Vuit de cada deu balears ja compren al comerç en línia

PalmaEl comerç en línia ja forma part de la vida quotidiana de bona part dels ciutadans del món i les Illes són una de les comunitats de l’Estat que en fan més ús. Les xifres ho deixen clar: pràcticament vuit de cada deu balears d’entre 16 i 74 anys han comprat alguna vegada per internet (el 77,9%), segons reflecteix la darrera Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d’Informació i Comunicació a les Llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)–les dades d’aquest estudi són relatives a 2023. De fet, només Catalunya i la Comunitat de Madrid superen les Balears, amb un 79,8% i un 79,1%, respectivament. Si reduïm el marge de temps, un 71% d’illencs han comprat en línia el darrer any i un 57,7% ho ha fet els darrers tres mesos –la mitjana estatal és del 68,9% i del 55,9%–.

Per valorar l’increment que el consum en línia ha tingut a l’Arxipèlag, basta recordar que abans de la pandèmia, l’any 2018, el percentatge d’illencs que havia comprat alguna vegada per internet era del 56,3%, més de 20 punts menys que enguany. Però la impossibilitat de sortir de casa a causa del confinament va provocar un fort repunt de les compres en línia, i el 2020 el percentatge ja va ser del 71,9%. “Com que no es podia sortir, la pandèmia va disparar les compres en línia i aquests hàbits han afectat el petit comerç”, assenyala el president de PIMEM-Comerç, Miquel Àngel Mateu. I en grans dates, com Nadal, “es nota cada vegada més”, segons remarca el president d’Afedeco, Antoni Gayà.

Pel que fa als productes que més es compren –la roba, el calçat i els complements– representen un 35,6% de les compres, mentre que els cosmètics suposen un 18,9%; els articles esportius, un 15,9%; els llibres, un 14,7%; i les joguines, un 13,1%.

Les causes de l’èxit

Quines són les raons per què el comerç en línia s’estigui imposant d’una manera tan aclaparadora? “Vivim en unes illes on el sector majoritari és el de serveis i és molt complicat compaginar els horaris comercials amb la vida laboral”, assenyala el responsable de l’associació de Consumidors i Usuaris de les Balears (Consubal), Alfonso Rodríguez, qui considera que “els negocis petits són inflexibles amb els horaris”. Rodríguez també n’esmenta els preus, un àmbit en el qual creu que “el petit comerç té molt poques possibilitats de pressionar”. “La combinació d’horaris, preus i oferta de productes fa molt complicat que el comerç tradicional es pugui mantenir i la publicitat hi fa molt, perquè hi ha productes que els negocis petits no tenen”, continua.

Rodríguez creu que “la situació empitjora”. “El comerç tradicional es mantindrà a les barriades més vulnerables, on la gent gran i persones sense recursos no van a grans superfícies ni compren per internet”, comenta. “En el centre de Palma es mantindran negocis per a persones amb molta capacitat econòmica i, malgrat que a indrets com Inca i Manacor, el petit comerç s’hi manté millor, el futur no és gaire esperançador, perquè s’hi han introduït les grans superfícies”, comenta.

“Compr majoritàriament en línia per un principi d’economia del temps. És molt més ràpid”, explica Héctor, un jove que gairebé no consumeix en el comerç tradicional. “Jo visc a SonSardina i se’m fa molt complicat haver de venir a Palma i cercar botiga per botiga. Per internet, cerques ràpidament una peça de roba concreta i la pots tornar sense problema si no et va bé per alguna raó”, diu el seu company Dani.

Les dades fan palès que cada vegada és més complicat trobar persones que no facin servir el comerç per internet, encara que moltes intenten combinar-lo amb un consum més tradicional. “Aquest Nadal compraré meitat i meitat per internet i a botigues tradicionals”, explica Rodrigo, un altre jove, que justament és de compres pel centre de Palma. “Hi ha regals que és millor cercar als negocis físics”, diu la seva companya,Siomara. “Emprovar-te la roba i comprovar la qualitat dels productes” són dos motius que fan que aquesta parella compri a botigues de tota la vida. I també hi són les males experiències: “De vegades no hem rebut el que hem comanat”, assenyala Siomara.

Les circumstàncies vitals també fan que guanyi la partida una opció o una altra. “Quan vivia al centre sempre comprava al petit comerç. Ara som mare i ja no visc al centre, i aquesta situació ha fet que formi part de les compres per internet”, diu Maria, qui cerca regals en un petit negoci de la zona de Santa Eulària. “Intent no anar a grans superfícies, però per comoditat, de vegades faig servir plataformes de comerç en línia, que t’ho duen a casa”, afegeix.

Hi ha futur per al petit comerç?

Què pot fer el comerç tradicional per tirar endavant en una situació en què no hi ha pràcticament cap producte que no es pugui trobar a cop de clic? Per començar, a internet és ben complicat trobar una atenció personalitzada. “El petit comerç té eines com el tracte personalitzat. Podem oferir una experiència de compra més bona”, remarca Miquel Àngel Mateu, qui també considera que s’ha d’apostar per l’especialització. “Podem oferir serveis, com per exemple l’assessoria d’imatge”, diu, i recorda que el comerç tradicional “genera feina estable, aporta riquesa a l’administració i contracta proveïdors i serveis locals”.

De fet, les patronals de petit comerç lamenten que els negocis locals i les grans plataformes no juguen amb les mateixes regles. “Moltes no tributen a Espanya, sinó a paradisos fiscals, no paguen impostos que nosaltres sí que pagam i no tenen les mateixes despeses, perquè fan feina amb productes d’un tercer. A més, generen molta precarietat laboral”, subratlla Antoni Gayà, qui també considera cabdal el contacte humà amb els clients perquè el petit comerç resisteixi. “Cal fer un esforç important per obrir més temps i cercar fórmules d’acord amb informacions, com saber a quines hores hi ha més gent al carrer i quan s’aturen més als comerços”, continua. “Hem de conèixer millor el client i oferir un producte que cada cop sigui més del seu interès”, afegeix.

De fet, hi ha negocis que han pogut mantenir la clientela, més enllà de la competència d’internet. “Nosaltres tenim una clientela molt fidel, que ve durant tot l’any i per Nadal més, perquè regalen llibres”, explica la llibretera Marta Llompart, qui treballa a Quart Creixent. “Els clients que han vingut tota la vida, hi continuen venint”, afegeix.

“Mai no he comprat en línia. M’agrada anar a les botigues i veure jo les coses”, diu Lourdes, qui comprarà tots els regals de Nadal al comerç tradicional. Però mentre que hi ha botigues que aguanten i clients rebels que es volen acostar als negocis de sempre, la realitat és que el carrer reflecteix el punt d’inflexió que viuen els petits negocis, mentre que l’activitat de les grans plataformes s’estén com una taca d’oli. D’una banda, es poden veure locals tancats i altres que canvien sovint d’activitat. De l’altra, el tragí dels missatgers que duen paquets a cases i oficines és constant als carrers de qualsevol municipi. I també es dona la paradoxa de les botigues que serveixen com a punt d’entrega del comerç en línia. “Això fa molta llàstima”, lamenta Gayà, encara que Mateu hi veu una part positiva: “És cert que implica ficar el competidor dins ca teva, però també és una manera de generar un flux de persones i de mostrar els teus productes”. Sigui com sigui, els pobles i ciutats de les Balears s’enfronten a un canvi de panorama. Basta recordar que Palma ha perdut la meitat dels comerços de roba i calçat en cinc anys –aquesta dada prové d’un estudi d’Afedeco.