Vox exigeix que el català deixi de ser un requisit per ser docent
El partit d'extrema dreta ha presentat una PNL per demanar que la llengua pròpia passi a ser un mèrit i que el FOLC "no sigui indispensable"
PalmaVox ha fet una passa més per intentar eliminar el requisit del català entre tot el funcionariat de les Illes Balears. En aquest sentit, i a través d’una proposició no de llei, el partit d’extrema dreta demana al Govern "suprimir la imposició del català com a requisit ineludible per a l’accés a la docència a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, garantint que el desconeixement de la llengua cooficial no penalitzi en cap cas a l'hora d’accedir a la funció pública”. Per fer-ho possible, el català, que és un requisit per als docents de la pública des d'abans de la transferència de les competències educatives (a mitjan anys 80), ha de passar a ser només un mèrit.
Vox considera que la llengua pròpia ha de ser un "criteri addicional en la selecció dels futurs educadors, sense fer del Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), un requisit indispensable". El partit d'extrema dreta creu que aquest procediment, així com la necessitat d'acreditar el nivell C1, no són adequats, i els qualifiquen d'"imposició lingüística que discrimina els ciutadans de les Balears i d'altres llocs d'Espanya". Així mateix, Vox considera que el fet d'acreditar el nivell de català "és un requisit prescindible en el cas dels docents que hagin de fer les classes en castellà, tant si és l'opció elegida pels alumnes com pels pares". Vox també defensa la mesura com una manera d'atreure professionals "amb els millors perfils".
Una carrera contra el català
A principi d'octubre, Vox també va presentar una proposició no de llei que insta el Govern a aprovar la lliure elecció de llengua a totes les etapes educatives, que es debatrà aquest dimarts al Parlament. La mesura forma part de l'acord de governabilitat signat entre el PP i Vox, i l'extrema dreta vol dur el debat a l'agenda parlamentària i forçar els populars a refermar-s'hi. Com a proposició no de llei, la iniciativa no té cap poder jurídic, i té el valor d'un posicionament polític i una reclamació que la Cambra fa a l'Executiu.
La portaveu de Vox, Idoia Ribas, va defensar el text i va assegurar que el PP era "coneixedor" que el durien al Parlament, però també va admetre que no havien consensuat el contingut de la iniciativa. Malgrat el xoc frontal que va provocar que el partit presentàs la proposició de llei per crear l'Oficina de Garantia de Llibertat Lingüística, quan el PP va exigir que retirassin el text perquè no s'havia negociat, Ribas va recordar que són "dos partits diferents": "No es tracta que un grup hi estigui d'acord o no, sinó de com funciona el parlamentarisme", va argumentar la portaveu de Vox: "Un acord de governabilitat no invalida un grup polític per continuar-ho essent". Tot i estar "en contacte permanent" amb el PP, Ribas va dir que no s'havia entrat, encara, en negociacions sobre l'Oficina de Garantia de Llibertat Lingüística (el PP va dir que tal com està no l'aprovarà) i esperen a veure les esmenes que presentin els conservadors.
Per la seva banda, la portaveu del PP a les Balears, Marga Duran, va dir que no estan d'acord amb el text, i va assegurar que "el calendari d'aplicació el marca el Govern". Tot i això, va dir que no hi votaran en contra, sinó que presentaran esmenes a l'escrit.