Com afrontar la temuda pregunta de Nadal

Barcelona[ALERTA: AQUEST TEXT CONTÉ ESPÒILERS, NO EL LLEGIU AMB INFANTS]

I arriba un dia que els fills et fan la temuda pregunta. I no, no és com es fan els nens. És pitjor. Podeu respondre-hi amb sinceritat o podeu guanyar temps, com fem molts, amb un: "I tu què creus"? "El primer que hem de fer quan una criatura pregunta pel tió (que és el que s’acostuma a destapar abans) o pels Reis és retornar-li la resposta en format pregunta: 'Tu què creus?'", aconsella Sylvie Pérez, professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. Aquesta fórmula permetrà saber què saben realment: "Si planteja la pregunta és perquè hi ha un dubte raonable i si l'hi repreguntes l’ajudes a desenvolupar el seu dubte per després trobar tu la resposta més encertada". I si diuen "m’ho ha dit tal" o "m’ha semblat veure-ho", l'experta torna a ser partidària de respondre-hi en format pregunta: "A tu et sembla que això és possible?" "Així pots indagar una mica més en quin punt està realment el teu fill", puntualitza.

Vicky Mateu, especialista en desenvolupament infantil, afegeix que la forma "i tu què creus?" pot servir per "parar el cop mentre prepares la resposta i veus en quin punt està l'infant". "Si no saps què fer i estàs neguitós, et serveix en el moment mentre hi reflexiones o decidiu la resposta amb la parella, és un moment d'impàs", explica. Però a la Marta no li va servir de gaire quan el seu fill Marc, amb 8 anys, li va preguntar qui es menjava les mandarines del tió. "Em va dir que si li deia això -'I tu què creus'- ja podia endevinar la resposta", recorda, i ella l'hi va confirmar i va tancar el tema. L'any següent, amb 9 anys, li va tornar a preguntar el mateix dels Reis d'Orient. "Amb el tió sí que es va posar trist i deia que li feia pena que no fos al bosc, però amb els Reis va dir que, en el fons, ja ho sabia perquè des de l'any anterior que hi havia anat donant voltes", recorda la Marta.

Sylvie Pérez deixa clar que no és el mateix que el dubte el tingui un infant als 7 anys que als 9. "Si està en el que es coneix com a raonament màgic, és a dir, encara creu en el món animal, planteja coses que no són reals, etc., allargaria el secret amb respostes tipus 'el tió és l'ésser màgic del bosc'". Ara bé, si ja ha entrat en l’etapa de raonament, la psicòloga aconsella allargar-ho fins després de Nadal si no és insostenible. "En aquest cas li has de dir, però explicant bé el valor dels regals, que són una forma de transmetre l’estima, el respecte o les ganes d’estar amb algú, en cap cas s’ha de matar la màgia", deixa clar.

Mateu és més partidària de no defugir la qüestió, en funció de l'edat de i la informació que pot haver rebut l'infant, tot i que siguem a les portes de Nadal. "Ens pot fer pena només si ens costa gestionar les emocions dels nostres fills. La clau és com acompanyem aquestes emocions i és important transmetre-li que entenem què sent, que potser no li ha agradat descobrir-ho, però que continuarem celebrant la màgia de Nadal". Explica que els infants poden reaccionar de diverses maneres quan se n'assabenten i n'hi ha que es poden enfadar, sentir-se enganyats, tristos o frustrats: "Hi ha un moment d'incertesa: 'I ara què passarà? Ja no hi haurà més regals? No hi haurà més Nadal?'"

El paper del germà gran

Però què passa quan el germà gran ho sap i els més petits no? "S’ha de tractar el tema de manera individual i deixar clar que no li pot dir als seus germans perquè tenen el dret de viure aquesta màgia i fantasia com ell", diu Pérez. Una bona fórmula per mantenir el secret és fer-los partícips. El Marc, que té un germà més petit de 7 anys, ja ha dit als pares que ara ell també hi vol participar. "Li hem insistit molt que no li digui al seu germà i dissimula, però no guanyarà l'Òscar al millor actor!", diu la Marta.

El fill de la Mercè, de 8 anys, ja deixa anar frases com "és impossible que el tió mengi perquè té els ulls, el nas i la boca dibuixats". Però en cap cas, explica la mare, el nen ha preguntat directament si existeix o no. "Estic convençuda que ho sap, però tira pilotes endavant perquè intueix que és la millor opció", comenta la mare. Per a la psicòloga, en casos com aquests el més aconsellable és seguir el joc. "Quan vulgui la confirmació ja ho preguntarà", afegeix.

Mateu considera que la resposta dependrà de la família i, com Pérez, de l'edat del nen. "A un nen de 4 anys li pots seguir el joc si diu que els troncs no poden menjar. Li pots dir: "Ah, tens raó. I com desapareixen les pells de mandarina?" I aquí comença un joc, un misteri... En canvi, a un nen de 8 anys ja no pots seguir-li el joc. Continuar estirant el fil per a mi seria malmetre la confiança amb el fill. A certes edats, i depèn d'on vingui la pregunta, s'ha de respondre", opina. No considera que les famílies estiguin "mentint" als fills, però sí que apunta que a certes edats "no se'ls ha d'ometre informació que per al seu moment evolutiu ja haurien descobert", perquè això els pot crear "un neguit" i a alguns infants "els altera".

El que sí que deixa clar Pérez és que saber el secret del tió o dels Reis "no és cap drama". "Aquest temor el tenen molts pares, però han de tenir clar que no és el mateix el pensament d’un fill de 4 anys que un que ja en tingui 8 o més de 10".

Les dues expertes insisteixen que la màgia de Nadal pot continuar independentment que sàpiguen el secret o no. "Nadal és fantasia compartida i també són nits llargues, més estona per estar a casa, per jugar a jocs de taula, per compartir i estar junts...", diu Mateu. I també recomanen fer-los partícips del "món dels adults". "Un cop acceptada l'emoció i acompanyada, li podem preguntar: 'Com voldries fer-ho aquest any? Vols ajudar-nos?' Haver descobert això vol dir que s'ha fet gran i pot agafar un rol diferent. No sempre podem jugar igual i, en aquest cas, el que canvia és el rol en el joc", argumenta Mateu.

Vicky Mateu fa tallers sobre aquesta temàtica on assisteixen famílies que volen celebrar Nadal d'una altra manera, com un joc, per exemple, on el secret es descobreix d'entrada perquè no volen mentir directament als fills, però tampoc volen deixar al marge la tradició. "Si entens d'on ve la tradició és més fàcil entendre com celebrar-la amb màgia, però sense mentir a l'infant", conclou.