Vox no accepta que famílies i docents prefereixin l'escola en català i contraataca al Parlament

PalmaDesprés que famílies i escoles s'hagin pronunciat clarament a favor del català i hagin deixat el Pla de segregació lingüística a un nivell gairebé residual, Vox ha iniciat una nova ofensiva en el Parlament i ha exigit explicacions al conseller d'Educació, Antoni Vera, sobre l'aplicació del que el PP i la formació d'extrema dreta denominen llibertat d'elecció lingüística. Les famílies han optat majoritàriament (80%) per l'escolarització en català al primer ensenyament (tres anys) i els claustres de professors han declinat participar en el Pla de segregació lingüística de Primària. Només 11 escoles (totes concertades) de les més de 300 possibles l'han secundat. En aquest context, Vox no ha acceptat que les dues mesures que prometien minvar la presència de la llengua pròpia a les aules no hagin generat l'entusiasme que s'esperava. La portaveu del partit d'extrema dreta, Manuela Cañadas, ha registrat a la Cambra una bateria de preguntes per a Vera i exigeix saber com han justificat les escoles la decisió de no adherir-se al pla, què farà el Govern per assegurar que els centres públics acceptin futures iniciatives de segregació i què ha fet per garantir que els pares poguessin triar la llengua a determinades escoles concertades. Cal remarcar que els docents no han de justificar la seva negativa a participar en el pla, que és voluntari. A banda, els claustres són òrgans col·legiats i les seves deliberacions són privades i es regeixen pel criteri d'autonomia pedagògica.

En el cas dels centres públics, Educació va cedir la iniciativa als directors, que tenien la primera paraula per dir si la seva escola se sumava al pla. Per tant, en origen aquests ja podien tombar la participació. Si decidien dur la deliberació al claustre de professors, llavors sí que entrava en joc el posicionament dels docents. Si no, no. En cap cas. Pel que fa als concertats, que són els únics que s'han adherit en el projecte, la decisió de participar quedava en mans de la titularitat.

Sigui com sigui, la majoria de les escoles, independentment de la seva línia pedagògica, no han tingut interès en el pla, un requisit indispensable del qual era que hi hagués espai suficient per segregar els alumes –poques escoles de les Illes tenen aules per fer-ho. De fet, la manca d'espai i d'escoles és un problema estructural del sistema educatiu illenc. En aquest context de classes saturades, centres tan diferents com Madre Alberta o el CEIP Aina Moll, per exemple, han pres la mateixa decisió: mantenir els seus models lingüístics vigents, tot i que probablement són dispars entre ells. De fet, independentment de la implantació del pla el curs vinent, no són poques les escoles concertades que compleixen pels pèls el Decret de Mínims (50% hores lectives en català). Per tant, adherir-se al Pla Vera no els suposava cap canvi pedagògic profund. Així i tot, han preferit quedar-se com estan (segurament, per la manca d'espai).

Elecció de llengua: només a 4t d'Infantil

La diputada també demana al conseller què ha fet per assegurar que els pares poguessin triar la llengua del primer ensenyament a determinats centres d'Escola Catòlica i Escoles Diocesanes. La polèmica va sorgir quan es va conèixer que n'hi havia que no havien posat les caselles de tria de llengua als fulls de matrícula, un fet que va enfadar Vera, que els va enviar els inspectors. Educació ja ha presentat els resultats de la tria de llengua de les famílies: 80% català, 16% castellà i 4% no ha expressat la seva preferència. S'entén, per tant, que aquestes dades ja inclouen les de les matriculacions d'aquestes escoles catòliques.

Crida l'atenció que Cañadas demani què ha fet la Conselleria per garantir la tria de llengua, entre d'altres, a l'Escolania de Lluc. Aquesta pregunta és errònia en origen. La tria de llengua s'ha fet a 4t d'Infantil (tres anys), a la primera escolarització, i així ho ha defensat Vera en nombroses ocasions. L'escola de Lluc comença a primer de Primària (sis anys), que és el curs inicial. A Lluc, si alguna cosa es podia fer, era que el claustre decidís participar al Pla de segregació de Primària. Però no ha estat així, tampoc.

Pendents del TSJIB

Una vegada es va conèixer el resultat d'adhesió al pla i es va confirmar l'escàs suport que tothom anticipava, Vox no en va acceptar el resultat. En un comunicat, el partit d'extrema dreta es va mostrar "preocupat" per l'escassa adhesió al polèmic projecte. "Això reflecteix una falta de compromís i una desídia evident per part de la Conselleria d'Educació", va dir. "Educació no ha sabut incentivar ni facilitar la participació de més centres al projecte", va afegir. L'extrema dreta també ha criticat com s'ha fet el procés de tria de llengua al primer ensenyament i ha avisat que se servirà de l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística per garantir el dret de tria dels pares. Ara bé, aquest òrgan no està creat, només té el nom. I vista la tensió que hi ha entre el PP i Vox, la seva creació no està garantida en absolut.

Per altra banda, el pla encara no té assegurada una continuïtat. El TSJIB s'haurà de pronunciar sobre els recursos de l'OCB, Plataforma per la Llengua, STEI, SIAU i d'un grup de famílies i docents. Cadascun d'ells qüestionen la legalitat del projecte. De moment, el Tribunal ha desestimat les peticions de suspensió cautelar de l'STEI i del grup, però no ha entrat en el fons de la qüestió, una decisió que deixa per al nou curs judicial.

Vist l'escàs suport que ha tingut la segregació lingüística, Cañadas també pregunta a Vera què farà per assegurar que els centres participin en futures iniciatives "que permetin la lliure elecció de llengua dels pares". Pel que fa a l'elecció de llengua, els centres ja hi han participat. Pel que fa al pla, com s'ha dit, és voluntari. Vera ha respectat l'autonomia dels centres per decidir què fer en funció de les seves realitats lingüístiques. Ara bé, la situació és que el català no atura de recular a les aules. Les escoles tenen l'obligació de garantir que tots els estudiants acabin escolarització amb un bon nivell dels dos idiomes oficials i, d'acord amb aquest criteri, els centres han optat per mantenir els seus models lingüístics vigents.