MadridNou enfrontament al govern espanyol, ara per la nova llei que impulsa el ministeri de Sanitat. L'objectiu és consolidar "l'equitat, la cohesió i la universalitat" i enfortir el sistema públic de salut, però Unides Podem sosté que no s'avança prou. El motiu? Que no es tanca la porta a més privatitzacions. La negativa del govern espanyol a facilitar l'avantprojecte dificulta constatar si, efectivament, es deroga o no allò que va aprovar José María Aznar el 1997 amb una llei que permetia la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris mitjançant entitats privades.
La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha assegurat en roda de premsa posterior al consell de ministres que la nova normativa conté una derogació "explícita i expressa" de la llei 15/1997, aprovada pel PP. Aquella llei tenia un únic article on un dels paràgrafs deia: "La prestació i gestió dels serveis sanitaris i sociosanitaris es podrà dur a terme, a banda de mitjans propis, mitjançant acords, convenis i contractes amb persones o entitats públiques o privades, en els termes previstos en la llei general de sanitat". Des d'Unides Podem matisen que cal veure què és el que "substitueix" l'anterior normativa i avisen que l'avantprojecte conté un paràgraf calcat. A més, afegeixen que incorpora la creació de "consorcis sanitaris", que obre la porta a la participació d'empreses privades.
Fonts de Sanitat consultades per l'ARA reiteren que es deroga la llei 15/1997 i recorden una altra modificació legislativa que conté l'avantprojecte. És el que s'introdueix a la llei general de sanitat, la 14/1986, que omple de nou el buit que va quedar en l'article 47 arran d'una supressió l'any 2003. "En el marc de la gestió del Sistema Nacional de Salut, la prestació i gestió de serveis sanitaris i sociosanitaris es portaran a terme preferentment mitjançant la fórmula de gestió directa i de caràcter públic. Altres recursos, en el marc excepcional d'altres fórmules de gestió, haurien de comptar obligatòriament amb una memòria que justifiqui des del punt de vista sanitari, social i econòmic la necessitat d'acudir-hi, tenint en compte amb caràcter previ la utilització òptima dels seus recursos sanitaris propis i altres criteris previstos en la llei".
La formació lila recorda que en el pacte de govern de coalició es va acordar "avançar en el blindatge del sistema públic de salut, apostant per una sanitat que es basi en la gestió pública directa". Un dels mecanismes que ja s'apuntava era "revisar" la llei 15/1997 i el "conjunt de mecanismes normatius que obren la porta a privatitzacions del sistema". La lectura d'Unides Podem és que, més enllà que es prioritzi la gestió pública, no es descarta l'opció de privatitzar. Amb tot, fonts de l'espai lila també admeten que pot haver-hi "excepcions honroses" com és la col·laboració público-privada per a situacions urgents com una pandèmia.
Darias ha insistit en roda de premsa que és una llei "del govern" i que hi han col·laborat altres ministeris –no ha aclarit si algun que estigui en mans d'Unides Podem–, però el cert és que ara per ara la formació lila hi votaria en contra al Congrés, segons apunten fonts consultades. Aquest matí el portaveu del partit, Pablo Fernández, ha assegurat que preveuen presentar esmenes durant la tramitació a la cambra baixa per caminar cap a la "desprivatització" de la sanitat. "No podem estar-hi d'acord i esperem que el PSOE s'avingui a canviar-la", ha afegit, informa Mireia Esteve. Les fonts consultades insisteixen que si Unides Podem governés en solitari hauria elaborat una llei que aniria "més enllà" en el sentit de no permetre que es pugui seguir privatitzant, per bé que no revertiria convenis i contractes ja fets.
Evita nous copagaments
El missatge que ha volgut traslladar Darias és que la nova llei és de "gran abast" i que compleix l'objectiu del govern d'avançar en drets de la ciutadania i enfortir el sistema públic. Entre altres mesures, estableix que no es puguin introduir nous copagaments sanitaris als ja existents. Si ja se n'han eliminat alguns –el farmacèutic als col·lectius vulnerables, als pensionistes amb renda baixa, als menors amb discapacitat reconeguda i també a les persones amb renda per un fill a càrrec–, ara s'hi afegeix el dels productes ortoprotètics, els dietoteràpics i el transport sanitari no urgent.
A més, Darias ha destacat que s'ampliarà el dret a la protecció de salut a les persones espanyoles residents a l'exterior durant els seus desplaçaments a l'Estat i també s'homogeneïtzarà la protecció sanitària a les persones estrangeres que són a Espanya però que no consten com a residents.
220 milions a les comunitats per a la digitalització del sistema sanitari
El consell de ministres ha aprovat també el repartiment de 220 milions d'euros a les comunitats autònomes que s'hauran d'aplicar en mesures de digitalització del sistema sanitari. Un 25% com a mínim s'hauran de destinar a projectes relacionats amb la gestió econòmico-financera de productes farmacèutics i un 25% a la integració dels sistemes de les comunitats amb els serveis digitals del Sistema Nacional de Salut. Entre ells, la història clínica digital interoperable, la targeta sanitària individual, la recepta electrònica interoperable, el registre estatal de professionals sanitaris, el node de verificació de medicaments, el registre central de vacunació i la base de dades clíniques d'atenció primària.
El 50% restant s'hauran de dedicar a projectes vinculats amb l'Estratègia Nacional de Salut Digital, en tres àrees principals: l'analítica de dades, l'ampliació i renovació d'infraestructures TIC dels centres sanitaris i sociosanitaris i els sistemes integrats de gestió i anàlisi d'imatges mèdiques.