20 anys sense el Floquet: quants diners va costar i per què va viure en un pis a l'Eixample

La seva història: els moments més importants

De la selva a Ikunde

L’1 d’octubre del 1966, un grup d’agricultors van matar una femella de goril·la que se’ls menjava la collita a la selva de Nkó, a Guinea Equatorial. Als braços de l’animal hi havia agafada amb força una cria de goril·la albí, que anomenarien Nfumu Ngui ("goril·la blanc", en llengua fang). El caçador Benito Mandyé la va oferir a Jordi Sabater Pi, aleshores conservador del centre d’Ikunde, que la va comprar per 11.500 pessetes.

Arribada a Barcelona

La cria de goril·la va passar un mes a Ikunde i es va adaptar bé a la vida en captivitat i al tracte amb humans. Controlada pel professor Arthur Ripoelle, director del Centre d’Investigació de Primats de la Universitat de Tulane a Nova Orleans, va ser traslladada al Zoo de Barcelona l’1 de novembre del 1966. Al mes de desembre va ser presentada a la premsa local, però encara sense especificar-ne el nom.

Fama mundial

El mes de març del 1967 es va publicar un article sobre el goril·la a la revista National Geographic. Titulat Snowflake, the world’s first white gorilla, és a dir, Floquet de Neu, el primer goril·la blanc del món, el concepte va arrelar molt a la societat i l’animal va ser batejat amb aquest nom.

Icona de la ciutat

El Floquet de Neu va viure durant onze mesos al pis de l’Eixample del doctor Roman Luera i Carbó, aleshores veterinari del parc, i la seva dona, Maria Gracia, que es feia càrrec de cries de ximpanzés, goril·les i altres primats. Després es va instal·lar al Zoo de Barcelona, on va viure durant 36 anys, i es va convertir en un símbol de la ciutat.

El comiat

Al llarg de la seva vida en captivitat va tenir 21 fills. Va morir el 24 de novembre de l’any 2003 a l’edat de quaranta anys aproximadament. Va ser a causa d’un tumor a la pell del pit, del qual havia estat operat el setembre del 2001 i que se li va reproduir.

Les causes de l’albinisme: per quina raó tenia el pèl blanc?

L’albinisme es produeix per la manca de melanina a les cèl·lules que donen pigmentació a la pell i als ulls. El que patia Floquet de Neu, segons els investigadors, era equiparable al que es dona amb freqüència en humans, l’albinisme oculocutani, subtipus 1A, que afecta el teixit cutani i ocular i provoca una especial sensibilitat als raigs ultraviolats solars.

L’any 2013, investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, en seqüenciar el genoma del primat, van descobrir que la causa del seu albinisme era l’endogàmia, concretament l’aparellament d’uns progenitors amb una relació de parentiu probablement del tipus oncle-neboda i portadors de la mateixa mutació que afectava la producció de melanina.

L’herència del Floquet: parelles i descendents

El Zoo de Barcelona sempre ha defensat que mai va ser una prioritat que el Floquet tingués descendència albina. Així i tot, va tenir fins a 21 fills amb tres femelles diferents: set amb la Ndengue, nou amb la Bimvili i cinc amb la Yuma. L’any 1999 van néixer les seves dues primeres netes, la Nimba i la Batanga, però ja hi ha més de 12 nets i fins a 10 besnets vius arreu del planeta. Cap descendència ha heretat el tret característic del Floquet.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge