“Vull que la meva filla aprengui català perquè tingui les oportunitats que jo em vaig perdre"

PalmaA les Balears el percentatge d’alumnes estrangers no ha aturat d’augmentar en els darrers vint anys. Entre el curs 2003-2004 i el 2022-2023 es va passar de 14.867 alumnes no nascuts a les Illes a 34.468, que representaven, en aquest darrer cas, el 17,6% del total d’estudiants. De fet, al curs actual, 7.136 estrangers s’han matriculat a les Balears per primera vegada.

En alguns centres, l’arribada de nouvinguts (també peninsulars) és pràcticament setmanal. Aquest fet obliga els docents a tenir un funcionament definit i ràpid per rebre’ls i iniciar el procés d’adaptació a la nova realitat educativa, social i cultural. En els primers mesos el treball curricular no és la meta: “Hi ha molts d’infants que venen amb un dol migratori gros, n’hi ha que han deixat la seva vida enrere. Per això, al principi, preferim que estiguin a gust, cuidar-los emocionalment i després començar a avançar”, explica Aina Blanco, pedagoga terapèutica al CEIP El Terreno, un centre on prop del 80% de l’alumnat és estranger. Magda Serra, mestra al CEIP Verge de Lluc, confirma l’estat en què certs alumnes aterren a les Illes: “Un infant em va dir que enyorava les seves joguines”, recorda.

Són nombrosos els casos que demostren que el sistema d’integració funciona si les famílies, els docents i els alumnes treballen conjuntament. Karla León va arribar fa quatre anys procedent de Cuba i estudia segon de Batxillerat a l’IES Sineu. Actualment, amb els amics es comunica en català. “L’estim”, resumeix. Valora molt positivament el suport que ha rebut. Segons explica, va tenir la “sort” d’arribar a Mallorca el curs de la pandèmia. Els alumnes anaven al centre en dies alterns, un fet que permetia una atenció més individualitzada cap als nouvinguts. D’un temps ençà, per ajudar els estudiants que, com ella en el seu moment, fa poc que han arribat, ha fet una passa endavant: “Es va implantar el voluntariat lingüístic i jo m’hi vaig implicar del tot”, diu. Sobre la seva experiència com a catalanoparlant, León creu que, a més d’ampliar coneixements, és una mostra de respecte cap a la terra que l’ha acollit.

Una feina d’equip

Cada centre té un pla d’adaptació dels nouvinguts que s’ajusta a la seva realitat. Tots els professionals s’hi impliquen de manera transversal, per detectar altres tipus de necessitats socials o econòmiques que puguin tenir les famílies i els alumnes. Pel que fa al català, entre altres accions, els docents intenten establir relacions entre paraules en català i els idiomes materns dels alumnes. “Fomentam moltíssim la llengua oral i escrita”, explica Serra. Al Verge de Lluc també fan una acció curiosa: les circulars orals. Consisteix en el fet que el centre disposa de grups de WhatsApp amb els pares per transmetre’ls informació. Els portaveus del centre són els fills, als quals l’escola grava explicant en català el que calgui en cada cas.

En general, la major part de l’alumnat i les famílies tenen una bona actitud cap al canvi vital, però hi ha excepcions. És el cas de l’alumnat que ve amb la família per fer la temporada turística. Són a les Illes uns quants mesos i després se’n van: “No s’impliquen gaire”, diu Serra. A banda, hi ha aquells estudiants que per la situació complexa que tenen a casa no disposen d’estímuls cognitius. “Hi ha nins amb pares que no saben llegir. La font cultural es veu molt limitada i això fa que els centres hàgim de fer feina per compensar aquestes mancances. Però, així i tot, ajudar-los és una feina agraïda.”, explica Serra.

Als centres de Primària es fa feina amb diferents estratègies que abracen totes les àrees i propostes pedagògiques. És el cas de les activitats amb grups d’alumnes que ja dominen l’idioma i d’altres que no; activitats manipulatives en què l’alumne ha d’explicar què creu que està tocant; tutories teatrals o sessions intensives amb els nouvinguts per afavorir-ne una adaptació ràpida. “Quan veus que l’alumne comença a funcionar sol, que riu i que se sent a gust, és meravellós”, assegura Blanco.

Per la seva banda, els instituts disposen del Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC), en el qual durant la setmana els alumnes en procés d’aprendre la llengua surten de l’aula i participen en formacions intensives. A l’IES Can Peu Blanc, un centre que té entre un 30% i un 40% d’estrangers, el PALIC atén 40 alumnes distribuïts en quatre grups. “Es fa molta feina perquè parlin i perquè escoltin el català. També feim sortides per sa Pobla, perquè la idea és que socialitzin i coneguin l’entorn on viuen”, explica Magda Juan, professora del departament de Català i responsable del PALIC. “Feim el que podem”, diu, malgrat que assegura que al pati el català és de cada vegada més residual. Juan també valora la feina de la dinamitzadora lingüística, que fa classes de reforç de català els horabaixes.

La clau, segons Juan, és que els alumnes tinguin un espai de confort en què puguin emprar el català amb tranquil·litat. En el seu cas, gaudeix de la feina amb els nouvinguts, que fa des de fa prop de 20 anys. “És una altra manera de treballar, especialment a Secundària, on hi ha centres que es limiten a ensenyar temari i prou”, explica. L’acollida emocional, afegeix, és de cada vegada més necessària, ja que molts alumnes venen a les Illes contra la seva voluntat, perquè d’un dia per l’altra han de partir del seu país i deixar-ho tot. “La seva vida pateix un canvi radical i cal tenir empatia amb ells”, opina.

A l’IES Santa Margalida, un centre amb un 19% dels alumnes d’origen estranger, també apliquen el PALIC. Els alumnes que el necessiten surten de classe 10 hores a la setmana. N’atenen 26 i dos que s’incorporaran aquesta setmana. El problema en què es troba el centre, però, és la manca de recursos. “Dins una aula tenim alumnes amb set nivells diferents, un fet que dificulta la feina”, explica Immaculada Roca, del departament d’Orientació. “Necessitam poder fer feina amb grups més homogenis”, afegeix. Ara per ara, els estudiants que van a PALIC hi estan entre un any i dos. Malgrat tot, “aquells que tenen una família que els dona suport, d’aquí a mig any poden funcionar tots sols en català”, diu Roca.

Famílies proactives

La implicació de les famílies en el procés d’adaptació és fonamental. Hi ha centres en què hi és i d’altres en què els docents només veuen als pares el dia que matriculen els fills i mai més. Alicia Ortega és de Conca i és un exemple de mare que ha apostat per la integració social i cultural, com també per la participació en la vida de l’escola, en aquest cas, el Verge de Lluc. “L’acollida lingüística és molt important”, resumeix. En el seu cas, la decisió d’aprendre català va venir motivada per la voluntat d’ajudar la filla. “Notava que li costava, i em vaig adonar que a mi em passava el mateix. Vaig decidir aprendre a parlar català per ajudar-la, perquè veiés que jo ho feia i que ella també podia”, recorda. Actualment, Alicia ja parla un català pràcticament perfecte i estudia el nivell B1, perquè vol ser professora a les Illes. “M’encanta el català”, diu

Un altre cas és el de Sunpreet Singh, pare hindú d’una nina de tres anys. Quan ell va arribar a les Illes, fa 15 anys, només va aprendre castellà, però vol que ella aprengui català. “Si ho fa, podrà progressar i aconseguir el que vulgui”, diu. “Vull que la meva filla aprengui català perquè pugui tenir les oportunitats que jo em vaig perdre”, assegura. També considera que la nina l’ha de parlar “per respecte a les Illes Balears, que és una terra d’acollida”.

Precisament, amb l’objectiu d’incloure les famílies a la dinàmica del centre, el CEIP Es Molí d’en Xema fa 10 anys va iniciar un pla per superar la barrera idiomàtica amb les mares magribines. “Abans fèiem activitats i no hi participaven. Ara, en canvi, feim els ‘berenars amb família’, on venen dos grups de mares de 17 i 15 persones”, explica Bel Rigo, que n’és la directora. En aquestes activitats les ajuden a traduir les circulars o se’ls expliquen els projectes que té en marxa el centre, entre d’altres. Ara bé, les necessitats principals que es detecten són de tipus social i econòmic. “Falta d’aliment o dificultats per trobar un habitatge”, diu. “Totes tenen aquestes preocupacions bàsiques i intentam apropar-les als serveis públics on les poden ajudar”, afegeix. Molí d’en Xema és un centre amb una gran diversitat cultural, un fet que Rigo valora positivament: “Tothom és benvingut, perquè la pluralitat sempre és bona i enriquidora. Al centre tots som persones, no importa on hàgim nascut”.