Xarxes socials, modes i rècords: La malaltia actual del muntanyisme
La periodista Kris Annapurna creu que s’ha de separar el turisme d’alçada de l’alpinisme real
PalmaEls titulars sucosos i les publicacions virals a les xarxes socials també han arribat al món de l’alpinisme. Els mitjans esportius no perden l’oportunitat d’anunciar que un esportista ha assolit un nou “vuit mil” o que ha coronat les muntanyes més altes en un temps rècord. I tota aquesta repercussió als mitjans té conseqüències sobre l’alpinisme; per exemple, influeix en el criteri dels patrocinadors quan decideixen finançar una expedició o una altra.
Kris Annapurna, periodista de muntanya, defensa que a l’hora de comunicar “és important avaluar què és notícia i què no ho és, perquè està de moda que molts turistes d’altura també aprofitin per atorgar-se a si mateixos una importància que, objectivament, no tenen”. Tant les xarxes socials com alguns mitjans es deixen endur sovint pel que retorna més visualitzacions, i això fa que s’acabi donant veu a gent que potser només cerca doblers: influencers de muntanya. “Donar importància a algú que només cerca fama per guanyar diners no és el camí. La tendència de proclamar rècords és la malaltia actual del muntanyisme”, recalca.
Els rescats
És evident que l’escalada, i cada vegada més l’alpinisme, és una moda. Tot i que pot interessar a tothom fer esport a la muntanya, trobam que no tots tenen els mateixos objectius o els mateixos coneixements. És en aquest punt quan trobam els accidents, perquè qui dirigia l’excursió realment no coneixia el camí o perquè no han sabut reaccionar davant un fet inesperat per falta de coneixement. Segons va informar el Consell de Mallorca fa un any, el Grup de Rescat de Muntanya ha duplicat el nombre de rescats en vuit anys. I, mentre que, per exemple, els Bombers de Mallorca fan una mitjana de 100 intervencions a l’any, els serveis de rescat a la muntanya varen ser 320 el 2022.
El desconeixement també té conseqüències a través de les xarxes socials. Aquest mateix octubre, la Federació Balear de Muntanya i Escalada (FBME) ha demanat que no es publiquin informacions falses i perilloses a les xarxes; informacions que molts cops es publiquen per desconeixença de la situació. “Agrairíem des del comitè de Barrancs de la FBME que s’eviti la difusió de vídeos d’aquest tipus amb ubicacions incorrectes que l’únic que fan és generar desconcert i alarma entre el col·lectiu Barranquistes”, va manifestar aquesta entitat.
Invisibilització de les dones
Un altre efecte d’una comunicació irresponsable en el muntanyisme és la invisibilització de les dones. Kris Annapurna explica que les dones sempre han estat presents en el món de la muntanya, però també veu com “sovint esborren de la història grans alpinistes, com si mai no haguessin existit”, i es produeixen situacions que “als homes mai els han passat”. Explica el cas, per exemple, de “la britànica Alison Hargreaves, una de les millors alpinistes del món, que quan va aconseguir marcar fites a les muntanyes va ser titllada de mare egoista”.
Aquest tipus de comunicació té repercussions negatives en el muntanyisme. Ja no sols pel perill que pot suposar que un vídeo o una recomanació d’algú, sense experiència, es viralitzi, sinó també perquè denigra la professió, defensa Annapurna. “No és el mateix el turisme d’alçada, que avui prolifera a les muntanyes més altes del món, que l’alpinisme real. Si no els separam, es donen situacions com quan les marques patrocinen abans un turista d’alçada que puja al cim per vendre una barreta de cereals que un alpinista que necessita suport per poder costejar una expedició d’alpinisme real”, explica. Com també és habitual en altres àmbits, el món dels influencers atreu més perquè s’aconsegueix que més gent compri un producte.