Els xalets fets els darrers vuit anys a Mallorca consumeixen un territori equivalent a 600 camps de futbol

PalmaEntre 2015 i 2023 s'han construït a Mallorca 1.683 xalets, segons dades de l'entitat Terraferida, el que representa consumir una extensió propera a les 600 hectàrees de sòl rústic i, per tant, fèrtil. Si es posassin tots aquests xalets un al costat de l'altre, s'ocuparia un territori equivalent a 600 camps de futbol.

Les dades les han aportat dos membres de Terraferida, Jaume Adrover i Mateu Vich, que han destacat que aquesta xifra representa un increment del 50% respecte de l'anterior període que havia estudiat l'entitat, avui encara inactiva. Ambdós han dit a l'ARA Balears que "de moment Terraferida no torna com a tal, però aquestes dades s'havien de compartir amb la societat perquè cal una resposta urgent".

"També hem calculat que amb el nou decret (DL 3/2024) es podrien edificar 1.300 habitatges més dins zones inundables o amb risc d’incendis", ha dit Mateu Vich, tal com ja va avançar l'ARA Balears. El motiu d'aquest increment de les parcel·les edificables cal trobar-lo en l'eliminació de la prohibició de construir en zones de risc d'incendi, inundació, esllavissament o erosió.

Jaume Adrover ha dit que la progressiva urbanització del camp que s'està produint "és altament preocupant perquè suposa una constant degradació del medi rural, que és molt valuós, a tots els efectes. Des de la pèrdua de paisatge fins a la renúncia de qualsevol activitat agrària. Aquesta dinàmica du associada una pèrdua constant d’explotacions agràries, una major dependència exterior d’aliments i materials i un empobriment del paisatge i la biodiversitat", ha confirmat aquest especialista en territori.

Els membres de l'antiga Terraferida també fan una denúncia del període 2015-2023, coincident pràcticament amb les dues legislatures del Pacte d'esquerres: "Ens ha deixat un llegat de 1.260 llicències més aprovades, que encara no s'han executat i que, per tant, no figuren dins els 1.680 xalets ja edificats", ha dit Mateu Vich, qui no ha dubtat a l'hora de qualificar el que està passant al camp "com una de les majors tragèdies ambientals i territorials recents". Per ell, "és un degoteig constant que ens està desfigurant per sempre allò més preuat que té Mallorca".

En aquesta línia, Jaume Adrover ha volgut cridar l'atenció sobre un fet: "Abans, a les Illes ens mobilitzàvem contra una urbanització, però ara se n'estan fent unes quantes cada any. El que passa, però, és que no es fan les cases totes juntes, i per això potser passa una mica més desapercebut aquest procés, però el mal a tots els efectes és el mateix o, fins i tot, pitjor per la gran ocupació de territori que es fa", ha afirmat.

Els dos portaveus de Terraferida han coincidit que el període del Pacte d'esquerres va ser "completament decebedor". Denuncien que "el medi ambient i el territori van desaparèixer de la seva agenda; és molt trist". En aquest sentit, han volgut remarcar que la situació a la qual s'ha arribat té "la complicitat absoluta de tot l’arc parlamentari que, en la passada legislatura, acordà unànimement mantenir la parcel·la mínima edificable en 14.000 metres quadrats", en comptes d'augmentar les exigències territorials per construir.

Les conseqüències

Els membres de Terraferida han afirmat que aquest increment constant del sòl rústic respon a unes dinàmiques de negoci que suposa un augment de la capacitat de població "que ni tan sols es preveu als planejaments municipals ni al Pla Territorial". A més, tots dos consideren que mentre es dispara el consum d’aigua es multipliquen les necessitats de mobilitat en cotxe privat i els viatges en avió perquè les noves residències van destinades majoritàriament a un turisme residencial i al lloguer turístic.

"Es tracta d'un negoci lucratiu, impulsat per les possibilitats de llogar i vendre a estrangers, sigui lloguer turístic o qualsevol altra fórmula. S'està produint un enriquiment de persones i empreses molt concretes que res té a veure amb la resolució del gravíssim problema d'habitatge que hi ha a les Illes. S'està sacrificant territori perquè uns quants facin unes plusvàlues brutals", ha afirmat Jaume Adrover.

Prohibició d'edificar en rústic

Segons els dos portaveus de Terraferida, per acabar amb aquesta degradació constant només queda l'opció d'imitar el que ja va fer Menorca fa 20 anys, que va ser prohibir la construcció en sòl rústic. En cas contrari, consideren que "Mallorca es convertirà en una gran ciutat caòtica i empobrida". Vich i Adrover han recordat que això ja ho han fet altres comunitats autònomes espanyoles, i que "l’excepció mallorquina i eivissenca a aquesta norma (el sòl rústic és rústic) aboca la balear major i la pitiüsa a un procés de degradació accelerat i de conseqüències històriques i irreparables".