Flors de Bach
Per acompanyar bé les emocions
23/09/2021
2 min
- Acompanyar les emocions no comporta l’obligació d’expressar-les. Mai no hem de burxar ni pressionar ningú perquè expressi el que no vol o no pot expressar, ni en públic ni en privat.
- Sí que hem d’oferir, en canvi, atenció, escolta, espais, temps, contextos, procediments i recursos, siguin directes i explícits o més subtils, perquè puguin ser expressades.
- El primer que cal fer és observar, llegir el que ens diuen fills, filles o alumnes amb els seus silencis, mirades, comportaments, actituds, tons de veu o llenguatge corporal. El que ens comuniquen més enllà de les paraules, i a voltes contraposat a les paraules.
- Acompanyar emocions és permetre que manifestin el que senten tal com ho senten, sense jutjar-ho o invalidar-ho i sense afany de canviar-ho o reconduir-ho instantàniament.
- No significa resoldre els seus malestars, sinó ajudar a fer-los conscients, a expressar-los i a desenvolupar recursos per transitar-hi, comprendre’ls, elaborar-los i superar-los.
- Acompanyar és situar-nos al costat, oferir suport, estendre una mà i ajudar a sostenir pors, inquietuds, frustracions, tristors, desesperances i desil·lusions, però també esperances i il·lusions i alimentar-ne.
- Deixarem d’acompanyar si ens avancem o anticipem en excés, si empenyem o forcem la persona a anar més lluny del que les seves capacitats o les seves forces li permeten, si volem imposar criteris, raonaments, sentiments o maneres de fer.
- Acompanyar les emocions requereix presència i empatia. Una presència propera, plàcida, càlida, que escolta, legitima, acull i pacifica, que sap mirar, escoltar i parlar des del cor i sap posar cor a la mirada, a l’escolta, als silencis i a les paraules.
- L’acompanyament emocional s’ha de sentir. S’ha de fer amb el cor i el cos i s’ha de percebre en el cor i el cos. Han de sentir que ens importen les seves emocions perquè ens importen elles i ells. El contacte físic és un puntal essencial de l’acompanyament emocional. La pandèmia i les pantalles ens el manlleven però és imprescindible i a casa continua sent possible.
- Les emocions s’acompanyen amb mirades, silencis, paraules i abraçades que espantin els fantasmes i els malsons, que calmin, consolin, acaronin, rescatin, curin ferides i siguin refugi davant del que ens supera.
