La xifra de nouvinguts que demanen ajuda a Càritas es multiplica per set a Mallorca

PalmaLes Balears han assolit unes dades d'ocupació gairebé sense precedents, però la inflació no dona treva i els estralls de la pandèmia encara fan mossa. La realitat econòmica tant de Mallorca com de la resta d'illes fa que la xifra de població en risc de pobresa no arribi a remetre i un dels indicadors que ho demostra és el darrer balanç de Càritas Mallorca, que aquest dimecres ha presentat la seva Memòria del 2022. Una de les dades més rellevants és que el nombre de persones ateses puja lleugerament, en passar de les 9.249 del 2021 a les 9.365 de l'any passat. L'augment, però, és especialment significatiu en el cas dels nouvinguts: 823 de les persones que van atendre el 2022 tenien un visat de turista, és a dir, acabaven d'arribar a l'illa. Aquesta dada gairebé multiplica per set la del 2021, en què van ser 131.

Aquestes són algunes de les dades que ha repassat la secretària general de Càritas Mallorca, Raquel Ríos, qui ha advertit que les xifres podrien haver estat encara més elevades, sense les prestacions econòmiques. En aquest sentit, Ríos ha destacat el paper que ha jugat "la bateria d'ajudes posades en marxa per part de l'Administració pública, com l'ingrés mínim vital o la renda social garantida".

"Això ha fet que les famílies puguin ser més autònomes, i no hagin necessitat la intervenció de Càritas", ha afegit. Ara bé, segons les darreres estadístiques de l'INE, a les Illes encara hi ha un 22% de la població en risc d'exclusió social. Tanmateix, més d'un terç de les persones que van arribar a Càritas el 2022 –3.983 de 9.365– ho feien per primera vegada, la qual cosa suposa un increment de 980 dels usuaris de nova atenció, en comparació amb el 2021.

Quant als perfils, una de les dades més destacades és que una de cada tres eren persones en situació administrativa irregular, la majoria procedents de Colòmbia. A més, la majoria –un 57%, 5.370 persones– eren dones i joves. Dins els trams d'edat, el grup més nombrós és el gruix de persones d'entre 36 i 65 anys –4.459 ateses en total–, encara que proporcionalment els usuaris que més ajuda han demanat han estat els joves: 3.016 usuaris d'entre 16 i 35 anys van rebre l'atenció de Càritas. També crida l'atenció que 1.546 persones ateses tenien menys de 18 anys.

Més desigualtat i pobresa

El pitjor, tal com ha advertit la secretària general, ha estat els esforços impossibles de les famílies per fer front a les despeses d'habitatge. Aquesta realitat ha provocat un augment de persones i famílies que s'han vist obligades a compartir habitatge. Si l'any 2021 el nombre de persones ateses per Càritas en aquesta situació era de 1.286 persones, al 2.022 la xifra ha arribat a les 2.531, la qual cosa suposa un increment del 200%.

Tal com reflecteix la memòria de Càritas, les dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística van confirmar el que ja es constatava a la primera radiografia social completa sobre els efectes socials de la pandèmia de Foessa el gener de 2022: la pandèmia havia deixat més desigualtat, pobresa monetària i risc d'exclusió social en amplis sectors de la població de l'estat espanyol. Sortint de la crisi econòmica i social provocada pel covid, les economies mundials van haver de fer front a una nova realitat marcada per uns índexs d'inflació motivada per l'increment dels preus mundials de l'energia, especialment del gas i l'electricitat, i d'uns certs aliments i matèries primeres. Una escalada que va començar a finals de 2021 i que va continuar i es va agreujar amb l'esclat de la guerra a Ucraïna el febrer de 2022.