Agatha Christie, nova víctima de la reescriptura políticament correcta

LondresMés papistes que el Papa. Agatha Christie, la popularíssima autora anglesa de novel·les de misteri, tant les del detectiu Hercule Poirot com les de la detectiva amateur Miss Marple, també ha sigut víctima de la reescriptura de les seves obres pe adaptar-les a les sensibilitats políticament correctes del segle XXI. Les modificacions del llenguatge i d'expressions que potencialment podrien ofendre segons quines comunitats o col·lectius es va començar a fer a partir de les reedicions que Harper Collins va posar en circulació el 2020, i que està a punt de publicar en els mesos següents, tant en format digital com de paper. Amb tot, no ha estat fins ara que s'ha conegut la censura, revelada aquest diumenge pel diari britànic The Sunday Telegraph.

La informació s'ha difós quan encara no fa ni dos mesos que es va conèixer l'escàndol de la projectada manipulació dels textos originals de Roald Dahl, per desposseir-los també de qualsevol potencial càrrega ofensiva, que finalment va ser suspesa per l'editorial arran de les moltes crítiques rebudes, i l'actualització a la sensibilitat actual de les novel·les d'Ian Fleming sobre el masclista i misogin agent secret 007, James Bond.

A les noves edicions ja reeditades per Harper Collins dels misteris de Poirot i Miss Marple fins i tot s'hi han arribat a eliminar passatges originals. Per exemple, el fragment en què el personatge d'una turista britànica es desfoga amb un grup de nens ha estat suprimit. També s'han eliminat diverses referències a l'aspecte físic de determinades persones no blanques, perquè es considerava que els comentaris sobre les seves dents o el seu aspecte físic podria ser motiu d'enuig per a segons quins lectors. Tanmateix, les versions digitals de les noves edicions inclouen desenes de canvis en relació amb els textos originals, despullant-los de nombrosos passatges que contenen descripcions, insults o referències a l'origen ètnic de personatges secundaris de les històries, sobretot en el cas en què els dos grans protagonistes de Christie es troben fora del Regne Unit.

Els monòlegs interiors de Jane Marple i Hercule Poirot també han estat alterats en molts casos. A la famosa novel·la del 1937 Mort al Nil, de la sèrie de Poirot, el personatge de la senyora Allerton es queixa que un grup de nens la molesten tot dient: "Hi tornen i miren, i miren, i els seus ulls són simplement repugnants, igual que els seus nassos, i no crec que m'agradin realment els nens". En la nova edició ha quedat així: “Hi tornen i miren, i miren. I no crec que m'agradin realment els nens”. A la mateixa novel·la també s'han eliminat les referències al poble nubi, que ha viscut a Egipte durant mil·lennis.

En una nova edició de la novel·la del 1964 Un misteri caribeny, de Miss Marple, s'ha eliminat l'observació que la detectiva aficionada fa sobre les dents d'un treballador d'un hotel de les Índies Occidentals quan, en somriure-li, la protagonista comenta que té "unes dents blanques tan boniques…". Al mateix llibre es descrivia un personatge femení com a posseïdora d'"un tors de marbre negre com el que hauria gaudit un escultor", comentari absent de la versió censurada.

El diàleg a la primera novel·la de Christie, El misteriós cas de Styles (1920), ha estat alterat de manera que on Poirot abans assenyalava que un altre personatge era "jueu, és clar", ara no es permet aquest comentari. I en el mateix text una noia descrita com "de tipus gitano" és ara simplement "una noia".

En les obres revisades, en tots els casos en què apareixia la paraula nigger (negre), considerada extremadament ofensiva segons els criteris actuals, ha sigut completament eliminada, tant en la prosa com en els diàlegs. No és la primera vegada que es modifica una obra d'Agatha Christie. La ben coneguda And then there were none (Ja no en queda cap)es va publicar el 1939 amb el títol original de Ten little niggers (Els deu negrets). No va ser fins al 1985 que es va canviar el títol a les edicions angleses, si bé les nord-americanes ja incorporaven l'actual des del 1940. Les successives reimpressions i adaptacions americanes van utilitzar aquest títol, tot i que els llibres de butxaca van fer servir Ten little indians entre el 1964 i el 1986.