La Xarxa Educativa per la Llengua exigeix la retirada del Pla de segregació: "No toqueu l'escola en català"

PalmaRepresentants d’algunes de les entitats adherides a la Xarxa Educativa per la Llengua s’han concentrat davant la Conselleria d’Educació per protestar contra la continuïtat del Pla de segregació lingüística durant el curs 2025-2026, quan arribarà a Secundària i s'ampliarà a Primària. A la mateixa hora, també hi ha hagut protestes a les delegacions de la Conselleria a Menorca i Eivissa.

El manifest de la protesta l’ha llegit la presidenta de la Junta de Personal Docent No Universitari de Mallorca, Catalina Bibiloni. “Reclama la retirada immediata i el retorn al sentit comú i al consens amb la comunitat educativa”, ha dit. “El Govern de Marga Prohens vol continuar amb els atacs a la llengua pròpia de les Illes, amb la implantació, durant el curs 2025-26, del Pla de segregació lingüística sense ni tan sols haver-ne avaluat els resultats. Aquest fet demostra una improvisació total, a més d’una voluntat sense cap fonament ni criteri pedagògic d’implantar un pla amb tics ideològics, tan sols per acotar el cap davant les pressions de l’extrema dreta de Vox.”, ha continuat.

Només 11 centres concertats

La presidenta de la Junta ha recordat que el curs actual ja s’ha implantat, però només s’hi varen acollir 11 centres i tots concertats. “Amb unes dades que suposen un fracàs estrepitós, per al 2025-2026, la Conselleria té previst introduir-lo als estudis de Secundària, cosa que agreujarà el malestar en la comunitat docent i generarà problemes que no existien”, ha exposat Babiloni.

Tant l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears com la Llei Educativa de les Illes recullen que el sistema educatiu és qui ha de permetre assegurar l’ús normal i oficial del català. “És als projectes lingüístics i educatius dels centres on això s’ha de concretar”. “Tampoc podem deixar de banda que l’ús social del català i el castellà no és simètric, ja que la primera llengua es troba en clar retrocés en el seu ús als darrers anys. Cal que s’adoptin mesures valentes que augmentin l’ús de la llengua pròpia de les Illes i facilitin a tothom l’accés a l'aprenentatge”, diu el manifest.

Les entitats també han fet una crida dirigida a les famílies, perquè triïn la llengua catalana com a idioma de primer aprenentatge. L’any passat ho varen fer el 83% dels nuclis familiars.