La xarxa Alimentant el Futur lluitarà per uns menjadors escolars més mediterranis i sostenibles

PalmaLa xarxa Alimentant el Futur s'ha presentat aquest divendres amb la meta d'aconseguir uns menjadors escolars "saludables i sostenibles". Es tracta d'un espai de coordinació i feina entre agents de diferents àmbits que comparteixen la mateixa voluntat. Pretén que els menjadors incorporin l'educació, la salut, la sostenibilitat i la justícia social per esdevenir espais transformadors de l'entorn. La Xarxa ha detallat que proposarà que s'incorpori "més dieta mediterrània" en els menjadors escolars de les Balears i altres canvis amb l'objectiu de millorar la dieta, entre altres coses, així com reforçar la compra pública sostenible.

El president del col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de Balears, Manuel Moñino, ha explicat que les Balears tenen regulat els entorns alimentaris en centres educatius públics i privats, encara que "hi ha una finestra d'oportunitats per millorar". És per això que ha especificat que es proposaran canvis en el Decret 39/2019 sobre la promoció de la dieta mediterrània en quatre aspectes: reforçar la compra pública sostenible, un increment de la dieta mediterrània, coherència normativa i flexibilitat per adoptar les normes del decret.

Oligopoli alimentari

Segons es detalla al manifest de la Xarxa, el 80% dels menjadors escolars estan en mans de poques empreses. El percentatge d'usuaris de menjadors escolar és molt baix: no arriba a la meitat de la mitjana estatal i el preu del menú és dels més cars de l'Estat. En relació amb aquest darrer fet, Educació ha limitat el preu en 6,5 euros diaris, però només a l'escola pública. La concertada queda al marge. Ara, un 90% dels centres de Mallorca tenen menjador, però el percentatge és molt desigual entre les illes i es redueix al 60% en el cas d'Eivissa. El menjador no forma part del projecte educatiu de molts de centres i els que tenen cuina pròpia no arriben al 30%.

La xarxa reclama diversos canvis, per aconseguir el seu objectiu:

1. Establir mecanismes de coordinació entre les administracions d'educació, de salut, d'agricultura i ramaderia i de serveis socials, per definir els criteris de les licitacions, amb objectius escalables, realistes i assolibles, així com dels processos de seguiment i avaluació necessaris.

2. Facilitar l'accés a les empreses de menjador petites, mitjançant una planificació de les licitacions per assegurar lots petits, així com la flexibilització dels criteris de solvència econòmica.

3. Incloure criteris d'adjudicació que fomentin la introducció de la producció local i ecològica tenint en compte la capacitat dels productors de les Illes Balears per atendre la demanda.

4. Adoptar sistemes per garantir l'accés universal als menjadors. Les administracions han de preveure i planificar una cobertura suficient del servei i el finançament necessari per permetre que sigui accessible per a les famílies.

5. Fomentar l'ús de cuina in situ de manera que es construeixin cuines als nous centres educatius, que s'instal·lin als que no en tenen o adequar cuines no utilitzades.

Mesures en l'àmbit educatiu

6. Integrar el menjador escolar en el projecte educatiu del centre, amb la implicació activa de tota la comunitat educativa per desenvolupar i assolir uns menjadors saludables i sostenibles.

7. Potenciar la implicació de les famílies a través de la sensibilització i del foment de les comissions de menjador escolar, com a eina per dinamitzar i millorar l'entorn alimentari del centre.

Coordinació i capacitació dels agents

8. Introduir canvis, planificats juntament entre el sector productiu, les empreses i l'administració, per afavorir l'ús de productes ecològics, locals i de temporada als menjadors escolars: en el disseny del menú, en l'organització de la feina del personal, en les alternatives a productes de quarta gamma o en la logística necessària.

9. Formar i capacitar els professionals de cuina i el personal d'acompanyament dels infants als menjadors, per facilitar l'adaptació al producte local, ecològic i de temporada.

10. Crear una taula intersectorial en la qual estiguin representats tots els agents implicats (administració pública, comunitat educativa, sector productiu, empreses, entitats de la societat civil) per a la transició cap a uns menjadors escolars més saludables i sostenibles.

Entre les entitats adherides en aquesta etapa inicial es troben el Centro de Estudios Rurales y Agricultura Internacional (CERAI), Justícia Alimentària, les Federacions d'Associacions de Famílies d'Alumnes de cada illa, les diferents Associacions de Producció Agrària Ecològica de les Illes Balears, UNICEF Comitè Balears, el Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes, ALIMENTA (grup de recerca per a la transició alimentària), o el Grup d'Investigació en Salut Global i Desenvolupament Humà Sostenible de la UIB, entre d'altres. Alimentant el Futur considera "clau" afrontar un procés de millora amb una visió integral, planificat i temporalitzat, amb la participació i coordinació de tots els sectors implicats: les conselleries responsables d'Educació, de Salut, i d'Agricultura i Ramaderia, el sector productiu, el sector empresarial, l'àmbit educatiu i familiar i les organitzacions que vetllen per una alimentació saludable i sostenible.