Els zoos a les Balears: conservació o presons d’animals?

PalmaEls visitants envolten les gàbies i queden bocabadats amb cada moviment que els animals fan. Fins i tot, alguns pares expliquen als seus fills a quina pel·lícula de dibuixos animats apareix cadascun. Els fotografien, els criden i fan qualsevol cosa per captar la seva atenció. De fet, els vidres que limiten les instal·lacions i que fan un efecte d’aparador estan plens de manotades. També hi ha cartells informatius aferrats que expliquen als espectadors les dades de l’espècie que hi ha tancada dins cada recinte– què poden arribar a mesurar i a pesar, quin és el seu lloc de procedència, l’hàbitat natural on es desenvolupen els que estan en llibertat... Però, a l’altra banda de la reixa hi ha un animal, un mico, un lèmur o un lleó, amb els ulls mig clucs, que viu a un lloc amb unes dimensions incomparables amb la sabana i amb els hàbitats naturals on es desenvolupa cada espècie i que està exposat a estímuls humans constantment. “L’habitació més petita de ca meva és més gran que molts dels espais on viuen aquests animals”, lamenta la coordinadora d’àrees d’animals salvatges de FAADA, Andrea Torres. La plataforma animalista Infozoos va denunciar el 2017 “el mal estat de la majoria dels zoos de Mallorca”, i el 2019, el tabloide britànic The Sun va qualificar el Safari Zoo de la Coma de “zoo de l’infern”. Encara això, per què aquestes instal·lacions continuen obertes? És legal tenir animals en captivitat a les Balears? Quines administracions públiques es fan càrrec de controlar els zoològics? S’hi fan inspeccions periòdiques?

La llei estatal de conservació de la fauna silvestre en els parcs zoològics (2003) justifica l’existència d’aquests tipus de centres sempre que contribueixin a la conservació, educació i investigació dels animals. També els obliga a destinar una part dels seus recursos financers a aquestes finalitats, per assegurar-se que els beneficis econòmics s’empren per fer activitats i programes educatius, conservacionistes i d’investigació. “Tot això no existeix”, assegura el president del Partit Animalista Progeso en Verde, Guillem Amengual. “Tenen els animals tirats amb una tristor impressionant que es moren de pena, què té això de conservació? De cara a la galeria queda molt bé, però ho fan per això, per quedar bé” insisteix. Per la seva banda, la subdirectora del Safari Zoo de la Coma, Ariadna Parra explica que el percentatge econòmic que dediquen a cada un dels tres àmbits “no és fix, sinó que depèn dels projectes que estan en marxa”. “N’hem de tenir un in situ i un ex situ”, afegeix.

Pel que fa als àmbits de conservació i investigació, alguns establiments justifiquen que, fins i tot, realitzen projectes en col·laboració amb administracions públiques i amb centres de rescat d’alt prestigi. El zoo de la Coma du a terme un projecte de conservació de la tortuga mediterrània amb la Conselleria de Medi Ambient i Es Lloc de Menorca col·labora amb el centre de rescat d’AAP de Països Baixos, segons han assegurat a l’ARA Balears els dos parcs. “Aquesta és l’única part que hauria de quedar, tota l’altra hauria de desaparèixer”, opina Amengual. “Es pot fer aquesta funció, però no per això, s’ha d’obviar el maltractament i l’explotació animal. S’aferren al fet de salvar tortugues, però què fan amb els animals que tenen exposats en ridícul?”, demana. Com a resposta, el responsable del Lloc de Menorca, Lluís Mir, diu que “està molt bé que es facin pressions ecologistes, però s’ha de saber d’on venen i per què estan aquí”. “El caiman que tenim estava a una granja de pell i ja l’haurien mort. Els animals que han nascut en captivitat és molt difícil que tornin a estar en llibertat una altra vegada, seria un crim amollar-los a la selva i modificar el seu genoma”.

Quant a la part d’educació, les entitats animalistes consideren que “portar els nins a un zoo és normalitzar la captivitat dels animals i el seu ús per a l’entreteniment”, diu Torres. “Un dia a Marineland vaig sentir com una nina li deia a la mare que volia un tití [un tipus de mico] per tenir a casa i la mare li va respondre que mirarien a veure si en podien aconseguir un”, conta. En contraposició, Parra explica que, precisament, la tasca educativa és “ensenyar als nins que no poden tenir aquests tipus d’animals a casa”. Per altra banda, recalca que la publicitat, les explicacions que es donen als clients abans d’entrar i durant el recorregut també formen part del vessant educatiu del parc.

A les Illes, les inspeccions als zoològics les du a terme la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. En fan una ordinària cada any – abans de fer-la notifiquen a l’establiment que es durà a terme la visita– però també se’n poden fer d’extraordinàries sense avisar, segons expliquen fonts de la Conselleria. L’administració pública també s’encarrega de vetlar perquè aquests establiments compleixin amb les tasques d’educació, investigació i preservació d’espècies. Abans de fer les inspeccions, els zoos han de presentar una sèrie de documentació com el llibre de registre dels animals, el programa educatiu i veterinari, entre d’altres.

Humanitzar animals?

A mesura que les Balears es desenvolupaven a ulls del món com una important destinació turística, la preocupació per la protecció de l’entorn natural i dels animals també va créixer. Des de la dècada dels 90, Anima Naturalis i altres organitzacions locals de protecció animal organitzen protestes contra les galeres que s’empren com a atracció turística a les zones amb més afluència de visitants, com la plaça de Cort i els voltants de la Catedral de Palma. Anys més tard, a les Illes es varen aprovar lleis com la de protecció d’animals que viuen a l’entorn humà (l’any 1992) i la de prohibició d’espectacles cruels (2017).

Per altra banda, les xarxes socials també han estat un factor clau en l’augment de la sensibilització cap al benestar animal. La difusió d’imatges i vídeos de zoològics que tenen els animals en condicions deplorables han aconseguit calar en els usuaris. “La feina que feim a xarxes ajuden al fet que la gent obri els ulls i quan penjam segons quines coses diuen: “Ostres! No hi havia ni pensat””, constata Amengual. Tot plegat evidencia que amb el pas dels anys, la societat ha desenvolupat més sensibilitat i preocupació cap al benestar animal que s’han vist reflectides en l’actualització de les lleis que en fan referència i en les exigències del sector animalista. No obstant això, experts consultats per l’ARA Balears consideren que, amb l’augment tan accentuat de la sensibilització cap al món animal, “s’ha tendit a humanitzar-los i no hem de deixar de banda què és un animal i què, és una persona”. “És l’efecte Disney i suposa un problema perquè un moix és un moix, i no una persona ficada dins el cos d’un moix”, sentencien.