Els 4 errors que et faran gastar de més en un restaurant de menú

Passa més del que voldríem. Quedem en un restaurant que té un preu molt ajustat, en què la relació entre la qualitat i els preus és boníssima, en què no hi ha res més bo que el menú que preparen, i que el canvien cada dia.

I el menú, certament, té un preu molt assequible. I els plats, llegits i dits en veu alta, semblen una meravella. Però, ai las!, quan finalment demanem el compte acabem pagant més del que havíem pensat que pagaríem. Per què? Repassem què pot passar perquè el que pensàvem gastar i el que acabem gastant no sigui el mateix.

En els plats del menú pot passar que gairebé tots, excepte l’amanida verda, de primer, i el pollastre a la planxa, de segon, tinguin un preu extra, que pot oscil·lar entre els tres i els vuit euros de més. Acostuma a passar que els plats que més ens agradin siguin els que tinguin el preu extra, que s’ha de sumar al preu de menú inicial. Al final, el compte que pagarem s'assemblarà al que hauríem pagat en un restaurant sense menú del dia, i tindrem la sensació que ens han aixecat la camisa. Tant pot ser així que podríem pensar: per què en dius "menú del dia" quan en voldries dir plats de la carta. I, compte, que aquest fet s'ha estès a molts establiments del país, i gairebé es podria dir que és tendència. Potser perquè és una manera que tenen els restaurants de difondre els plats de la carta? Perquè saben que el menú del dia és el millor aparador per fer brillar els plats de la carta. Però, sigui pel motiu que sigui, en un menú la majoria de plats no han de tenir un preu extra. No pot ser que només l'amanida verda i el pollastre a la planxa es converteixin en les úniques opcions per pagar el que volíem pagar.

L'impost sobre el valor afegit (IVA) ha d'estar inclòs en el preu del menú, ho mana la llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, així que el preu indicat als rètols, a l'aparador, a la carta de paper i al codi QR ha d'incloure el preu final amb IVA. De fet, la majoria d'establiments compleixen la llei, i indiquen amb lletres ben clares que els preus indicats inclouen l'IVA. Ara bé, podria ser que a la mateixa carta es vulgui jugar amb dos preus, un sense IVA, i el final, amb IVA, com si fos un ball de preus que indiqués que si no fos per l'IVA el menú seria més barat. D'entrada, i per llei, el preu amb què es difon el menú l'ha d'incloure.

És el gran debat. En els menús hi entren els vins de la casa, i normalment la primera ampolla d'aigua. Si el vi de la casa no ens fa el pes, que té una probabilitat molt alta que sigui així (per què als menús costa que hi hagi vins de les nostres denominacions d'origen?), llavors podem demanar vins de fora del menú, i aquí cal fixar-se bé en els preus, perquè és on el marge de preu canviarà. Pel que fa a l'aigua, que a molts establiments de casa nostra són d'osmosi, pot passar que la primera ampolla estigui inclosa en el preu del menú però les següents no. Pot ser, i és una opció que s'ha d'acceptar, però cal preguntar quin preu de més tindran les següents ampolles d'aigua. I si no voleu beure ni vi ni aigua, llavors pregunteu també quines begudes poden substituir les dues opcions que entren al menú, perquè no són totes, i llavors cal que sapigueu també el preu que pagareu de més.

El servei del pa i el cafè ha d'estar especificat si entren en el preu del menú o no. A partir d'aquí hi ha moltes variants. Pot ser que en el menú hi hagi inclòs el servei del primer pa, però no dels següents. I també pot ser que les postres es puguin substituir pel cafè, però que si es fan postres llavors el cafè té preu a part. Sigui quines siguin les variants, el menú ho ha de detallar tot, i cal saber quin preu de més pagarem tant si demanem més pa perquè som panarres com si demanem cafè al final però també les postres.