La vuitena llei d'educació de la democràcia tira endavant al Congrés

BarcelonaLa nova llei d'educació, la vuitena reforma del sector en democràcia, continua la tramitació legislativa. El PP, Ciutadans i Vox han presentat i defensat les seves esmenes a la totalitat per mirar de tombar el projecte del govern espanyol, la Lomloe, que consideren "antiquat" i "ideològic". Però els seus vots no han estat suficients per aturar-lo. Ara bé, aprovar la nova llei no serà pas fàcil per al govern espanyol, perquè la resta de grups també n'han criticat alguns aspectes.

Així, tot i que Celaá ha defensat que la Lomloe té l'objectiu de reduir l'abandonament escolar prematur, reforçar l'equitat, enfortir l'educació 0-3, millorar la carrera professional docent, reivindicar l'autonomia dels centres, millorar l'avaluació i reduir les taxes de repetició –a l’Estat, un terç dels alumnes (el 34%) repeteixen curs de mitjana–, els partits han convertit el debat sobre l'educació en un tots contra tots: gairebé no s'han tractat els problemes concrets que té el sistema educatiu espanyol i amb prou feines s'ha esmentat la situació d'emergència educativa arran de la pandèmia.

La triple dreta ha intentat burxar Celaá perquè considera que el seu projecte és "ideològic". L'exemple que evidencia el to i el fons del debat és el retret de la diputada de Vox Georgina Trias assegurant que el govern del PSOE i Podem vol "imposar una educació amb perspectiva de gènere, com correspon a un sistema totalitari", i ho ha provat de demostrar amb els "jocs eròtics infantils" d'un programa educatiu de Navarra anomenat Skolae. Al darrere d'aquesta enganxada hi ha, de nou, el debat sobre quin ha de ser el paper de l'escola a l'hora d'educar (no només ensenyar). Segons Vox, que ja va proposar el pin parental, els fills són només dels pares i, per tant, aquests últims han de tenir un control total del que aprenen o no a l'aula. La resta de partits, des d'ERC a Unides Podem passant per Bildu i el PSOE, han defensat que l'escola ha de ser "moderna" i oferir també educació sexual.

Aquest debat sobre el paper educador de l'escola també ha estat present a l'hora de parlar de religió, un dels aspectes més polèmics de la nova legislació. El PP, Cs i Vox han criticat que l'assignatura deixi de comptar com a nota per fer la mitjana o accedir a beques i tampoc es creï una assignatura alternativa per als estudiants que no la volen fer, però Celaá ha deixat clar que la nova llei respecta i manté el dret dels pares a escollir la formació religiosa dels fills. La ministra ha explicat que polèmiques com aquesta evidencien que els arguments de la triple dreta "no responen al contingut", sinó que són ideològics.

Debat sobre la concertada

Un altre dels punts calents del debat ha sigut el paper de l'escola concertada, que el PP i Ciutadans sobretot han defensat aferrissadament. La nova llei de Celaá elimina l'al·lusió a la "demanda social", que permetia a algunes escoles concertades treure més places si les famílies ho demanaven, i també recull que les administracions educatives establiran "una proporció equilibrada d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que hagi de ser escolaritzat en cadascun dels centres públics i privats concertats", i amplia aquesta distribució heterogènia per combatre la segregació també a les "raons socioeconòmiques". Amb l'objectiu d'evitar la creació d'escoles gueto, la llei preveu que les comunitats autònomes, com vol fer Catalunya, adoptin "mesures" en aquells territoris o centres en què "es concentra una elevada proporció" d'alumnes desfavorits o amb necessitats educatives especials. És la primera vegada que una llei d'educació espanyola protegeix les decisions que vulguin prendre els governs autonòmics per reduir la segregació escolar, cosa que han censurat des de la triple dreta.

Arran de les crítiques, la ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha avisat que rebutjar la llei és "defensar el manteniment" de la política de retallades que va fer el PP a través de la llei Wert. Segons ha recordat, la inversió de l'Estat en educació va passar del 5,04% del PIB el 2009 a menys del 4% al final del 2017.

El paper del castellà

Amb l'educació sexual en el centre de la polèmica, la utilització del castellà a les aules ha tingut un sorprenent segon pla aquest dimecres al Congrés. Mentre que la llei Wert dividia les assignatures en troncals –les obligatòries, fixades per l'Estat– i opcionals –a criteri de les comunitats–, la nova llei recupera l'antiga divisió en què el govern espanyol decidia el 55% dels continguts a les comunitats amb llengua cooficial i el 65% a la resta. El projecte també estableix que les administracions educatives decideixin "la proporció de l'ús de la llengua castellana i la llengua cooficial com a llengua vehicular".

Celaá ha defensat el seu projecte i ha dit que la nova llei compleix la Constitució. És un argument de pes per al govern espanyol, que volia fer una normativa d'acord amb el que ha dit la justícia: d'una banda, el Tribunal Constitucional va tombar els plans de Wert d'obligar la Generalitat a pagar ajudes per garantir que els estudiants que ho volguessin poguessin estudiar en castellà; i, de l'altra, hi ha diverses sentències que estableixen que el 25% d'hores s'han de fer en castellà. A Catalunya la normativa actual avala la immersió lingüística, és a dir, impartir en català totes les assignatures excepte llengua castellana.