Xavier Gómez-Batiste: “La despenalització de l’eutanàsia és un debat ètic i social, no és dels metges”

BarcelonaXavier Gómez-Batiste és un referent en cures pal·liatives. Actualment és el director de l’Observatori Qualy -centre col·laborador de cures pal·liatives de l’OMS- i dirigeix la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic. Tot i que celebra que s’obri un debat sobre la despenalització de l’eutanàsia, alerta que la cosa més urgent és desplegar una llei d’atenció pal·liativa.

Quina és la seva posició en el debat sobre la despenalització de l’eutanàsia?

Que es debati sempre és positiu. És un debat de caràcter social i es tracta d’identificar i respectar la voluntat de les persones que, en cas d’una malaltia avançada o en una situació difícil, sol·liciten l’eutanàsia. Però malgrat aquest debat, que s’ha de fer, n’hi ha un altre de més prioritari, que és com atenem les persones amb necessitats de cures pal·liatives i que no les reben adequadament. No són només malalts de càncer, són gent amb malalties cròniques avançades o gent gran amb multimorbiditat, que representen un 1,5% de la població i causen el 75% de les morts. I molts d’ells no tenen accés ni al servei de cures pal·liatives ni a una atenció pal·liativa de qualitat. Les residències geriàtriques a Espanya no tenen formació per atendre persones al final de la vida, tot i que sabem que el 60% de les persones en centres residencials presenten aquestes característiques.

¿O sigui que aposta per una llei de cures pal·liatives i no tant per la despenalització de l’eutanàsia?

Crec que el debat que s’hauria de fer és que hi hagi una llei d’atenció pal·liativa global que promogui els drets d’aquesta majoria. I dins d’aquesta llei hi pot haver situacions especials de gent que vol avançar la mort. Si només fem una llei de despenalització de l’eutanàsia estem perdent l’oportunitat de fer una llei de drets per a tothom que té necessitats d’atenció pal·liativa. Entenc que s’ha de debatre l’eutanàsia, però la prioritat essencial són els drets d’aquest 1,5% de la població que té necessitats pal·liatives i la cobertura actual a l’Estat és molt variable. En la majoria de casos està centrada en malalts terminals de càncer i durant pocs mesos. Hi ha comunitats que estan resolent-ho, com Catalunya, i d’altres que no. Per a mi el debat prioritari és com atendre bé aquesta gent i, després, subdebatre l’eutanàsia.

Ciutadans ja ha fet una proposta de llei sobre mort digna que no inclou el suïcidi assistit.

“Mort digna” és un nom que s’està utilitzant de manera ambigua. Prefereixo parlar d’atenció pal·liativa de qualitat i de mort amb acompanyament i suport dels professionals. Volem donar resposta a aquesta majoria que té necessitats pal·liatives que no estan cobertes a l’Estat de manera adequada. Si s’ha de plantejar un debat sobre l’eutanàsia, que es faci bé, amb tots els drets i tenint en compte tots els elements. S’han d’evitar debats dicotòmics a favor o en contra. I aquest és un debat ètic i social, no és dels metges.

¿Una possibilitat és traslladar el que fa Catalunya en matèria de cures pal·liatives a la resta de l’Estat?

Sí, és un bon exemple el que fa Catalunya en qüestions de cronicitat avançada. En general, a Europa s’ha d’introduir aquest concepte innovador perquè fins ara les cures pal·liatives s’han centrat molt en malalts terminals de càncer, i s’han de dedicar a tota mena de malalties. I aquesta és la idea de fer una llei més avançada i moderna.

Sosté que les cures pal·liatives són una emergència mundial.

Sí, perquè només el 26% dels pacients al món tenen accés a cures pal·liatives i a opiacis, i això és una catàstrofe. Tenen barreres per administrar fàrmacs opiacis, però també barreres als serveis, i això és una emergència. I en el cas de l’Estat, encara hi ha variabilitat entre territoris sobre l’aplicació d’aquests aspectes d’atenció pal·liativa més innovadors. I temes com l’atenció emocional i l’espiritualitat, i aspectes com la dignitat, s’haurien de desenvolupar més. Les necessitats de cures pal·liatives augmentaran i aquesta és la prioritat que s’hauria de promoure i discutir.

Com vol morir la gent?

Sabem que el que fa que una persona mori en pau són diversos components individuals. Hi pot influir el sentit de la vida i les creences, independentment de si són religioses o no. Segon, les relacions clau, que són les relacions afectives: algú que t’estimi i et cuidi. Factors relacionats amb el llegat, que és el que tu deixes, i factors relacionats amb una garantia de bona atenció. Si es donen aquests factors és més fàcil acceptar el procés de malaltia avançada, però a més d’això la societat ha de canviar l’actitud respecte al final de la vida perquè sigui considerada una cosa més natural i normal.

¿Les cures pal·liatives redueixen costos sanitaris?

El 70% del que gastem en salut ho gastem els últims sis mesos de vida i en mesures que no tenen a veure amb la qualitat de vida: ingressos hospitalaris que a vegades estan justificats i a vegades no. Un punt important que fa encara més eficient el sistema de cures pal·liatives, perquè quan evites un ingrés hospitalari i atens la persona al domicili no ho fas només en el seu entorn, sinó que a més redueixes costos. Queda molta feina per desenvolupar en cures i atenció pal·liativa.