Lisa Damour: Els adolescents ho estan passant malament. Què hi poden fer els pares?

New YorkDurant més de 25 anys la psicòloga Lisa Damour ha ajudat adolescents i les seves famílies a navegar per aquesta etapa del creixement gràcies a la pràctica clínica, les seves investigacions i els èxits de vendes literaris com ara Untangled: guiding teenage girls through the seven transitions into adulthood.

Segons un informe publicat al febrer pels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units, el 2021 el 42% dels estudiants de secundària del país van experimentar sentiments persistents de tristesa o desesperació, mentre que el 22% va considerar seriosament la possibilitat de suïcidar-se. Les adolescents, així com els menors que s'identifiquen com a lesbianes, homosexuals o bisexuals, són els que tenen més dificultats en aquesta etapa, però els nois i adolescents de tots els grups racials i ètnics també van registrar un empitjorament dels símptomes.

"Estic summament preocupada pel patiment que van presentar els adolescents durant la pandèmia i per la crisi actual de la seva salut mental", afirma Damour.

Al seu nou llibre, The emotional lives of teenagers, Damour pretén desmitificar l'adolescència i reajustar la definició de salut mental: “Amb massa freqüència, salut mental s'equipara a sentir-se bé, feliç, tranquil o relaxat”, afirma. Però, en realitat, “es tracta de tenir sentiments que s'ajustin al moment (encara que aquests sentiments siguin indesitjats o dolorosos) i gestionar-los de manera eficaç”. Segons la seva opinió, aquesta caracterització és “molt més precisa” i, espera, tranquil·litzadora.

A continuació, presentem l'opinió de Damour sobre la comunicació amb adolescents, la distinció entre emocions saludables i la malaltia mental i sobre quan intervenir per oferir ajuda.

És normal que els adolescents tinguin sentiments intensos i tempestuosos, però com que estem enmig d'una crisi de salut mental entre aquest col·lectiu, ¿com poden distingir els pares entre una preocupació sana pròpia de la seva edat i símptomes d'ansietat o depressió?

— Els adolescents experimenten les seves emocions amb més intensitat que els infants i que els adults. Per tant, hi haurà moltes ocasions en què experimentin angoixa, potser diverses vegades al dia. És probable que la major part d'aquesta angoixa correspongui amb les circumstàncies. Si un adolescent suspèn un examen, és lògic que es preocupi. Si algú li trenca el cor, és lògic que estigui trist. El que ens interessa saber és com l'adolescent gestiona els seus sentiments, veure que utilitza estratègies que li ofereixen alleujament, com ara parlar amb persones que se'n preocupen, trobar distraccions temporals o resoldre el problema. El que no volem veure (i on ens posem en alerta davant la possibilitat d'un problema de salut mental) és una d'aquestes dues coses: que els adolescents facin servir estratègies per trobar consol que en realitat són costoses, com ara que fumi molta marihuana quan està molt angoixat, i que els seus sentiments “governin les seves accions”, és a dir, que s'interposin en la capacitat d'un jove per fer les coses que ha de fer, com anar a escola o passar temps amb els companys.

Si un adolescent arriba a casa de l'escola i sembla trist o enfadat, com ha d'actuar un adult?

— En general, el que necessiten de nosaltres són dues coses: la primera és curiositat, interessar-se per allò que estan compartint, i fer preguntes. L'altra és empatia, fer-los saber que ens entristeix que se sentin així. Tenim proves científiques excel·lents que el fet d'expressar amb paraules un sentiment no desitjat redueix la intensitat d'aquesta emoció. Així que quan són les 9 de la nit i el teu fill adolescent està davant teu dient-te de cop i volta que se sent molt ansiós, infeliç o frustrat, el més important que has de recordar és que ja està en camí de sentir-se millor perquè ha expressat aquestes emocions amb paraules. L'exercici que faig servir a casa meva és imaginar-me que la meva filla adolescent és una reportera i jo soc una editora. Ella m'està llegint el seu últim article. La meva tasca és escoltar-la amb tanta atenció que al final de l'esborrany jo sigui capaç de donar-li un titular, entenent que el titular és un resum destil·lat i precís del que ella m'ha dit, sense afegir-hi noves idees. Això els mostra que els escoltes i també valida els seus sentiments.

Què passa si el teu fill adolescent et diu una cosa cruel?

— És molt normal que els fills s'enfadin. Cal esperar-se. Al que sí que hem de posar límits és a l'expressió d'enuig. Quan els adolescents utilitzen un llenguatge feridor, és útil respondre d'una manera que desvinculi el sentiment de la manera com s'ha expressat. Podem dir alguna cosa com ara “Pot ser que estiguis molt enfadat amb mi i potser tens raó, però no ens hem de parlar d'aquesta manera, així que pren-te un moment i torna quan estiguis més tranquil”. Encara que l'adolescent posi els ulls en blanc, captarà el missatge i, amb sort, ho tornarà a intentar quan s'hagi calmat.

Suposem que un adolescent s'enfada molt i no vol parlar-ne, i al cap de 20 minuts sembla que està perfectament. És moment per començar una conversa?

— Si un noi està de mal humor i ha trobat la manera d'estar millor, jo ho deixaria córrer. El temps funciona diferent per a ells. És molt comú que un adolescent que estigui molt enfadat per alguna raó a les quatre de la tarda i a les sis estigui content.

Al teu llibre parles del valor de deixar que els nois s'expressin amb els pares a la seva manera. Què vol dir això?

— Molts pares s'adonen que fan preguntes importants durant el sopar i es queden sense respostes; amb sort, obtenen un monosíl·lab. I, en canvi, més tard, a la nit, el fill adolescent està molt xerraire. Els adolescents s'organitzen al voltant de l'impuls. S'estimen més no estar subjectes a l'agenda d'un adult. Quan els fem preguntes en moments que ens convenen, el que fem és demanar-los que cooperin amb la nostra agenda. Hem d'estar oberts a la possibilitat que un adolescent es mostri més comunicatiu quan és ell o ella qui inicia la conversa. Això pot significar que vulguin parlar amb nosaltres en moments que no ens ho esperem o que fins i tot no ens van bé i volen parlar de coses que potser no són el centre de la nostra atenció, però si volem cultivar i protegir els nostres vincles amb ells, un element important és estar disposats a acceptar les condicions d'interacció.

Els pares haurien d'intentar protegir els adolescents de situacions o sentiments difícils?

— No volem que els nostres fills pateixin emocionalment, però hem de reconèixer que no només és inevitable, sinó que sovint té una mica de valor. Si un adolescent fa trampa en un examen i és descobert, ha d'afrontar la incomoditat de resoldre el problema a casa i a l'escola, i el més probable és que aquesta experiència l'ajudi a evitar que torni a prendre una decisió similar. El que podem fer és preguntar-nos: ¿el que afronten és incòmode o immanejable? No sempre ho sabrem. Però, en general, si estan afrontant amb alguna cosa incòmoda, l'ideal és tractar-la com una oportunitat per desenvolupar habilitats saludables i processar emocions doloroses o incòmodes. Si hi ha motius per pensar que estan gestionant una situació immanejable o aclaparadora, probablement és bona idea intervenir. Podem dir: “Estàs afrontant una cosa que és més gran del que pots assumir. Et mereixes rebre una mica de suport addicional. Vegem com seria aquesta ajuda”.