Si jugues al Wordle és gràcies a una història d'amor

Nova YorkJosh Wardle, un enginyer de softwarede Brooklyn (Nova York), sabia que a la seva parella li encantaven els jocs de paraules, i per això en va crear un només per a ells dos. El va anomenar Wordle, una barreja entre el seu cognom i word (paraula en anglès). Al mes d'octubre, després que la seva parella hi jugués durant mesos i que, més endavant, ja es convertís en l'obsessió del grup de WhatsApp de la família, Wardle va decidir llançar-lo a la resta del món. L'1 de novembre hi van jugar 90 persones i el 2 de gener, només dos mesos després, ja hi van entrar més de 300.000 usuaris. Ha sigut un ascens meteòric. Sobretot si es té en compte que només es pot jugar una vegada al dia i que convida els participants a endevinar una paraula de cinc lletres d'una forma similar a la del joc Mastermind amb els colors. Quan proposes la primera paraula de cinc lletres, el joc et diu si n'hi ha alguna que està inclosa en el mot secret i si és en el lloc correcte. Només tens sis oportunitats per encertar-lo.

El joc s'ha convertit en una sensació a les xarxes socials i el seu èxit ha sigut tan gran que des d'aquest dilluns és propietat del New York Times, segons ha anunciat el diari a través d'un comunicat. La capçalera, que està donant cada cop més importància als mots encreuats i les propostes d'entreteniment per assolir el seu objectiu d'arribar als 10 milions de subscriptors el 2025, ha explicat que el preu que ha pagat pel Wordle és de set xifres, motiu pel qual es dona per fer que el diari ha pagat almenys un milió de dòlars pel joc.

El New York Times ha comprat el Wordle a Wardle. El diari assegura que la compra no implicarà, de moment, cap canvi, per als usuaris, i que el joc, en què s'ha d'endevinar una paraula de cinc lletres en un màxim de sis intents, continuarà sent gratuït. "El Times està centrat en convertir-se en una subscripció essencial per a tots els angloparlants que volen entendre i participar en el món", ha explicat l'empresa editorial, que ha assegurat que el departament de jocs del diari és una peça fonamental d'aquesta estratègia. Al novembre el diari nord-americà va presentar un informe de resultats en què afirmava que compta amb 8,4 milions de subscriptors.

Clar i sense anuncis

Un dels seus punts forts és que hi ha pocs racons d'internet que siguin tan populars i senzills com la web que Wardle va idear durant el seu temps lliure. No hi ha anuncis ni cartells que pampalluguegin, no et salten pantalles que et tapin de sobte la visió del tauler, ni et demana diners. Només és un joc amb un fons blanc. "Crec que la gent aprecia que hi hagi un joc així per internet que simplement és divertit", va respondre Wardle en una entrevista a principis d'aquest 2022. "Veuen que no s'intenta fer res estrany amb les dades o amb la seva atenció. Només és un joc divertit", repeteix.

De fet, no és la primera vegada que Wardle aconsegueix cridar l'atenció de forma tan immediata. L'exenginyer de softwarede Reddit va crear dos experiments socials per a l'empresa per la qual treballava anomenats The Button i Place; tots dos van ser un fenomen en el seu moment. Ara bé, Wordle ha sigut un projecte que no ha comptat amb un equip d'enginyer al darrere. Només era un joc per passar l'estona durant la pandèmia amb la seva parella, Palak Shah.

Wardle explica que ja havia creat un prototip similar de joc de paraules el 2013, però, com que als seus amics no els va interessar gaire, el va acabar descartant. El 2020 ell i Shah es van "entusiasmar" amb el joc Spelling Bee i amb els mots encreuats diaris del New York Times. "Així que vaig voler fer un joc perquè ella el gaudís", diu.

El gran avenç, assegura Wardle, va ser establir que cada jugador només pugui fer una partida per dia. Això crea una sensació d'escassetat, que diu que estava inspirada en part per l'Spelling Bee, un joc que –segons l'enginyer– deixa la gent amb ganes de més.

Però com que el Worlde originalment només va ser creat per a Wardle i Shah, al disseny inicial li faltaven moltes característiques i prestacions que s'han de tenir en compte perquè un joc creixi i que els usuaris esperen que tingui un joc amb tants seguidors. Per exemple, mentre que hi ha jocs que envien notificacions al mòbil perquè hi tornis a jugar l'endemà o unes quantes vegades el mateix dia, el Wordle no busca aquest tipus de relació intensa. "És un joc que t'anima a gastar tres minuts al dia —diu Wardle—. No vol robar-te més temps".

Fins a mitjans de desembre no es podien compartir els resultats del Wordle a través de la mateixa web. L'enginyer diu que va notar que els usuaris ho feien a través de quadrícules amb requadres pintats d'emoticones verdes, grogues i negres, sense posar lletres ni paraules. Amb aquesta idea al cap, d'evitar que es pogués compartir el mot secret i acabar amb la gràcia del joc, va programar que els jugadors poguessin compartir per les xarxes socials els errors i els encerts de forma automàtica.

Encara que Shah va ser la receptora afortunada del primer joc, ha tingut un paper clau a l'hora de preparar-lo per al gran públic. La primera llista de Wardle de totes les paraules de cinc lletres de l'anglès (unes 12.000) en contenia moltes de desconegudes, que haurien sigut impossibles d'endevinar. Així, va crear un altre joc per a Shah: aquesta vegada hauria de revisar aquestes 12.000 paraules i determinar si les coneixia o no. D'aquesta manera, va aconseguir reduir la llista de vocabulari del Wordle a unes 2.500 paraules, una quantitat que està previst que duri bastants d'anys, tot i que algunes paraules ja van provocar les crítiques d'alguns seguidors perquè deien que no eren prou conegudes.

Shah explica que es desperta cada matí amb una nova rutina: escalfa motors amb l'Spelling Bee, que assegura que la prepara per al Wordle, i també li encanta fer els mots encreuats del New York Times i els mots encreuats críptics. Encara que ara comparteix el Wordle amb el món sencer, diu que aprecia que Wardle el creés per a ella. "És molt bonic. Definitivament, és la manera que té el Josh de mostrar el seu amor", diu Shah.