“Fa 40 anys guanyava molt més que ara”: què se n'ha fet, del col·leccionisme de segells?

BarcelonaDècades enrere era fàcil quedar fascinat pels segells. Aquests petits trossos de paper dentat arribaven enganxats a la correspondència i la canalla els començava a col·leccionar per entretenir-se. Obrien la porta a descobrir animals i plantes, grans invents i personatges de la humanitat, destacades efemèrides o indrets captivadors fins i tot de països remots.

Ara, llevat que hi hagi algun col·leccionista molt motivat per transmetre l'afició a la prole, costa que hi hagi relleu en la filatèlia. Com passa amb altres objectes que han deixat de ser quotidians, els més petits i joves potser ja no han vist mai un segell, perquè ha caigut l'enviament de cartes i ben poques es franquegen amb ells. A més, la filatèlia implica armar-se de paciència i concentració, dues qualitats que semblen renyides amb el frenesí dels temps moderns.

El declivi de la filatèlia a Espanya no s'explica només pel domini que han assolit el mòbil i el correu electrònic per comunicar-nos, la reducció a la mínima expressió del nombre de segells que Correus llança de cada emissió i la multiplicació de les opcions d'oci digital que enlluernen els joves. També hi ha tingut a veure l'estafa piramidal que van protagonitzar Afinsa i Fórum Filatélico. Va esclatar fa gairebé dues dècades, va arribar a afectar més de 400.000 inversors en segells i va deixar un forat multimilionari. Molta gent va mirar de vendre els seus segells, se'n van esfondrar els preus i avui dia cultiven la filatèlia col·leccionistes de tota la vida d'edat avançada i alguns de més joves que s'hi han enganxat pels pares o els avis.

El primer segell del món va ser el Penny Black que el Regne Unit va emetre el 1840 amb l'efígie de la Reina Victòria. Va donar peu a transformar els serveis postals del món: el cost dels enviaments es va començar a pagar per avançat en funció del pes i del destí. A Espanya la primera sèrie de segells va arribar el 1850 amb l'efígie d'Isabel II. Amb el temps, es van introduir nous dissenys més enllà de les figures dels caps d'estat o dels escuts, cosa que va obrir un gran ventall de possibilitats per als filatelistes. Hi ha des de qui col·lecciona els segells d'un país o d'un període –fins i tot les marques que s'estampaven a les cartes d'abans de l'existència dels segells, l'anomenada prefilatèlia– fins a qui se centra en una temàtica.

Una afició que va de baixa

Existeixen les associacions filatèliques, exposicions, fires, comerços especialitzats, subhastes i els mercats dominicals de tota la vida, com el de la plaça Reial de Barcelona o el de la plaça de Catalunya de Girona. Fins i tot s'emeten segells que estan a l'última en tecnologia, puix que enguany Correus ha tret el seu primer criptosegell en homenatge al personatge de còmic Mortadel·lo, format per un segell físic i cinc bessons digitals diferents. Ara bé, "la filatèlia està molt tocada", admet Xavier Arce, que presideix el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, una entitat que enguany compleix el centenari i que va ser pionera a l'Estat espanyol. Arce considera que aquesta afició s'encamina cap a dos vessants: "la filatèlia d'alta volada", que busca peces úniques que sempre valdran molts diners, i la resta, d'escàs valor econòmic, vaticina que està en vies de desaparició.

Els diumenges a la plaça Reial s'hi fa notar que el que es porta ara és col·leccionar monedes. Segons l'Ajuntament de Barcelona, fa 20 anys les llicències de parades de segells i de monedes estaven igualades en mig centenar. Avui són 26 de filatèlia i 37 de numismàtica. Ara bé, que es dediquin només als segells (sense comptar àlbums i altre material filatèlic) en són només cinc, diu Francisco Vicente, de 59 anys i que és el comerciant més jove, ja que els titulars de les altres quatre parades estan entre els 80 i 90 anys. Abans la plaça Reial era un formiguer, hi havia qui intercanviava o venia segells recolzat a les antigues baranes —així va començar ell amb 13 anys— i confessa: "Fa 40 anys guanyava molt més que ara".

Entre la clientela del diumenge que hi acudim hi ha Vicente Guerrero, que intenta vendre un àlbum amb els segells nous d'Espanya d'entre el 2000 i el 2003, però no se'n surt. Entre els segells emesos fins als anys cinquanta del segle XX n'hi ha de molt preuats, però d'entre els seixanta i els noranta n'hi ha milions, i els més recents en euros tampoc són gaire valorats. El també col·leccionista Emilio Pujades li recomana "que provi de vendre'ls per internet a un particular" o que franquegi cartes amb els que tinguin el facial en euros. Guerrero explica que "en el seu moment la filatèlia era un gran negoci i un bonic hobby per aprendre molt d'història, de tots els països..." i li va anar bé, però de jubilat no s'ha fet "ric" com es pensava.

Excepte les peces úniques o les noves emissions espanyoles, que tenen un elevat preu facial –el criptosegell val 9,95 euros–, en general "la filatèlia és més barata que mai", assevera el president de la Federació Catalana de Societats Filatèliques (Fecafil), Joan Isern. Al Club Filatèlic Tordera, que també presideix i que l'any vinent fa 50 anys, atresoren cartells d'exposicions catalanes on s'acredita que hi va haver temps millors. En l'exposició del 1985 hi van prendre part 62 entitats, en la del 2008 van ser 42 i ara formen part de la Fecafil una vintena escassa, detalla Isern. A ell el segell que més li interessa és el que no té i li agrada conèixer com s'ha fet, amb quin paper, el dentat, buscar-ne de descentrats... "De bojos com jo n'hi ha pocs", recalca Isern, que està especialitzat a col·leccionar segells de Franco, Anglaterra, França i sobre l'hoquei patins.

No es pot donar per perduda

Des de la concorreguda Barnafil d'aquesta tardor, una fira de segells, monedes i altres col·leccionismes que se celebra des dels anys setanta, el president del Gremi de Filatèlia i Numismàtica de Barcelona, Alejandro Serrat, afirma que es fa difícil saber quants filatelistes hi ha, perquè moltes vendes es fan per internet. Fins i tot les col·leccions que competeixen en exposicions ara també es pengen al web de la mostra, com ha estat el cas de la recent Exfilna 2024 que ha aplegat a Valladolid les millors col·leccions d'Espanya. Per a Serrat, ara l'única certesa és que "cada vegada hi ha menys segells" i fa l'efecte que "ja quasi són antiguitats", però qui sap si un dia algun influencer els rescata de l'ostracisme i els posa de moda.

De fet, Arce garanteix que el col·leccionisme de segells està millor que fa una dècada, perquè els filatelistes d'avui tenen més empenta. "Els pocs que sortim som més conscients que aquest patrimoni no es pot perdre", assegura, i considera que caldria potenciar el vessant cultural de la filatèlia, encomanant l'afició a les noves generacions. "Si els avis només es preocupen del seu ego, de «tinc una col·lecció a casa i m'agrada guardar els segells», es podria acabar la filatèlia perfectament", adverteix, però en aquesta afició "qualsevol avi és un gran mestre" i està convençut que s'apuntalarà el seu futur si aquests filatelistes s'animen més a compartir els seus coneixements en activitats escolars o dels municipis.