La 'zona 0' de la DANA és on més es va edificar durant el boom immobiliari

BarcelonaEl nombre de construccions exposades al risc d'inundació ha augmentat els últims cinquanta anys a tot el món, sobretot en zones costaneres. El canvi climàtic agreujarà aquesta situació si no es prenen mesures, però la causa d'aquesta sobreexposició és una altra, almenys en la costa mediterrània que transcorre des de Múrcia fins a Catalunya. En aquest tram la construcció es va concentrar en dos booms immobiliaris: el de sol i platja dels anys 70 i el de la bombolla del 2000. Segons un estudi de tres professors de geografia de la Universitat de Múrcia, l'augment de l'exposició a inundacions en aquesta zona es deu a una planificació espacial i unes estratègies de reducció d'inundacions ineficients.

És precisament en el territori que separa aquestes dues comunitats, a la mateixa costa mediterrània, on ara es busquen les explicacions a una sobreexposició que ha resultat fatal. La DANA del 29 d'octubre ha inundat desenes de milers de construccions, especialment a l'Horta Sud del País Valencià, on viuen unes 325.000 persones. La majoria d'aquests pobles van expandir-se durant el primer boom dels anys 60 i 70, amb la urbanització de part de l'horta de la zona, que dona nom a la comarca. Però anys més tard, en la dècada dels 90, la febre constructora que va escampar-se per tot Espanya també va acabar d'impermeabilitzar la zona amb nous habitatges, però sobretot amb naus i polígons, que han acabat de segellar bona part del sòl.

Boom logístic a Pista de Silla

La prova d'això és que la DANA no només va afectar habitatges. Al cinturó que envolta l'autovia V-31 –també anomenada Pista de Silla–, que connecta València amb els pobles del sud, s'hi va desplegar durant la bombolla immobiliària gran part de l'expansió industrial de la zona. L'autovia, que va convertir-se en un riu artificial durant les inundacions de fa dotze dies, separa l'albufera –integrada per aiguamolls no urbanitzats– dels polígons de Sedaví, Benetússer, Alfafar, Massanassa, Catarroja i Albal, entre d'altres. "S'han perdut moltíssimes empreses, pràcticament han quedat desballestades", explica a l'ARA el professor de geografia de la Universitat de València Joan Membrado.

Aquest professor destaca el paper que va tenir la llei del Sòl impulsada pel govern de José María Aznar l’any 1998, que va donar més flexibilitat als constructors. El cert és que la bombolla immobiliària s’estén des de mitjans dels anys 90 fins a l’esclat de la crisi financera l’any 2007.

L'impacte de la bombolla

La majoria dels habitatges de l'Horta Sud es van construir els anys 60 i 70, i només una part van alçar-se després del 2003, quan es va aprovar el Pla d'Acció Territorial per a la Prevenció del Risc d'Inundació (Patricova). Fins aleshores no hi havia cap gran normativa urbanística relativa a inundacions. "En general, durant la bombolla es va canviar el sòl i això ha pogut provocar que el Patricova quedés poc representatiu de la realitat, és a dir, que una zona que era inundable, però amb cert sòl d'horta i que tenia unes defenses (els camps), ara s'hagi quedat sense", explica a aquest diari David de la Osada, doctorat en geografia per la Universitat de València. Per a aquest expert, el Patricova ha fet curt perquè "la manifestació de la inundació ha sigut molt major del que deia".

A més, durant els anys del boom de la construcció, l'Horta Sud va ser el territori de l'entorn de València que més va fer créixer el seu parc d'habitatge, per davant de l'Horta Nord i l'Horta Oest. Del 2001 al 2011 el parc d’habitatges de l’Horta Sud va experimentar un creixement del 28%, fins als 83.815 habitatges, segons un estudi de la Càtedra d'Estudis Territorials Valencians (Esteval). Aquest increment superava amb escreix els registrats pel conjunt de la província, amb un creixement del 19,3%, i va suposar 18.554 habitatges més a l’Horta Sud, dels quals el 93% eren habitatges principals.

El boom a Picanya, un cas paradigmàtic

Al poble de Picanya, que segons mostren les imatges de Copernicus va quedar completament inundat, aquest creixement durant els anys de la bombolla és ben visible. On abans del 2000 hi havia una zona de camps, al sud-est del poble, que el separava de Paiporta, al cap de dotze anys ja era una zona totalment urbanitzada, plena de naus industrials. "El flux s'ha desbordat entre Picanya i Paiporta, especialment en el polígon de Paiporta fa una força enorme", diu a l'ARA el doctor en geografia física i professor de la Universitat de València, Iván Portugués.

De fet, aquest poble, inicialment més petit, s'havia decantat per un creixement de baixa densitat, per adossats, però tenint en compte la seva mida, és dels que més ha crescut, i ho ha fet cap al barranc i ha incrementat la seva exposició. "A Picanya, proporcionalment, la destrucció ha estat molt més gran perquè, per una banda, la seva forma de créixer ha sigut en una zona inundable i acostant-se a la rambla, i per l'altra, per la tipologia dels habitatges; són cases més baixes", afegeix.