El vuit de la Seu, la llum que camina pels murs

No crec que sigui xovinisme afirmar que la Seu és un edifici realment únic al món, i escric la paraula “edifici” ben a posta. Després, per descomptat, és un dels temples més impressionants que ha construït la cultura cristiana, amb tantíssims d’elements que el fan singular que podríem omplir aquest article només d’enumerar-los i descriure’ls breument. Des de la seva ubicació just davant del mar fins a la seva insòlita manera de desafiar la gravetat (és una de les catedrals gòtiques més esveltes i més altes, amb més espai sense construir al seu interior), la Seu és una església que esgota els sinònims d’adjectius com ‘extraordinari’. I, per si li faltava res, té l’espectacle del vuit.

El vuit, com sap tothom, es produeix a la sortida del sol, quan la llum travessa la rosassa de llevant i s’acaba projectant just davall la rosassa de ponent, de tal manera que forma un doble disc -un vuit- en què un cercle és de vidre i l’altre és de llum pura. Per a qui cerqui misticisme, en trobarà poques expressions tan potents. I tan donades a l’especulació i a la fantasia numerològica, perquè el vuit es produeix en dues dates ben marcades al calendari: el 2 de febrer i l’11 de novembre, o el que és el mateix, el 2 del 2 i l’11 de l’11. Per a qui hi vulgui cercar contingut simbòlic d’arrel religiosa, el 2 de febrer és la festivitat de la Candelera, que es refereix a la presentació de l’infant Jesús al temple (quaranta dies després del seu naixement) i la purificació de Maria, la seva mare, d’acord amb un antic ritu jueu. No cal que ens estenguem, tampoc, en els pronòstics meteorològics que s’associen amb aquesta data: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora, i si la Candelera riu, l’hivern és viu”, diu la dita, a la qual també hem afegit (com Halloween en relació amb Tots Sants o el Pare Noel als Reis d’Orient) un referent important d’Amèrica per la via del cine, en aquest cas la marmota Phil (que de tota manera només endevina el temps d’Amèrica i no el nostre, com se suposa). Pel que fa a l’11 de novembre, recordem que és la festivitat de sant Martí, o Martí de Tours, com també se’l coneix perquè fou bisbe d’aquesta ciutat francesa. Sant Martí va associat a l’arc iris (l’arc de sant Martí) i a la llegenda segons la qual va xapar la seva capa per donar-la a un pobre que passava fred i que va resultar ser Jesucrist. Aquesta capa tan important, tot sigui dit, és a l’origen del mot cappella, d’on venen ‘capella’ (lloc d’oració) i ‘capellà’ (sacerdot). I per a qui desitgi encara més numerologia, cal subratllar encara que enguany la Candelera tenia una data capicua: dos de febrer del dos mil vint, és a dir, 02022020. La xifra és un palíndrom numèric, és a dir, que es llegeix igual de l’esquerra cap a la dreta que a l’inrevés. Per a qui vulgui aprofundir en la relació de la Seu amb les matemàtiques, pot seguir o posar-se en contacte amb la Societat Balear de Matemàtiques (SBM - Xeix), que ha investigat amb rigor i esperit lúdic (no estan renyits, ans al contrari) els fenòmens lumínics de la Catedral de Mallorca: a més del vuit, al voltant del solstici d’hivern (el mateix dia 21 de desembre, o molt poc abans o després) se’n produeix un altre quan la llum del sol literalment travessa la Seu i il·lumina les rosasses de llevant i de ponent, de tal manera que l’esclat de llum és visible des de l’exterior: concretament, el punt idoni per contemplar-ho és el baluard de Sant Pere, i el museu Es Baluard sol oferir als seus visitants la possibilitat de gaudir-ne des de les seves instal·lacions.

Coa de gent

Tanmateix, l’avinentesa del vuit de la Seu ofereix encara un altre espectacle, que és el que protagonitza la gent que el va veure. No perquè facin res mal fet, que consti, sinó únicament per la quantitat de gent que no s’ho vol perdre i que, segons afirmen els que hi tenen experiència, va en augment de cada any i a cada nova convocatòria. Diumenge passat, poc abans de les vuit del matí, la coa de gent que esperava per entrar feia la volta per l’Estudi General Lul·lià i arribava fins davant del Parlament; i des de l’interior del temple, causava autèntica impressió veure entrar ininterrompudament la gentada que s’anava distribuint arreu de la nau central, formant una gernació que literalment acudia allà per ser il·luminada.

I mentre la gent entra a raig seguit, el vuit va fent el seu curs. Ajudat pels responsables del temple, que a les vuit tenen la cortesia imprescindible d’apagar tota la il·luminació elèctrica, perquè el fenomen sigui visible en tota la seva esplendor. A les vuit i nou minuts, mentre continua entrant gent a balquena, ja es poden veure taques de llum grogues, blaves i vermelles que comencen a esquitxar les columnes a la dreta de la nau (mirant des de dalt de l’altar, des d’on els de la premsa tenim una vista privilegiada). A les vuit i quart, a banda i banda de la nau, podem veure els vitralls que es van il·luminant com si adquirissin vida pròpia. Arran de terra, el públic ha acabat d’entrar i forma un petit mar de capets atapeïts i expectants, com també hi estan les llumetes dels mòbils i les càmeres digitals posades a funcionar a tota pastilla. A les nou en punt es forma el punt perfecte i la gentada, en aquest temps que s’aplaudeixen fins i tot els morts, no pot evitar esclafir de manera unànime en un aplaudiment i en una aixecada de mòbils que graven o fotografien. El meu m’informa de la primera mort per coronavirus fora dels límits territorials de la Xina. Darrere meu, molt més amunt, la rosassa de llevant de la Seu (una de les més grans del món, formada per 1.236 vidres policromats que ocupen un diàmetre de 13 metres) projecta la llum del misteri de les grans obres humanes, que justament per ser humanes donen testimoni de la divinitat.