Zoe, Yago o Caront: per què cal posar nom a les onades de calor?

BarcelonaLa primera onada de calor amb nom propi arreu del món es va dir Zoe i va afectar la ciutat de Sevilla el juliol del 2022. Formava part del primer experiment internacional que ha començat a batejar aquests fenòmens per avaluar científicament si és útil. Alhora, aquest mateix juliol, la intensa onada de calor que ha assolat Itàlia ha aparegut en molts mitjans amb el nom de Caront, tot i que en aquest cas és fruit d'una iniciativa particular. "Soc jo qui va batejar l'onada de calor Caront. Fa anys que dono noms a les principals onades de calor inspirat en la Divina Comèdia de Dante, que vaig estudiar amb passió a l'escola. Caront, el guardià infernal amb ulls de foc, és potser el més famós i representatiu de l'Infern de Dante, el que transporta les ànimes a l'infern, tal com ara ens transportava al cor de l'estiu", explica a l'ARA l'italià Antonio Sanò, enginyer expert en models matemàtics per a la meteorologia i fundador del lloc web Ilmeteo.it.

Cada cop són més les veus, de científics i organitzacions, que reclamen posar nom a les onades de calor i fins i tot establir-ne una escala d'intensitat, de la mateixa manera que es fa amb els huracans i les tempestes. Els defensors de la proposta creuen que això milloraria la prevenció i la consciència social respecte a un fenomen que cada cop és més freqüent i mortífer a causa de l'emergència climàtica. La crida ha tingut tant de ressò que la mateixa Organització Meteorològica Mundial (OMM), la responsable de categoritzar i anomenar els huracans, va emetre fa pocs dies un comunicat en què admetia que està "considerant actualment els avantatges i desavantatges de posar noms a les onades de calor" però que de moment no té previst fer-ho.

Sanò va posar nom per primer cop a una onada de calor el juny del 2012: Scipione Africano. Però ha estat aquest any, quan l'onada que s'estenia per tot el sud d'Europa assolia màxims històrics, que la seva idea ha tingut un seguiment mediàtic explosiu. La seva és una proposta informal, però la del projecte ProMeteo Sevilla, que va batejar l'onada Zoe, és la primera del món sistematitzada i, en certa forma, oficial. Parteix de l'estatunidenc Atlantic Council amb l'ajuda de la Universitat de Sevilla i té el suport de les autoritats locals. L'organització nord-americana ha creat "un sistema de categorització de les onades de calor en diversos nivells en funció de diverses variables i del seu impacte en termes de mortalitat", explica a aquest diari el portaveu del projecte i professor de la Universitat de Sevilla José María Martín Olalla.

El seu equip ha estudiat les dades de Sevilla des del 1995 seguint aquests paràmetres, i això els permet fer una previsió de la mortalitat que pot generar cada onada de calor. "Només en el cas de les més perilloses els posem un nom", explica. I així ho han fet amb la Zoe, de finals de juliol del 2022, la Yago, del juny del 2023, i la Xenia, de principis de juliol del 2023. Igual que fa l'OMM amb els huracans, han anat alternant noms de dona i d'home, però en l'ordre invers de l'abecedari. Aquestes són onades que només han afectat la ciutat de Sevilla: l'objectiu del projecte és analitzar la resposta social que genera el fet de posar-los nom i comparar-la amb la d'abans de fer-ho o amb la de ciutats que no ho fan. I per això han anat fent enquestes.

Posar nom augmenta les accions de prevenció i protecció dels ciutadans

"Hem constatat un canvi estadísticament significatiu en el comportament de la gent que sí que recordava el nom de l'onada de calor (un terç dels enquestats): van dur a terme més accions per prevenir i protegir-se, tant abans com durant l'onada", explica per telèfon des de Washington Kurt Shickman, director d'Iniciatives de Calor Extrema de l'Adrienne Arsht-Rockefeller Foundation Resilience Center de l'Atlantic Council. Els sevillans que havien sentit parlar de la Zoe "van beure més aigua, van reduir el temps a l'aire lliure i molts deien que havien trucat als veïns, familiars i amics per veure com estaven, el comportament més important de tots perquè amplifica la resposta", relata. Encara han de fer més enquestes i anàlisis sobre la Yago i la Xenia, i presentaran el seu informe abans d'acabar l'any, però els resultats preliminars diuen que posar nom a les onades de calor té un impacte positiu.

"Sabem que l'OMM té algunes reticències i les entenc, estic d'acord que pot generar confusió si no es fa correctament, però volem tenir una recerca científica per plantejar una metodologia clara. Està clar que amb un fenomen que mata tanta gent –l'estiu passat van ser 61.000 morts a Europa– alguna mesura s'ha de prendre", afegeix.

Dificultats de consens

Les reticències de l'OMM es deuen sobretot a la dificultat per trobar una definició comuna d'onada de calor a escala global. "Una onada de calor es defineix de manera àmplia com un període estadísticament inusual de temps calorós que persisteix durant un nombre concret de dies i nits" i per declarar-la es fan servir "índexs basats en condicions climatològiques locals", deia l'OMM en el seu comunicat. I és que 40 ºC pot ser una temperatura excessiva a Barcelona però no a Sevilla.

"El fet de posar-hi nom ajudaria a clarificar i establir criteris comuns, perquè ara el terme és molt llaminer i molts mitjans de comunicació diuen «onada de calor» a qualsevol calorada. La del dimarts 18 de juliol a Catalunya –quan es va registrar la temperatura més alta de la història– va ser un pic de calor, però no una onada, perquè només va durar un dia", remarca el cap de Climatologia del Meteocat, Marc Prohom, que està a favor de posar nom a les onades de calor i de crear-ne una escala d'intensitat. També hi està d'acord Ivana Cvijanovic, experta en dinàmiques atmosfèriques de l'ISGlobal. "Quan ho vaig sentir vaig pensar que era una molt bona idea, perquè molta gent mor per onades de calor i no ens ho estem prenent prou seriosament", diu a l'ARA la científica sèrbia.

Cvijanovic també admet les dificultats de consensuar una definició comuna, perquè per decretar una onada de calor cal tenir en compte "moltes variables, com la humitat: 40 ºC en un ambient molt humit és molt més perillós per a la salut que en un de sec".

Encara no hi ha prou recerca científica sobre els llindars del patiment humà a causa de la calor, ja que és un estudi òbviament difícil de fer, remarca l'experta. Però apunta que ja existeixen índexs estadístics que podrien servir, com l'Humidex, ideat al Canadà als anys 60, que combina calor i humitat per determinar com perjudica el cos humà. "No obstant això, índexs com aquests, creats fa tant de temps, probablement s'hauran de revisar abans de poder fer-los servir en l'actualitat i de forma global", apunta.

Prohom creu que per fixar una escala d'intensitat, com amb els huracans, "caldria jugar amb tres aspectes: la intensitat, la durada i l'extensió territorial". El Meteocat ara decreta onades de calor quan se supera durant tres dies seguits o més una temperatura més alta que la del 2% de dies més càlids de l'any. Sanò, en canvi, proposa tenir en compte la pressió de l'aire i l'altitud per definir les onades de calor. "A escala europea es podrien definir uns criteris comuns i això ajudaria", afegeix Prohom. Cvijanovic creu que la definició, els noms i l'escala han de venir de l'OMM en col·laboració amb l'OMS, perquè cal valorar els efectes en la salut d'aquests fenòmens. L'onada Zoe del 2022 va deixar a Sevilla un 30% més de mortalitat, tot i que Olalla destaca que "això és més del que s'esperava i que hi poden haver influït altres factors, com la covid". Caldrà, doncs, seguir estudiant-ho.