Com funcionen les polseres antimaltractament i què ha passat amb el cas de Chari

PalmaL'assassinat masclista de María del Rosario, Chari, aquesta setmana al Coll d'en Rabassa a mans de la seva parella va obrir diverses incògnites al principi de la investigació, ja que ella disposava d'una polsera antimaltractament perquè havia denunciat el seu agressor amb anterioritat. En un començament, es va arribar a plantejar un mal funcionament d'aquest dispositiu, informació que es va acabar descartant quan es va revelar que la víctima no duia el receptor necessari per fer saltar l'alarma en apropar-se la parella.

Què va passar en el cas de Chari?

Els fets van ocórrer a les 15 h de dimarts 10 de desembre de 2024 a l'altura del número 33 del camí de Can Pastilla, al Coll d'en Rabassa. El presumpte agressor, George Teianu, conduïa un cotxe, en què també anaven Chari, i una de les seves filles en comú –d'uns dos anys–, quan va apunyalar la dona repetidament amb una arma blanca. A conseqüència de l'agressió, el vehicle va xocar contra un altre que circulava per la via i va deixar ferides la menor, que va ser donada d'alta després de 24 hores d'observació i es troba en bon estat, i l'ocupant del segon cotxe implicat en el sinistre.

Amb anterioritat, Chari havia interposat una denúncia contra George Teianu per maltractaments, un jutjat li va imposar una ordre d'allunyament i l'obligació de portar una polsera telemàtica, cosa que es coneix com el sistema de protecció Cometa. Tot i això, en el moment del crim ella no duia el receptor, que hagués fet que saltés una alarma en apropar-se a la seva parella. Els agents del grup d'Homicidis de la Prefectura Superior de Policia de les Balears, que han assumit la investigació, tracten de determinar-ne els motius.

Segons ha confirmat el delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, el cas de Chari estava actiu al sistema VioGen. També ha explicat que el sospitós, de 40 anys, havia estat anteriorment a la presó provisional per altres delictes.

Com funcionen les polseres per mantenir allunyats els maltractadors?

Els dispositius de seguiment telemàtic d'agressors, l'ús dels quals l'ha d'acordar l'autoritat judicial juntament amb la mesura o la pena de prohibició d'aproximació a la víctima, són aparells que duien tant aquesta com l'investigat.

L'agressor ha de dur dos dispositius:

Un transmissor que es troba ajustat de manera segura al canell o al turmell de l'agressor (investigat, encausat o condemnat) per mitjà d'una corretja que detecta trencament i manipulacions.

Un telèfon mòbil Intel·ligent de tipus rugeritzat per al control, rastreig i comunicacions de veu, dades i SMS. Aquest pot ser monitorat de forma permanent, en temps real, incloent-hi l'estat, els moviments de l'usuari, la ubicació del mateix i l'aparellament amb el transmissor.

A més, el dispositiu disposa d'una aplicació mòbil de control no manipulable per part de l'usuari que permet la generació de diferents alertes de forma autònoma.

A la víctima, per la seva banda, se l'equipa amb un altre telèfon intel·ligent amb les mateixes característiques. Pot proporcionar una alerta sonora, visual i de vibració quan detecta la presència de l'agressor dins del rang d'abast establert. També permet enviar senyals d'alerta de manera independent quan detecta el dispositiu de l'agressor, independentment de l'alerta de proximitat.

En una situació de pànic, la víctima pot utilitzar el botó d'emergència per generar una trucada a un número d'emergència predefinit.

Qui decideix l'ús del sistema Cometa?

És l'autoritat judicial la que acorda que aquest sistema, anomenat Cometa, sigui el que es fa servir en casos de violència de gènere o sexual. D'aquesta manera, es poden donar d'alta totes les dades necessàries i instal·lar els dispositius.

La col·locació del dispositiu al processat es realitza a la seu judicial o la policial, una vegada que la mesura li hagi estat notificada i en el termini acordat per l'autoritat judicial. La col·locació del dispositiu a la víctima tindrà lloc on ella decideixi. El sistema també permet establir zones d'exclusió de la prohibició d'aproximació, com podrien ser el lloc de feina, el domicili, l'escola o el terme municipal.

Les polseres antimaltractament es van implantar a l'Estat el 2009. A principis d'aquest any, hi havia uns 3.000 maltractadors i les víctimes monitorades mitjançant aquest sistema, encara que el Ministeri d'Igualtat té l'objectiu d'elevar aquesta xifra a un miler i millorar el sistema per fer-ho més discret i segur.

Quins errors es poden donar amb les polseres antimaltratament?

Un dels principals esculls d'aquest sistema és la "revictimització" que algunes dones pateixen en haver de dur elles també el dispositiu, segons expliquen des de l'Associació de Juristes Themis a EFE, ja que són les víctimes les que han d'estar pendents que el sistema funcioni.

Els maltractadors també poden arribar a infringir "maltractament psicològic", segons comenten des de l'associació ALMA: els maltractadors poden arribar a no carregar la polsera, allunyar el dispositiu GPS, no atendre les trucades, trencar el dispositiu...

D'altra banda, en entorns rurals, on la cobertura és reduïda, es poden produir errors al GPS i en espais limitats també es pot activar l'alarma per un suposat trencament quan aquest no s'ha produït.