La Yana, el cadell de mamut de fa 50.000 anys que han trobat "excepcionalment ben conservat"

BarcelonaLa Yana va morir amb un any de vida a la remota regió siberiana de Iacútia fa més de 50.000 anys. Pesava 180 kg i mesurava 1,20 metres. Malgrat el pas del temps, aquest cadell de mamut és l'exemplar més ben conservat de què es té constància al món. És el sisè que es troba en bones condicions –cinc a Rússia i un al Canadà– i l'han recuperat especialistes russos del Museu del Mamut de la Universitat Federal de lacútia. "A tots ens va sorprendre la seva excepcional conservació", explica el rector del centre universitari, Anatoli Nikolàiev. De fet, el cap, el tronc, les orelles i la zona de la boca de l'animal no tenien danys ni deformacions visibles.

Aquesta troballa única aportarà informació sobre el desenvolupament dels mamuts, les seves característiques per adaptar-se a ecosistemes inhòspits, les condicions de vida d'aquests animals fa 50.000 anys i altres aspectes del passat, segons informa la universitat russa. El cap del laboratori del Museu del Mamut, Maxim Txepràsov, avança que impulsaran un programa de recerca integral sobre aquests animals, amb estudis de la seva anatomia, els teixits, les cèl·lules, la genètica i la microbiota, entre d'altres.

Segons Txepràsov, les cries de mamut creixien més de pressa que les cries dels cavalls, bisons i llops actuals, ja que les condicions climàtiques eren més severes i necessitaven créixer més ràpidament abans dels freds hiverns per sobreviure. Ara, amb aquests estudis que volen impulsar des del centre podran aprofundir en el coneixement que es té d'aquestes criatures que fa milers d'anys van governar els paratges més remots i gèlids de la Terra.

Cràter de Batagaika

El cràter de Batagaika està ubicat a la Sibèria Oriental i es considera la depressió més gran de permagel que hi ha a tot el món. A més, la seva mida augmenta cada any a causa de l'escalfament global, i actualment té una extensió de més d'un quilòmetre i una profunditat de fins a 100 metres. En aquest cràter és on han trobat la Yana. En concret, l'han trobat veïns de Batagai que eren "al moment i al lloc adequats" per veure com, pel desgel, el cos de la cria de mamut emergia de la paret del cràter, a uns 40 metres de profunditat, explica Txepràsov.

El pes i la pressió de la terra contra el cos de la Yana van fer que les restes es partissin per la meitat. La primera part de l'animal va caure al fons del cràter i l'altra, composta per la pelvis i les extremitats posteriors, va quedar dins del permagel i la van recuperar després els científics de la universitat. Segons el rector, aquesta troballa és fruit de la casualitat i la sort, ja que si els veïns no haguessin estat presents al lloc dels fets, les restes del mamut s'haurien trobat dies o fins i tot setmanes més tard i, per tant, no estarien tan ben conservades. "És un succés únic, no només per a la nostra universitat, sinó també per a la ciència russa i mundial", conclou Nikolàiev.

Poden tornar els mamuts?

Aquest any investigadors del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) han publicat un estudi en què han descobert fòssils de cromosomes antics en les restes d'un mamut llanut que va morir a Sibèria fa 52.000 anys. Es tracta d'una fita sense precedents de la paleogenòmica, amb la qual han sigut capaços de reconstruir per primer cop un genoma antic i també la seva estructura en 3D, és a dir, han obtingut un mapa completíssim de l'ADN d'aquest animal extint que els mostrava quins gens estaven actius i quins no.

Aquesta troballa alimenta la idea de ressuscitar els mamuts, com pretén l'empresa Colossal Biosciences, per fer-los campar de nou per la tundra siberiana. La companyia liderada pel genetista de la Universitat de Harvard George Church i l’emprenedor Ben Lamm no només es planteja desextingir el mamut, desaparegut fa 3.700 anys, sinó també fer reviure el tigre de Tasmània, un carnívor extingit el 1936, i el dodo, l’ocell endèmic de l’illa Maurici que va desaparèixer a finals del segle XVII.