Les Balears i el País Valencià proposen finançar amb fons europeus les PCR perquè siguin gratuïtes per viatjar

PalmaEl president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, s'han reunit aquest dimecres per tractar els fons europeus. Arran d'aquesta trobada, Puig ha anunciat que ambdues comunitats proposen finançar amb els fons europeus les PCR d'anada i tornada dels ciutadans de la Unió Europea, per tal de garantir la mobilitat entre els estats membres.

"És una idea que es planteja al Parlament Europeu i ens pareix que és el moment que les PCR siguin finançades amb fons europeus, que siguin gratuïtes pels ciutadans que vulguin anar a un altre país", ha declarat el president valencià. "Si les vacunes són gratuïtes –que ho han de ser– pensam que les PCR haurien de ser-ho també per garantir la mobilitat a l'espai europeu", ha afegit. El cap de la Generalitat Valenciana ha reconegut que les PCR "seran una limitació per les persones que no estan vacunades" i que amb aquesta mesura s'aconseguirà que "no hi hagi diferenciacions per raons econòmiques per poder viatjar".

Per la seva banda, Armengol ha subratllat que tant les Balears com el País Valencià "són dues comunitats molt dependents del turisme", i que "tot el que pugui afavorir la mobilitat serà benvingut". Així, aconseguir que les PCR per viatjar dins la Unió Europea siguin gratuïtes "seria anar amb la bona línia de fer possible la mobilitat segura pels ciutadans europeus". "Les nostres dues comunitats sumen 150 mil milions de PIB. Som dues comunitats amb molta potència econòmica. Des de la perifèria tenim moltes coses a dir i a aportar", ha reivindicat Armengol.

Restriccions i estat d'alarma

Demanats per la desescalada de les restriccions per fer front al covid-19, la presidenta balear ha indicat que el Govern té aquest divendres un Consell de Govern, com cada 15 dies, per tractar aquesta qüestió, però no ha especificat cap canvi. "Anirem desescalant de manera segura i rigorosa per fer possible la reobertura de les Illes", ha apuntat. Quant al final de l'estat d'alarma, Armengol ha insistit que vol "tenir totes les eines" per fer front a la gestió de la pandèmia. El seu reclam principal està centrat a "trobar alguna fórmula jurídica per poder garantir que els presidents autonòmics puguin autoritzar el toc de queda".

"Sense l'estat d'alarma, les comunitats autònomes tenim un marge molt ampli per poder prendre decisions", ha celebrat Armengol. També ha recordat que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears "ha ratificat tots els acords que s'han pres". Ara, sobre "l'únic que hi ha discussió és sobre si és possible o no és el toc de queda", ha declarat. Així mateix, ha celebrat que l'estratègia que han seguit les Illes fins ara ha permès "protegir la protecció" i que siguin la segona comunitat amb la incidència més baixa, després del País Valencià.

Propostes entorn de l'economia blava

A banda de les qüestions relacionades amb el covid-19 i l'impacte de la pandèmia, el president de la Generalitat Valenciana ha exposat les iniciatives que les dues comunitats presentarien conjuntament per sol·licitar fons europeus. Aquestes iniciatives se centren en "l'economia blava" i es basen en quatre punts, segons Puig. El primer fa referència a un "clúster logístic intermodal per donar impuls al transport sostenible, amb el corredor mediterrani com a eix fonamental". El segon se centra en "l'adaptació al canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat des d'una perspectiva mediterrània". Finalment, el tercer s'enfoca en "la sostenibilitat, la innovació i la digitalització per redefinir el model turístic". Finalment, amb el quart punt volen tractar els "reptes i oportunitats de la formació professional".

En la reunió d'aquest matí, Puig i Armengol han parlat sobre "la possibilitat de celebrar una cimera al voltant del mes de juny o juliol de les Balears i la Comunitat Valenciana de tots els àmbits, però fonamentalment l'econòmic", ha avançat el president valencià. Hi participarien "patronals, sindicats, universitats i empreses que tinguin interessos a les dues comunitats", per poder "alimentar l'aliança" entre ambdues comunitats.