Acomiada't del mòbil, torna el telèfon fix

Primer va arribar la rodeta giratòria amb incrustacions de pedreria. Després un telèfon amb forma de llavis de color cirera i una hamburguesa amb formatge. L’estiu passat, Chanell Karr va acabar reunint una col·lecció de sis telèfons fixos. El més recent, un model sense fils taronja fabricat com a article promocional de la pel·lícula de 1986 La chica de rosa. Tot i que només en té un de connectat, tots funcionen. “Durant la pandèmia volia desconnectar de tot el que et distreu d’un mòbil”, explica la Chanell, que treballa en el sector del màrqueting als Estats Units. “Només volia tornar a les formes anàlogues originals, tenir una línia fixa”.

El telèfon fix, que va ser un bàsic a la cuina, un company de llit i part de la trama en comèdies comSexo en Nueva York i Seinfeld, ha estat substituït per la seva versió sense cables més nova i més intel·ligent. L’any 2003, més del 90% de les persones que van respondre a una enquesta realitzada pels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties als Estats Units van indicar que tenien una línia fixa a casa seva. El 2021, la xifra havia caigut a poc més del 30%.

Però igual que els tocadiscos i les cintes VHS, els telèfons fixos han estat adoptats per entusiastes nostàlgics, que consideren innecessari desplaçar-se per una pantalla i caminar mentre es conversa. A més, aquests usuaris asseguren que la forma corba d’aquesta mena d’auriculars s’acomoda millor i de manera més natural a la galta que no pas la superfície plana d’un telèfon intel·ligent, i que amb un dispositiu amb cables les persones s’han d’involucrar més en l’acte de la conversa i la trucada es torna més intencional.

Emily Kennedy, una gerent de comunicacions del Canadà, va començar a utilitzar un vell telèfon rosa amb dial giratori de l’oficina del seu pare com una manera de distanciar-se de les xarxes socials. Irònicament, va obtenir la idea de Twitter: quan la Rachel Syme, una redactora del New Yorker, va tuitar sobre un telèfon fix que havia connectat a través de Bluetooth. L’Emily va ser una de molts que li va respondre que l’havia inspirat per instal·lar-se’n un.

“Tenir un telèfon antic és un senyal d’identitat, és dir que m’agraden les coses a un ritme més lent”, assegura Kennedy. Com la Rachel i molts altres usuaris moderns de telèfons analògics, l’Emily no té línia fixa, però a través de Bluetooth rep les trucades del mòbil al fix.

Una conversa sense distraccions

Matt Jennings recondiciona i ven telèfons de línia fixa des del 2011 i assegura que en els últims dos anys la demanda dels clients que busquen telèfons rotatoris amb colors caramel de la dècada dels cinquanta i els seixanta s’ha disparat. “Durant els últims sis o set anys, potser en rebíem una o dues peticions, però ara és probable que sigui una de les nostres principals fonts d’ingressos”, explica. Sobre què ha motivat el desig recent dels telèfons fixos, assenyala: “És un retorn a les coses més bàsiques. Realment, no pots anar enlloc sense un telèfon sense cables; en essència, estàs limitat a un radi d’un metre de la base. Pots tenir una conversa de debò sense distreure’t”.

Rachel Lahbabi, de 37 anys, va notar un augment semblant de l’interès pels telèfons fixos després de començar a vendre’ls en línia a la seva botiga a principis del 2021. I es van convertir en un dels productes més vistos. “Els que posava a la web desapareixien amb molta rapidesa”, explica. “Vaig pensar: «D’acord, és evident que la gent busca això, així que hauria d’enfocar-me en aquesta tendència»”. Els telèfons roses en forma de llavis han estat especialment populars entre la clientela, així com els models transparents o de neó. També són molt sol·licitats els telèfons de Garfield: “És probable que siguin similars als telèfons que van tenir quan eren més joves”.

Al portal Etsy hi va haver un augment del 45% en les cerques de telèfons de l’any 2000 i de la dècada dels noranta, així com un increment del 26% en recerques de telèfons rotatoris el 2021 en comparació amb el 2020, assenyala Dayna Isom Johnson, una experta en tendències a la companyia. “Parlar per telèfon fix és com anar a veure una pel·lícula al cine en comptes de veure-la a casa, on tens distraccions”, diu Nicole Wilson, de 32 anys, i propietària de dos telèfons de disc a casa seva a Manhattan: un de rosa en forma de princesa i un altre model blau cel.

Wilson, directora de vendes a Upfluence, una plataforma de promoció d’influencers, comenta que els telèfons fixos li brinden un respir de la feina, que requereix passar molt de temps davant les pantalles. Va comprar el primer el 2019 i el va començar a utilitzar després de veure un vídeo de TikTok que explicava com connectar-lo al telèfon amb Bluetooth.

Tot i que moltes de les persones que han adquirit telèfons fixos en dates recents els estan fent servir amb una tecnologia més nova, alguns prefereixen el mètode tradicional.

Janelle Remlinger, de 37 anys, va adquirir un telèfon fix per a la seva casa a Plymouth, Massachusetts, el desembre del 2020, després que una tempesta va interrompre el servei del mòbil a la seva àrea. El va connectar al seu mòdem, però quan Remlinger es va quedar sense electricitat durant vuit dies va començar a buscar un mètode de connexió més fiable. “Estic intentant aconseguir una línia fixa autèntica real, a l’antiga, connectada a través de cables”, assegura.

Alex McConnell, un banquer de Colorado de 30 anys, té un telèfon amb dial rotatori de Western Electric connectat a línies de coure a casa seva. El 14 de febrer no va celebrar el Dia de Sant Valentí, sinó el 146è aniversari de la presentació de la sol·licitud de la patent del telèfon per part d’Alexander Graham Bell. “Vaig preparar un pastís circular al qual vaig afegir betum blau per posar-hi damunt el logo de Bell i el número original de la patent del telèfon”.

La seva línia fixa no només és més fiable que un telèfon mòbil, assegura, sinó que també el motiva a memoritzar els números dels amics. “Marcar els seus números m’ajuda a connectar-los amb la memòria”, diu. Així i tot, fins i tot algú com l’Alex no ha pogut evitar la crida de la vida moderna: “La meva vergonya secreta és que tinc telèfon mòbil”.