“Vull tornar a votar per canviar les coses”

BarcelonaLa Marta té 32 anys i està tutelada per la Som-Fundació Catalana Tutelar. Des que va complir els 18 anys havia votat a totes les eleccions, però l’any 2012, arran d’un procés d’incapacitació, va perdre la possibilitat d’exercir aquest dret fonamental. “Em vaig sentir molt malament”, explica. La seva sentència judicial d’incapacitat anava acompanyada de la privació del dret de sufragi.

Tot i que el vot és un dret fonamental reconegut per la Constitució i per la Convenció sobre Discapacitats de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la llei electoral de l’Estat inclou la possibilitat que els jutges privin d’aquesta possibilitat les persones que passen per un procés d’incapacitació, en funció de la valoració de les seves capacitats. Entitats com la que tutela la Marta, la Fundació DINCAT, i el departament de Justícia expliquen que el sistema judicial ha acabat vinculant de manera gairebé automàtica la incapacitació i la privació del dret de sufragi.

"De manera automàtica es limita un dret de vot sense revisar si és autènticament necessari. S'ha de posar l'atenció en les capacitats de les persones per ser ciutadans lliures", assegura el conseller de Justícia, Carles Mundó. Aquest febrer la conselleria impulsarà una esmena al Codi Civil català per obligar els jutges a pronunciar-se sobre la necessitat de privar del dret de vot les persones que passin per un procés d'incapacitació.

Donar veu a l'afectat i aportar informes més curosos

La iniciativa beneficiarà especialment les persones que comencen ara el procés d'incapacitació. El fet que els jutges s'hagin de pronunciar en sentència expressament sobre el dret de sufragi també "obligarà la Fiscalia i els advocats a presentar informes més curosos i a tenir en compte la voluntat de l'afectat", explicava Mundó en un acte des del taller ocupacional de la Fundació Canigó, a Barcelona.

Tot i així, la presidenta de DINCAT, Rosa Cadenas, explica que també servirà d'eina "per revisar casos en què s'ha privat una persona del dret a votar". Segons la Generalitat, 4.000 catalans es troben en aquesta situació i s'han d'enfrontar a un llarg procés legal per recuperar un dels seus drets fonamentals. "És un dret que no es pot suprimir. Tots som persones iguals i tenir més o menys capacitat no ens ha de treure cap dret", diu Cadenas.

De moment la Marta s’està plantejant presentar aquest recurs, amb l’ajuda del responsable dels serveis jurídics de la fundació, Antonio Manuel Ferrer. Segons l'advocat, l'obligació que els jutges es pronunciïn ja es preveu a la llei electoral, tot i que a la pràctica es faci de manera més o menys automàtica com planteja la conselleria. "Una bona reforma seria modificar la mateixa llei electoral al Congrés per instar a mantenir el dret de sufragi", considera Ferrer.

Per a Ferrer, el fet que les persones incapacitades hagin de justificar per què han de mantenir el seu dret de vot ja implica una discriminació respecte a la resta de ciutadans. "A mi no m'han preguntat mai res per deixar-me votar, si la llei diu que tothom pot participar en la vida pública, per què no poden fer-ho?", es pregunta.

La Marta assegura que li agradaria tornar a votar per veure si el seu vot "podria servir per canviar les coses". I no només vol tornar a dipositar una papereta a les urnes quan hi torni a haver eleccions, assegura que una altra de les coses que li agradaria és ser en una mesa electoral.