a esquerra", explica en un cafè del centre de Ceuta el politòleg Mohamed Mustafà, assessor de Caballas, el partit que porta el nom del peix amb què es coneix popularment els ceutins i una de les formacions que atreu vot musulmà.

A Ceuta les diferents comunitats coexisteixen en bombolles, no conviuen. Aproximadament la meitat de la població és d’origen peninsular, majoritàriament funcionaris (militars, policies, mestres, metges) i les seves famílies. La resta, d’origen marroquí, sobretot tenen feines poc qualificades o es dediquen al comerç a la frontera. Una segregació social que també és territorial: els musulmans majoritàriament viuen als barris perifèrics, on la renda per llar, segons l’Institut Nacional d’Estadística, no arriba als 20.000 euros, 35.000 menys que al centre. Els musulmans han patit una discriminació històrica. De fet, no van obtenir la nacionalitat espanyola fins al 1986, quan Espanya va entrar a la UE i es va veure forçada a reconèixer milers de musulmans de Ceuta i Melilla que fins aleshores havien sigut apàtrides. Als barris populars, de majoria marroquina, hi guanya el PSOE, però costa més que la gent vagi a votar. Quan preguntes sobre Vox –que els titlla de quintacolumnistes invasors de l’Espanya catòlica– la resposta sol ser un reguitzell d’exabruptes.

Se senten espanyols, però els cristians els tenen sempre en el punt de mira. Moros i cristians són paraules d’ús quotidià que se senten als bars i als carrers. Com explica la periodista Nerea Larrinaga, "les identitats es construeixen abans pel que no ets: ets espanyol perquè no ets marroquí". Viure en una colònia desarrela i molta gent hi respon buscant el referent religiós: anar a la mesquita o a l’església és una manera de pertànyer a una comunitat.

Funcionaris i militars

"A Ceuta tenim una societat militaritzada, amb un funcionariat (administració, exèrcit, policia, educació) que té un elevat nivell econòmic, perquè la seva destinació està més ben remunerada que a la Península, i a la qual li grinyola estèticament la cultura musulmana, que és l’oprimida", explica l’educador social Carlos Lorente. "Rebutgen un col·lectiu que fins fa poc només tenia un paper servil però que en les noves generacions ha anat guanyant terreny en formació i posicions importants".

El 10-N Vox va guanyar als barris on viuen els militars i policies que treballen a la frontera acusant el PP de covard i de claudicar contra els musulmans i prometent mà dura contra la immigració, explotant la inseguretat ciutadana, defensant un nacionalisme exacerbat i l’ultracatolicisme com a essència de l’espanyolitat. Al centre hi guanya el PP: els barris més rics de la ciutat són el baluard de la dreta i la ultradreta i els que més participen, contra l’abstencionisme latent dels més pobres com El Príncipe o Benzú, on guanya l’esquerra. "La gent de classe mitjana alta vota Vox, però la ultradreta també beu de barris populars, com Juan Carlos I o Los Rosales. "A Vox el vota gent de totes les classes socials i l’esquerra ha d’entendre que hi ha un descontentament important a la classe treballadora: en lloc de mofar-se, des d’una posició de superioritat moral, del treballador blanc pobre que vota ultradreta, el que s’ha de fer és treballar per canviar les condicions materials que han fet que pensi que la seva precarietat està causada per la presència de l’altre", diu el politòleg.

A Ceuta –que té competències d’una comunitat autònoma– hi governa el PP, que al gener va trencar l’aliança amb Vox. La curta trajectòria institucional dels ultradretans ha estat marcada pels escàndols: al gener dos dels seus sis diputats a l’assemblea autonòmica i fundadors del partit van marxar després que es fessin públics missatges xenòfobs enviats per WhatsApp atribuïts a líders del partit. Al febrer van perdre el seu senador electe, investigat per violència masclista contra la seva dona. El que encara no sabem és com afectarà, el que ha passat aquesta setmana, a l’auge de Vox, dins i fora de Ceuta.