Luci Lenox: "Fa 35 anys que visc a Barcelona i veig més inclusió en la societat que en la televisió"

BarcelonaEl 2015 Laia Costa es va convertir en la primera actriu estrangera a guanyar el màxim guardó del cinema alemany gràcies a la pel·lícula Victoria. Luci Lenox, directora de càsting irlandesa establerta a Barcelona, va jugar un paper fonamental en aquesta fita: va ser ella qui li va fer arribar la història. En el seu estudi, situat al barri de Gràcia, remarca que el que la fa sentir més orgullosa de la seva feina, a la qual va arribar per atzar, és "formar part del viatge de molts actors". Assegura que per ser directora de càsting de sèries o de cinema es necessita tenir bon ull i saber escoltar tant als directors, per entendre què volen, com als actors, que sovint se senten jutjats quan participen en aquests processos.

Lenox va aprendre la professió de la mà d'un dels directors de càsting més reconeguts de Catalunya, Pep Armengol, que ha estat responsable del repartiment de gairebé totes les sèries de TV3, des de Nissaga de poder fins a Com si fos ahir, o de pel·lícules com Pa negre. "Vaig començar a treballar com a secretària de producció a l’Institut del Cinema Català, en les posicions més bàsiques, i allà vaig conèixer el Pep Armengol, que necessitava algú que parlés anglès. Dec la meva carrera al fet que el Pep Armengol no parla anglès. Em sento molt afortunada perquè és molt professional, té molt bon ull, però sobretot té una ètica molt forta", explica Lenox. Després d'uns primers anys en el món de la nit i de la moda a Barcelona, es va endinsar en una professió que desconeixia totalment i que l'ha portat a treballar en tota mena de produccions, algunes d'internacionals, com ara Westworld, Luis Miguel o Genius: Picasso.

Durant dècades, la indústria audiovisual, sobretot a Hollywood, va estar lligada a la cultura del càsting de sofà, és a dir, a l'exigència de favors sexuals per aconseguir un paper. Lenox considera que arran de l'exposició del Me Too la situació ha millorat. "La gent està més conscienciada, però, així i tot, continua havent-hi molts abusos, perquè ser actor és vocacional: volen moltíssim aconseguir feina i quan vols tant una cosa deixes de pensar. Hi ha gent que s’aprofita del seu poder i la indústria deixava que ho fessin", reflexiona. "En un càsting no t’has de despullar ni fer res que et faci sentir incòmode. Si hi ha alguna cosa que et sembla estranya, pregunta. Crec que la situació és una mica millor ara, després del Me Too. Ara se’n parla. Abans hi havia gent que pensava «Ah, bé, forma part de com funciona» i això és dolentíssim", afegeix Lenox, que avisa que d'abusos n'hi ha a totes les indústries. "Passen a tots els llocs on una persona té poder i una altra no".

En el seu extens currículum inclou haver treballat per a la totpoderosa Shonda Rhimes, responsable de Los Bridgerton i La reina Carlota, dos dels grans fenòmens de Netflix. Una de les particularitats de les produccions de Rhimes és la seva aposta pel càsting color-blind, és a dir, la tria dels actors sense tenir en compte la seva raça. Aquest sistema, al qual Lenox dona suport plenament, ha fet que la reina Carlota estigui interpretada per una actriu negra. "M’enfado amb la gent que es queixa que Los Bridgerton és poc realista: la gent en aquella època no tenia dents, o les tenien negres, però això no ens preocupa tant. Hi havia gent de color a les corts victorianes i elisabetianes, però com que la història els ha ignorat, no han aparegut en sèries o pel·lícules. El cine i la televisió han fet molt mal explicant només una versió de la història i la gent es pensa que aquesta versió és la veritat. Per mi, la inclusió i el càsting color-blind és precisió", afirma. Lenox està convençuda que la ficció s'ha quedat endarrerida respecte a la realitat: "Quan et donen un guió sempre estan pensant en el que és típic, i la vida no és típica. Fa 35 anys que visc a Barcelona i veig més inclusió en la societat que en la televisió".