Els ximpanzés conversen entre ells gairebé com ho fem les persones

Una de les frases cèlebres del primatòleg català Jordi Sabater i Pi, pioner en l’estudi del comportament dels ximpanzés en llibertat al seu hàbitat natural, diu que "els ximpanzés ens parlen amb el seu comportament; només cal saber observar-los i escoltar-los". Fa temps que se sap que els ximpanzés no tan sols es comuniquen amb la seva conducta, sinó que també fan servir vocalitzacions i gesticulacions per expressar significats específics. S’ha demostrat, per exemple, que utilitzen xiscles i grunys per indicar quan una fruita és dolça o amargant; per avisar-se de possibles perills, com ara la presència d’un felí, una serp o un ocell de presa; o per transmetre enuig o simpatia, entre altres aspectes. Tanmateix, no encadenen aquests crits per formar frases, com fem nosaltres, i el seu significat és sempre literal, no metafòric.

Malgrat que també es comuniquen entre ells de forma expressa, fins fa poc no se sabia fins a quin punt podien mantenir converses. Fa un parell d’anys, el 2022, un equip de científics i naturalistes francesos, suïssos, alemanys i ivorians van publicar un treball a Comunications Biology on descrivien que els ximpanzés del Parc Nacional de Taï, a la Costa d’Ivori, eren capaços de mantenir xerrades entre ells fent servir xiscles i grunys, però que es limitaven a dues o tres interaccions consecutives. Van enregistrar 4.826 comunicacions vocals entre 46 individus adults i van veure que, en moltes ocasions, quan un ximpanzé es comunicava oralment el seu interlocutor li responia amb una altra vocalització i, de vegades, el primer ximpanzé tornava a respondre. Dit d’una altra manera, mantenien petites converses amb dues o tres interaccions successives com a màxim.

Sovint les seves vocalitzacions van acompanyades de gestos. I molt més sovint, simplement gesticulen. Cal tenir present que la morfologia de la laringe dels ximpanzés només els permet generar una gamma restringida de sons. I si els ximpanzés fossin capaços de mantenir converses encara més llargues i complexes simplement gesticulant? Aquesta és la pregunta que es van plantejar la neuropsicòloga israeliana Gal Badihi i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca estatunidencs, britànics, alemanys i suïssos. Segons acaben de publicar a Current Biology, els ximpanzés poden mantenir converses llargues entre diversos individus gesticulant, gairebé com fem les persones. Mantenen el torn de paraula i també s’interrompen, gairebé a la mateixa velocitat que nosaltres. A través dels gestos comuniquen significats, com per exemple “atura’t”, “rasca’m”, “segueix-me”, “ajuda’m”, “perdona”, “no passa res”, “ara em toca a mi” o “dona’m menjar”, entre molts altres. I, a més, mostren petites diferències culturals entre comunitats, com ja havia avançat Jordi Sabater i Pi, la qual cosa indica que en la seva capacitat comunicativa no tan sols hi ha components instintius, sinó també d’aprenentatge social.

Elements de comunicació comuns

En aquest treball, els investigadors van analitzar unes 8.500 gesticulacions que van gravar de 252 ximpanzés en llibertat al seu hàbitat natural, en cinc comunitats diferents de l’est de l’Àfrica. El 83% de les interaccions comunicatives es limitaven a dos individus, on un expressava alguna cosa amb un gest específic i l’altre li responia. Tanmateix, l’altre 17% eren més llargues, amb intercanvis consecutius de gestos i en què de vegades participaven diversos individus.

Van observar, d’una banda, que el temps que triguen els ximpanzés a respondre és molt semblant al de les persones. De mitjana, en una conversa humana triguem uns 200 ms (dues-centes mil·lèsimes de segon) a respondre, i els ximpanzés necessiten entre 500 i 1.500 ms. Malgrat que siguin una mica més lents, es mouen dins una escala molt semblant a la humana. A més, a través dels gestos poden mantenir xerrades de fins a set interaccions consecutives, no tan sols dues o tres com fan a través de xiscles i grunys, en les quals s’intercanvien informacions, per exemple sobre el menjar, negocien per arribar a acords quan es barallen i fer les paus; o es donen petites instruccions, com ara sobre quina part del cos volen que un company o companya els rasqui. Normalment, a més, mantenen el torn de paraula, però quan no estan d’acord també s’interrompen, com fem les persones.

Badihi i els seus col·laboradors suggereixen que els humans i els ximpanzés compartim alguns elements de comunicació social bàsics, que formen part del nostre llinatge. Cal tenir present que amb els ximpanzés actuals compartim el 98% del genoma i que evolutivament vam divergir a partir d’un avantpassat comú que va viure fa només 7 milions d’anys. Com nosaltres, presenten diferències culturals fruit d’aprenentatge social i compartim alguns gestos com ara allargar el braç amb la mà estesa i el palmell cap amunt per demanar menjar. Així és com ho fan els ximpanzés i també els infants de manera instintiva. I, com diuen els autors del treball de manera explícita, és el mateix gest que fem quan demanem almoina o en les cerimònies religioses, quan supliquem alguna cosa a les nostres divinitats.