Sense respostes en el cas Jubany: l’ADN no és compatible amb cap dels dos sospitosos de l’assassinat

BarcelonaLa investigació per l’assassinat d’Helena Jubany, a qui van llançar al buit des del terrat d’un bloc de pisos de Sabadell el desembre del 2001, torna a un carreró sense sortida. Les primeres proves d’ADN ja havien descartat que les restes biològiques trobades al cos de Jubany fossin compatibles amb cap dels dos sospitosos i únics investigats del cas, Santi Laiglesia i Xavi Jiménez. Ara les anàlisis fetes a les mostres del jersei que portava la víctima també els descarten, segons l’últim escrit del jutge, que ha demanat a les parts si volen practicar alguna prova més abans de decidir si arxiva el cas o pot continuar investigant els sospitosos d'acord amb altres indicis que hi ha sobre de la taula. L'advocat de la família, Benet Salellas, estudia quines diligències demanar, segons fonts properes al cas consultades per l'ARA.

Les primeres mostres analitzades, extretes del cos de la víctima, tampoc van tenir coincidències ni amb Laiglesia ni amb Jiménez. Per a la família de Jubany, Santi Laiglesia ha estat sempre el principal sospitós del crim. Era parella de l’única investigada que va estar preventivament a la presó, Montse Careta, que vivia en un pis del bloc on els investigadors sospiten que van matar Jubany. Careta es va suïcidar a la presó i aleshores el primer jutge del cas va decidir arxivar la causa, també pel que fa a Laiglesia. A Xavi Jiménez els investigadors el situen com un dels autors dels anònims que va rebre Jubany poc abans de ser assassinada. En un d'aquests escrits hi havia restes de les mateixes bioenzepines que havia ingerit la noia abans de morir i que també eren compatibles amb medicaments trobats al pis de Careta, en el qual Laiglesia dormia sovint. 

En el seu últim escrit, el jutge afegeix que la policia científica ha comparat també l’ADN trobat al jersei de Jubany amb la base de dades de delinqüents i no ha trobat cap compatibilitat, però el perfil s’hi ha afegit per si més endavant se'n trobés alguna. La manca de coincidències suposa, però, una galleda d’aigua freda per a la família, que havia impulsat la reobertura de la causa i va ser també qui va demanar les comparatives d’ADN que en un primer moment no es van fer.

Sense respostes

Aquestes evidències genètiques, segons el mateix magistrat, podien ser "decisives" a l'hora d'identificar l'assassí de Jubany. De moment, no han donat més respostes. No són, però, els únics indicis. Tot i que la majoria de les proves es van descartar en un primer moment quan es va arxivar la causa, al pis de Careta on Laiglesia solia dormir hi van trobar els mateixos llumins que van aparèixer a l'escenari del crim. A l'habitatge també hi van recollir medicaments que Jubany podria haver pres abans de morir (tenien els mateixos principis actius). També hi havia aquestes substàncies al suc de préssec que acompanyava un dels anònims que va rebre. Alhora, hi ha trucades sospitoses que es van fer des del pis de Careta, que el magistrat no descarta que fes Laiglesia.

Sigui com sigui, les mostres d'ADN eren clau. Van ser el principal motiu perquè es reobrís la causa, ja que es podien analitzar amb tècniques que en el moment del crim no existien. Les peces de roba analitzades es van trobar al terrat del bloc de pisos des d'on Jubany va ser llançada al buit el 2 de desembre del 2001, després que una persona o diverses la droguessin amb sedants. En aquesta finca hi vivia Careta. Tots es coneixien de la Unió Excursionista Sabadell.