El consell de ministres aprova la reforma universitària de Wert
Els rectors podran escollir si, a partir ja del curs vinent, redueixen els graus de quatre a tres anys i ofereixen dos anys de màster en lloc d'un. És el que es coneix com a decret 3+2
MadridAmb la Lomce, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no n'ha tingut prou. El consell de ministres ha aprovat aquest divendres, per decret, una altra reforma educativa: la universitària. Però aquesta vegada amb una variable estranya, potser per evitar ser menys polèmica: no és vinculant.
El reial decret permetrà a les universitats oferir graus de tres anys i màsters de dos. Fins ara, el model obligatori des de l'entrada en vigor del pla Bolonya eren quatre anys de grau i almenys un de màster. És a dir, es contraposa el que s'anomena model 3+2 al model 4+1.El gran canvi és que, de forma voluntària, les universitats podran oferir als alumnes graus d'entre 180 crèdits i 240 crèdits, quan aquesta última xifra era la mínima fins ara.
Wert ha venut aquest divendres la mesura com a un "estalvi per a les famílies de fins a 150 milions d'euros". Però aquesta xifra només serà possible si totes les universitats accedeixen a reduir un any els seus graus, és a dir, que tots els estudiants paguin 280 crèdits enlloc de 240. No calcula, per ara, l'encariment que suposarà per a algú que vulgui fer els tres anys de grau i dos de màster i tampoc assegura que baixin els preus d'aquests últims (un crèdit acostumen a ser tres vegades més car que no pas un de grau). El ministeri d'Educació defensa que fins ara la proporció d'estudiants de màster és de només un 20% i que, per tant, en realitat acabarà sent més barat estudiar.
El govern espanyol va anunciar la mesura als rectors l'estiu passat. Llavors, la majoria d'universitats s'hi van mostrar en contra, perquè provocaria "contradiccions i confusions" per als alumnes i la societat. Avui, però, Wert ha volgut recuperar un informe de la sectorial acadèmica del consell d'universitats espanyoles (CASUE) del 2006, en què s'apostava per la "flexibilització" de les carreres, com passa en la majoria de països europeus.
Seran les comunitats autònomes les que s'encarreguin de pactar si totes les seves universitats aposten per aquest model. Cadascuna pot fer el que vulgui i, si vol, començar-ho a implantar ja el curs vinent, però Wert assegura que estan treballant perquè hi hagi un mínim de consens.
Un pas endavant en la internacionalització?
Wert ha criticat el model actual perquè fa que sigui difícil atreure estudiants de màsters, així com que els estudiants de l'Estat puguin estudiar doctorats fora perquè se'ls solen demanar dos anys de màster. Recorda que tan sols països com Grècia, Xipre, Armènia o Kazakhstan, entre d'altres, són tan rígids com Espanya en el model actual.
La Generalitat avala la reforma
El model 3+2 és una llarga reivindicació de les universitats catalanes, perquè es tracta del model que està implantat a la majoria d'estats europeus. Però defensen que tot just ara acaben de sortir d'una reforma i que entrar a una altra no permet veure si la primera ha funcionat. De totes maneres, malgrat el rebuig inicial, actualment veuen el canvi amb més bons ulls. La Generalitat sempre ha defensat la reforma perquè considera que ajudarà en la internacionalització de les universitats catalanes.
Les universitats espanyoles ja podran començar a aplicar el nou model el proper setembre, just el curs en què s'acaba per complet la implantació del pla Bolonya a l'Estat. El Govern, però, calcula que això sigui a partir del curs 2016-2017 a Catalunya.
Rebuig de professors i estudiants
Els rectors ja ho comencen a veure amb més bons ulls, però han topat amb l'oposició tant de professors com d'estudiants i també de personal d'universitats. Els estudiants alerten del risc que estudiar sigui més car, perquè amb els màsters es disparen els preus, mentre que els professors creuen que desapareixeran carreres, en fer-se més genèriques durant els tres anys de grau, i el personal alerta de més càrrega de tràmits administratius.
El Sindicat d'Estudiants de l'estat espanyol ha organitzat una concentració en contra del decret 3+2 aquest divendres davant del ministeri d'Educació i els sindicats han convocat concentracions de professors a cada centre el migdia per rebutjar la mesura.
Menys especialització
Justament una de les qüestions que havia implicat Bolonya és la creació de desenes de nous graus molt especialitzats en una matèria. El que abans eren segons cicles s'havia convertit en un grau de quatre anys. El reial decret, però, contempla graus menys especialitzats i que, en canvi, els temes en profunditat arribin al màster.