Els zeladors: "La pandèmia ha deixat clar que ens veuen com treballadors de segona"

Santa Coloma de GramenetEls protocols d'actuació del covid-19 determinen que els zeladors d'hospital són "personal de baix risc" de contagi malgrat el seu contacte directe amb els pacients. Alguns portalliteres, que afirmen que fan molt més que "traslladar els malalts del punt A al punt B", asseguren que aquesta problemàtica és històrica i d'arrel "classista": no se'ls reconeix professionalment perquè en pràcticament cap hospital se'ls exigeix una titulació per exercir. El coronavirus, de fet, ha sigut la gota que ha vessat el got d'un col·lectiu que, diuen, se sent invisible, menystingut i frustrat des de sempre.

"Durant la pandèmia ha quedat clar que ens veuen com treballadors de segona: estem exposats al virus com qualsevol altre col·lectiu sanitari però si ens donaven una mascareta era perquè ens plantàvem", explica el Ricardo, zelador a l'Hospital de Bellvitge. La història es repetia a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau segons denuncia el José, zelador al servei d'urgències: "És cert que no som professionals qualificats però atenem les persones i treballem de costat amb la resta de l'equip. Quan hi ha un problema d'aquesta magnitud, que se segueixin fent distincions per categoria a l'hora de repartir material de protecció fastigueja. És molt desagradable".

El dels zeladors és un dels col·lectius en lluita que, cada dimecres, es reuneixen a les portes del centre en què treballen per fer la primavera sanitària, una "revolta" que té com a objectiu que tot el personal sanitari es faci escoltar per millorar i respectar els seus drets laborals. El covid-19 ha fet esclatar una onada de protestes que inclou tots els professionals que treballen al món de la salut, des del metge al personal administratiu o el tècnic de laboratori. Malgrat la falta generalitzada de materials durant les primeres setmanes de la pandèmia, que va ser especialment greu al mes de març, els portalliteres relaten a l'ARA que durant molt de temps no han tingut accés al material de protecció que mereixien per la seva exposició, sovint a pocs centímetres dels pacients. Ho atribueixen a la seva categoria professional.

Primer contacte per als pacients covid

Tots els zeladors que han conversat amb l'ARA coincideixen en la sensació de menysteniment per part de l'administració, especialment del ministeri de Sanitat, que els ha exclòs del llistat de professionals sanitaris amb risc de contagi. L'Albert, per exemple, que treballa a la Vall d'Hebron, diu que és incapaç d'entendre aquesta decisió: "Estem a la primera línia d'un hospital. Quan un pacient de covid-19 hi entra, la primera persona que el toca en un principi és el zelador, som el seu primer contacte". És exactament el que fa el José, que rep els pacients que arriben en ambulància o pel seu propi peu a urgències del Sant Pau.

La classificació de "baix risc" feia, però, que en el repartiment d'equips de protecció personal (EPI) se'ls esquivés, a ell i als seus companys. "En un primer moment hi havia un degoteig de pacients i, com que no em sorprenia que fessin diferències amb el nostre col·lectiu, no recordo haver dit gaire res. Però al cap de deu dies, quan ja tots els pacients que arribaven eren de covid-19, ens vam plantar: si no ens donaven una mascareta FFP2 i estàvem mínimament protegits, ens limitaríem a fer allò que creuen que fem, que és agafar el pacient i traslladar-lo a un box", recorda el José.

A part de fer el trasllat dels malalts allà on metges i infermeres resolen, els zeladors expliquen que tenen funcions "amb un estret contacte" amb els pacients, com ara els canvis posturals a la llitera, col·laborar en les tasques d'higiene i facilitar que la infermeria pugui realitzar les cures. "Jo no li dic a una infermera que em prepari el pacient i me'l deixi a la porta per recórrer el passadís amunt i avall perquè és la meva feina. Jo faig una atenció i manipulació del pacient i no puc guardar un metre i mig de distància en cap cas, com es justifica al protocol per considerar-nos col·lectiu de baix risc de contagi", assegura el José. Tots els portalliteres destaquen que el màxim que han aconseguit en el millor dels casos ha sigut "una mascareta cada set dies".

Necessitat d'una formació mínima

"Els portalliteres ens movem en terra de ningú: de qui és el passadís?", resumeix el Chema, zelador amb gairebé vint anys d'experiència a l'Hospital del Mar. I el Ricardo, de Bellvitge, subratlla que és un privilegiat per tenir una plaça fixa. "Jo em vaig poder reivindicar i negar-me a fer ingressos i trasllats si no em donaven mascaretes, però hi ha molts companys amb una gran falta de seguretat contractual i ha sigut esgarrifós veure'ls mal protegits i en contacte amb malalts", relata, i afegeix que dijous passat, 4 de juny, va ser el primer cop que els portalliteres de l'hospital van fer una protesta exclusivament pels seus drets.

"Les primeres setmanes van ser molt caòtiques pel desconeixement, la falta de protecció, la por i el volum de pacients", assenyala el Chema, si bé assegura que no sent en primera persona un maltractament cap al zelador, com li consta que sí que passa en altres hospitals pel que li expliquen alguns col·legues. També ho nega l'Albert, de la Vall Hebron: "Mai m'ha faltat material de protecció quan n'hi havia, però et parlo del meu cas. D'altres companys sí que te n'arriben queixes". Tots dos sí que creuen, però, que la professió encara està invisibilitzada.

A la problemàtica contractual –molts són temporals– s'hi suma que gairebé en cap cas s'exigeix una formació específica sanitària des de l'Estat per a aquest personal. "El missatge que ens envia [el ministeri] és que al zelador li és igual si porta una persona o un paquet d'Amazon", critica el Chema. El José, del Sant Pau, destaca que el zelador és "l'esglaó més baix" de l'assistència perquè l'hospital és un entorn molt meritocràtic en termes de titulacions. "Jo no em compararé mai amb un infermer o un metge perquè darrere hi ha molt d'esforç i molts anys d'estudi, però més enllà d'allò que ets professionalment, tots som persones, i durant la pandèmia això no veig que hagi prevalgut", lamenta.

El Parc Salut Mar, del qual forma part l'Hospital del Mar, és l'únic consorci del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) que exigeix una titulació sanitària mínima: tècnic en cures auxiliars d’infermeria (TCAI). "Ens integrem més en els equips d'infermeria perquè hem fet certs estudis, per baixos que siguin, que van encarats a l'atenció en la salut", explica el Chema. "M'entristeix que siguem els únics perquè el «noiet que et porta d'un lloc a un altre» és responsable de tu des del moment que surts de l'habitació fins que arribes al teu destí", afegeix el zelador.