"El que vull és poder moure'm": la lluita de la Sandra per baixar dels 180 quilos

BarcelonaPer a la Sandra, una dona de 47 anys, un gest tan senzill com caminar suposa tot un repte. Per moure's, necessita una cadira adaptada i per pujar a un ascensor l'assistència de sis infermers. Pateix obesitat mòrbida i els seus 180 quilos de pes li impedeixen valer-se per ella mateixa. La seva lluita contra l'obesitat no és fàcil, però la Sandra hi està "al 150%" implicada. L'objectiu? Baixar fins als 100 quilos: "El que vull és poder moure'm. Poder tenir la meva vida, encara que necessiti una mica d'ajuda". L'equip mèdic que l'acompanya, la Unitat de Tractament Integral de l'Obesitat de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha atès 9.500 pacients com ella des de la seva creació el 2008.

Fa deu anys, la Sandra pesava 130 quilos i, tot i que això no li impedia fer el que volia (veure la família, quedar amb els amics, sortir de festa) sí que va començar a ser conscient que havia de perdre pes. Però quan tot just havia perdut els primers quilos, una depressió va frenar en sec els resultats i l'impacte de la pandèmia la va acabar d'enfonsar i l'ha dut a la situació actual. Els mesos de restriccions a casa no van ser fàcils: "El moment més fort que he tingut és despertar-me a les quatre del matí perquè necessitava formatge, no tenir-lo i veure com el cos reaccionava amb febre, marejos i calfreds", explica sobre la bulímia nerviosa que pateix.

El fet de teletreballar, a més, ha provocat que faci quatre mesos que no surt de casa per por. Té contractada una cuidadora perquè li faci feines com cuinar, i les seves amigues l'ajuden, però li fa mal no gaudir de petits plaers com visitar la mare o veure les amistats fora de casa.

El tractament que feia fa una dècada se centrava principalment en la nutrició, però en la unitat de la Vall d'Hebron també té atenció amb endocrins i psicòlogues, a més de tenir a la seva disposició cirurgians. "Amb el pas del temps sí que he notat diferències de recursos: hi ha més solucions que no fer només una dieta", declara agraïda sobre la unitat. Amb un miler de primeres visites i 3.000 de seguiment anualment, la unitat de la Vall d'Hebron és reconeguda com a centre d'excel·lència per l'European Association for the Study of Obesity (EASO) i la Societat Espanyola d'Obesitat (SEEDO) per factors com el seu abordament multidisciplinari. "L'obesitat és una malaltia crònica i recorrent, no té un tractament curatiu com per exemple una pneumònia. Necessita un seguiment farmacològic, psicològic i mèdic. Intentem fer un canvi de mentalitat perquè els pacients i els professionals entenguin que, un cop arribat al pes desitjat, no ens podem deixar anar", assegura la cap de la unitat, Andreea Ciudin.

La realitat virtual és una eina del tractament

L'obesitat implica complicacions greus com hipertensió, problemes cardíacs o diabetis. La personalització és essencial i per això la Unitat de Tractament Integral de l'Obesitat ofereix una atenció centrada en l'afectat, fent-lo partícip de la presa de decisions del seu tractament. A més, la tecnologia també intervé en la millora del tractament: psiquiatria es recolza en l'ús de la realitat virtual a través del projecte Sòcrates, finançat per la Unió Europea. "Aconseguim que els pacients mantinguin un diàleg intern i descobreixin a poc a poc quines són les seves motivacions per canviar-les, que s'autoaconsellin per profunditzar en la seva problemàtica", afirma la investigadora principal del projecte Sòcrates del grup de recerca en psiquiatria, salut mental i addiccions del VHIR, Pilar Lusilla.

Per assolir el diàleg intern, a través de la realitat virtual, els pacients creen un avatar per ells mateixos i adapten el del seu terapeuta virtual. La Sandra encara no té el seu, però com a informàtica veu bé que s'aprofiti aquesta tecnologia per fer medicina. Pròximament, la unitat treballarà amb infants amb obesitat a partir de 8 anys, mentre que els adolescents a partir de 12 faran la transició de pediatria a adults.