Les claus per entendre la nova revàlida que vol implantar Wert a les escoles i instituts

BarcelonaEl ministeri d'Educació ha enllestit un primer esborrany sobre la revàlida, la prova d'avaluació que els alumnes hauran de superar al final de cada etapa amb aquesta proposta de decret. Les proves de 4t d'ESO i batxillerat seran exàmens tipus test, amb 350 preguntes i quatre respostes possibles. La nova llei també obre la possibilitat que els pares triïn la llengua amb què els alumnes responen a la prova. Aquests són alguns dels detalls que es desprenen de l'esborrany del reial decret que el ministeri d'Educació té sobre la taula per regular aquestes proves previstes a la Lomce i que començaran a implantar-se a partir del curs vinent a primària.

Quan s'haurà de passar la prova?

L'esborrany del decret fixa que els primers estudiants d'ESO que s'enfrontaran a la revàlida seran els que acabin l'etapa el curs 2016-2017, i ho podran fer amb dues assignatures suspeses sempre que no siguin castellà, matemàtiques i a Catalunya també el català. La primera prova, però, serà pilot i no tindrà efectes acadèmics. Sí que serà vàlida acadèmicament a partir del 2017-2018. A batxillerat, les proves també es faran per primera vegada el curs 2016-2017, i en aquella ocasió no tindran efectes acadèmics per obtenir el títol.

Quin pes tindrà?

A partir del 2018 la revàlida tindrà la vigència prevista a la Lomce: a 4t d'ESO suposarà un 30% de la nota final de l'etapa. La resta sortirà de la mitjana de l'expedient de tota la secundària obligatòria. La de 2n de batxillerat tindrà més pes, un 40%. A banda de la revàlida de batxillerat, els alumnes que vulguin accedir a la universitat també hauran de fer a Catalunya una mena de selectivitat.

A primària també hi haurà revàlida?

La Lomce també preveu una prova diagnòstica a 6è de primària que no tindrà valor acadèmic per als alumnes però sí per als centres i docents, ja que pretén detectar les mancances del sistema i posar-hi solució, tal com ja fan actualment les proves de competències bàsiques que du a terme el departament d'Ensenyament. De fet, el format d'aquesta prova dependrà de cada comunitat autònoma, tot i que el ministeri ofereix exemples per poder tenir una guia.

Com s'aplicarà a la formació professional?

La Lomce també preveu que els estudiants que no han obtingut el títol de la secundària obligatòria i han cursat FP bàsica puguin titular-se fent l'examen de la revàlida d'ESO. Tanmateix els dos propers cursos encara no serà possible perquè no està instaurada, i, per això, l'administració ofereix la possibilitat a aquests joves de titular-se fent l'examen lliure a les escoles d'adults.

Quin serà el contingut?

A banda dels tests per a cada assignatura, el reial decret també indica que els centres respondran a un qüestionari sobre les condicions socials, culturals i econòmiques de l'entorn. Se suposa que és per contextualitzar la prova, però no en regula els criteris d'ús i, per tant, no es coneix quin efecte tindrà aquesta mesura, o si tindrà impacte en els resultats que obtingui el centre. De fet, una de les crítiques dels sindicats és precisament que la prova tingui un caràcter censal, és a dir, que l'hagi de superar tot l'alumnat, i de manera homogènia, sense tenir en compte que l'educació pot variar en funció de les comunitats i dels centres i les zones. A CCOO admeten que les proves diagnòstiques són necessàries per conèixer les mancances del sistema i ajudar els docents a millorar, però consideren que un dels objectius d'aquestes proves és elaborar rànquings i estigmatitzar centres i zones. Per aquest motiu, CCOO demana al Govern i al Parlament que no es realitzin les proves a Catalunya, ja que si tiren endavant no hi ha ''resistència'' possible a la Lomce.

Envaeix competències de la Generalitat?

El departament d'Ensenyament recorda que ja ha recorregut la Lomce al Tribunal Constitucional i que, precisament, aquestes proves de revàlida són un dels punts inclosos en el recurs, perquè consideren que suposa una invasió de competències. El departament dirigit per Irene Rigau defensa que l'avaluació i la valoració tant dels alumnes com dels centres està en mans de la Generalitat, una situació que canviaria amb la implantació d'aquestes proves. L'aspecte relatiu a la llengua és un dels més controvertits.