Xerojardineria: dissenyar la sostenibilitat
Aquesta tècnica d’optimització dels recursos hídrics i vegetals permet reduir el consum d’aigua
PalmaA Mallorca, del total d’aigua consumida, el 54,5% es fa servir per al proveïment, en el qual s’inclou la jardineria. A més a més, un 9% es consumeix en l’agrojardineria, vinculada a nuclis poblacionals no connectats a xarxes municipals, segons dades de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern. Per reduir la despesa d’aigua que genera el reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes, la xerojardineria és una solució de disseny sostenible que el mateix Pla hidrològic, recentment aprovat, preveu.
Aquesta tècnica, la més adequada per a territoris secs com les Illes, consisteix a optimitzar al màxim tots els recursos, en especial l’aigua, amb l’ús de plantes autòctones que no requereixen quasi manteniment perquè ja estan adaptades al medi natural. Plantes aromàtiques com el romaní i la farigola, arbres com el lledoner i el xiprer, i arbustos com el baladre són alguns exemples.
A l’Estat, la jardineria urbana només usa l’1,5% de l’aigua, xifra que suposa una quantitat molt petita si la comparam amb el total d’aigua consumida. Així i tot, a les Balears, malgrat que no hi ha dades desagregades, “el percentatge deu ser més elevat per la presència d’habitatges unifamiliars amb jardí privat”, segons la Guia pràctica per a l’ús eficient de l’aigua al jardí del Govern.
Bones intencions, poc efectives
Segons el geòleg Alfredo Barón, excap del Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, els diversos plans de la Comunitat inclouen potenciar la xerojardineria. D’altra banda, l’any 2011 el Govern va publicar un extens manual per divulgar la tècnica i que, “en principi, s’hauria d’haver distribuït als ajuntaments balears”, apunta Barón.
Tal com es pot llegir en el nou Pla hidrològic, “en el disseny, remodelació i execució de projectes de noves zones urbanes i jardins privats es fomentarà l’ús de la xerojardineria, preferentment d’espècies autòctones”. Així i tot, el geògraf considera que encara que es faci per escrit, a la pràctica no s’ha desenvolupat suficientment. En opinió seva, “evitaríem bona part dels sistemes de reg i mantindríem la vegetació local, que és ecològicament molt important”.
L’experiència d’un professional
Javier Artexe és paisatgista per l’escola Baltres de Madrid i especialitzat en disseny per la Inchbald School of Design de Londres, i acumula més de 25 anys d’experiència en la professió tant a la Península com a Mallorca. A més d’això, ha presentat els programes Ciudad-jardín, de la televisió pública basca (EITB), i Verde que te quiero verde, de Televisió Espanyola; també ha participat en programes d’IB3 com a expert en temes relacionats amb les plantes i la jardineria.
Artexe considera “bàsic” analitzar el paisatge i la vegetació d’un territori concret per poder fer un disseny de jardí que consumeixi menys recursos hídrics. “Sempre s’ha d’adequar el disseny al paisatge i l’entorn”, afegeix. Lamentablement, la història urbanística de Mallorca no ho ha fet així, i tot i que la idea de destruir una muntanya per fer un edifici està obsoleta, “encara es fa”, diu. “El paisatge hauria de ser el primer, i si la casa no es pot adequar a l’entorn, no s’hauria de poder construir”, opina. Així mateix, Artexe considera que la professió de paisatgista i la d’arquitecte haurien d’anar de la mà i “no competir” a l’hora de dissenyar un projecte. També critica que en la seva professió hi ha molt d’intrusisme laboral, perquè “qualsevol diu que és paisatgista, cosa que no passa en altres països europeus, i això repercuteix negativament en els treballs que es realitzen”, diu.
Per ell, en el moment de fer un projecte, el jardí ha d’estar molt relacionat amb el manteniment que requerirà, i això, considera, “no se sol fer correctament, cosa que genera costos addicionals”.
La xerojardineria, segons aquest professional, “permet estalviar doblers en el manteniment, la compra de plantes i les estructures de regadiu, i minvar la factura de l’aigua”. D’altra banda, assegura que a Mallorca ha trobat “els millors jardins”, perquè “s’hi uneix el bon clima, els doblers i la gran facilitat per aconseguir les plantes necessàries”, explica. Encara que aquests jardins es troben amagats, ja que normalment són privats, afegeix.
Sobre zones verdes públiques
Pel que fa als projectes que l’administració pública ha desenvolupat a l’illa, el paisatgista creu que el disseny del jardí de la Universitat de les Illes Balears és “molt bona idea, però el seu manteniment és nefast”, critica. En aquest sentit, considera que “no es pot iniciar una obra sense saber com s’ha de gestionar una vegada acabat el jardí”. A més a més, “no es poden fer obres faraòniques i que després no es puguin cuidar com toca, cosa que sol passar molt i que repercuteix en el consum de recursos hídrics, però també materials”, lamenta.
En opinió seva, Palma hauria d’estar “perfecta” pel que fa al disseny de la ciutat, perquè “realment no és costós tenir les zones enjardinades ben ateses, tot es resumeix en una bona planificació i gestió”.
Artexe no només es refereix a les zones urbanes més luxoses o transitades destinades al turisme, sinó que “també la perifèria podria tenir una bona planificació paisatgística i, a més, la implementació de la xerojardineria reduiria moltíssim els costos i possibilitaria un embelliment urbà”.
