“Un company m’ha avisat que el sostre no estava bé”

SúriaEl torn de nit de la mina de Súria va detectar que alguna cosa no anava bé en una de les galeries que hi ha a més de 600 metres de profunditat a les instal·lacions de Cabanasses. “El meu company m’ha avisat que el sostre no estava bé i que ha tirat la màquina enrere”, explica en declaracions a l'ARA el Miguel. Ell ha acabat de treballar a les 8 del matí, només mitja hora abans que es produís el despreniment que ha posat fi a la vida de tres geòlegs aquest dijous. El seu relat coincideix amb el que han explicat a l'ARA fonts coneixedores dels fets. Quan passa una situació com la que descriu el Miguel, s’ha d’aturar l’activitat i esperar que un vigilant valori l’estat de la galeria. Mentre això passa, la normativa diu que ningú pot entrar en una galeria on s'ha hagut d'aturar una màquina. “El problema és que quan ha passat encara no havia entrat el relleu del matí i potser quan ells han arribat ningú els ha avisat que el sostre no estava bé", lamenta el miner, que explica que coneixia els tres joves i que un d'ells només feia 9 dies que havia baixat per primera vegada a la mina. Tot i que cap dels tres geòlegs era del poble, els veïns expliquen que un d'ells sí que era conegut perquè havia estat monitor d'alguns joves que anaven a l'escola o feien extraescolars a Sant Joan de Vilatorrada, a pocs minuts de Súria.

Després que s'hagi donat l'avís i s'hagi evacuat tothom que hi havia a la mina, un petit grup de miners s’han aplegat durant tot el matí davant el vestidor a l'espera de qualsevol informació, qualsevol detall sobre què passava a l'interior del pou afectat on hi havia atrapats els tres companys. El vestidor està situat just a l’entrada del recinte, des d’on es veu la torre verda i groga que suporta un dels mecanismes per extreure material de la mina. A sota hi ha un cartell blau amb lletres blanques on es llegeix: “No deixis la teva vida en mans de la sort”, seguit d’una sèrie de preguntes que tots els miners s’han de fer abans d’entrar a treballar. “Per molta seguretat que hi posis, ja saps que aquestes coses poden passar”, comenta un dels miners mentre no paren d’entrar i sortir cotxes de treballadors, alguns amb familiars angoixats als seients de darrere, que superen el control que els Mossos d’Esquadra han posat a l’entrada per evitar que els curiosos aclaparin els miners.

El neguit que es viu al recinte de la mina no ha tardat a arribar a Súria. Només 5 minuts en cotxe per carretera separen l'entrada de la mina del municipi, de poc menys de 6.000 habitants, on la majoria tenen algun familiar o amic que hi treballa. Això ha fet que durant unes hores els grups de WhatsApp i els telèfons no paressin de sonar per comprovar que cap conegut s'havia quedat atrapat al que tots els veïns anomenen "el pou".

“El primer que he fet ha estat trucar al meu marit”, explica la Maria [nom fictici]. El marit també treballava al primer torn d’aquest dijous, igual que els seus cunyats. De fet, reconeix que tot i que les tres víctimes són de fora de Súria, el cas els ha colpit especialment perquè el seu cunyat és el delegat del torn en què s’ha produït el despreniment i la seva dona és l’encarregada de donar els cursos de seguretat a la mina. "Al final t’hi has d’acostumar, perquè som un poble miner i no pots estar sempre patint. Almenys avui han tingut sort”, comenta. Aquesta sort és la que també ha tingut una de les mineres a qui avui li tocava treballar. “Pensava que era ella la que s’havia quedat a baix”, explica un membre del comitè de miners que prefereix no donar el nom i que ha respirat tranquil quan la companya li ha trucat perquè sabés que, com que no es trobava bé, no havia arribat a baixar "al pou". Aquest atzar és una de les coses que més es comenta al bar El Catalán, on molts dels miners acostumen a trobar-se quan acaben el torn.

Al mateix bar, el Benito, un antic mecànic jubilat que també va treballar a la mina, explica que ha rebut una trucada molt diferent. El seu fill és miner, però també forma part de la brigada de socors i a primera hora li ha trucat per avisar que baixaria a col·laborar en el rescat dels tres geòlegs. "Papa, m'ha tornat a tocar", explica que li ha dit el jove, que no és la primera vegada que s'ha d'activar per un incident a la mina. El mecànic ho explica acompanyat de dos miners més que ara estan jubilats. Un d’ells assegura que hi treballava el 1986 quan van perdre la vida tres companys. Tot i això, explica que “eren altres temps" i que ara no hi hauria d'haver accidents d'aquest tipus perquè "hi ha moltes més mesures de seguretat”.