“Vull anar a la universitat per demostrar-li a la meva mare que tot el que ha fet ha valgut la pena”: parlen els fills de la immigració

L’Alejandro Ortiz fa segon de batxillerat i vol fer criminologia per demostrar-li a la seva mare que totes les seves preocupacions han valgut la pena: “Vull anar a la universitat perquè vull ajudar a tirar endavant la família i dir-li a la meva mare que ara ja pot descansar, que em toca a mi”. La Yasmaray Gallardo ve d’Hondures i li va costar acceptar que a l’arribar a Catalunya li havia canviat la vida, però ara ja no tornaria al seu país d’origen, li agrada fer batxillerat per superar-se cada dia i ser millor persona. 

La Marycar considera que estudiar primer de batxillerat és un privilegi si ho compara amb els seus pares, que són de les Filipines i van abandonar els estudis als disset anys. Encara dubta entre ser odontòloga o científica forense, però és conscient que necessita una nota molt alta en els dos casos. En canvi, la Harnoor, que va arribar de l'Índia quan tenia vuit anys, ho té clar: “Vull ser cirurgiana cardiovascular, i ara estic estressada perquè la nota de tall és molt alta”. Aquests són alguns dels alumnes, fills de pares immigrants, que estudien a l’Institut Miquel Tarradell del Raval i que expliquen a l’ARA què volen ser de grans i el valor que tenen els estudis a la seva família. 

Al costat del diari tenim l’Escola Milà i Fontanals, on hem pogut parlar amb alguns alumnes de cinquè i sisè de primària per saber si ja tenen clar què voldran ser de grans i si voldran seguir estudiant. El Luis, la Rabab, l’Aida, la Memuna i l’Abu tenen onze anys i volen ser pilot d’avió, actriu i tutora de primària.