Per què agrada tant l'aiguagim, la classe sempre plena del gimnàs?

Barcelona“Fa trenta-cinc anys que imparteixo classes d’aiguagim. És un esport que ha evolucionat molt, tant amb els materials que fem servir com amb la incorporació de música i coreografies que el fan molt dinàmic i distret i, sobretot, amb el tipus de practicant”, explica Núria Serra, nedadora, socorrista i instructora d’aiguagim.

L’aiguagim és una activitat física que es practica dins de l’aigua i consisteix en la pràctica d’exercicis aeròbics i de força amb un suport musical i la utilització de diferents materials com “steps, pilotes, xurros, pesos i fins i tot bicicletes dins l’aigua”, especifica.

Tot i que ja fa unes quantes dècades que les piscines i gimnasos n’ofereixen sessions, en els darrers anys n'ha esclatat la pràctica i si abans el perfil d’usuari era majoritàriament de dones d’avançada edat, actualment ha fet un gir: “Tinc dotze grups cada setmana, dels quals només dos són de persones d’avançada edat. En aquests darrers temps he notat un gran augment d’usuaris d’entre trenta-cinc i seixanta anys”, confirma la Núria.

Des dels seus inicis, l'aiguagim s’ha practicat molt perquè gairebé no té cap contraindicació pel que fa a edat, sexe o condició física –excepte en casos molt concrets en què cal consulta sempre amb els especialistes abans d’iniciar-s'hi–. Més enllà de tot això, Gerard Presseguer, tècnic en activitat física i fisioterapeuta, es mostra contundent: “Crec que és una activitat altament recomanable per a persones que no estiguin avesades a una rutina diària de treball físic, o bé per a les que no puguin gaudir d’un altre esport per culpa d’una incapacitat permanent o temporal i busquin gaudir, passar-ho bé i, alhora, exercitar el cos sense perill de causar lesions”.

Així doncs, podem afirmar que es tracta d’una activitat molt inclusiva, si la comparem amb altres pràctiques, i pot ser una bona opció per a persones amb sobrepès, amb baixa condició física, amb problemes traumatològics, articulars o musculars, persones en procés de rehabilitació tant física com emocional o psicològica i dones embarassades.

Però el seu auge ha arribat quan aquesta activitat s’ha començat a fer popular entre la població general que busca una pràctica diferent, divertida, assequible i, alhora, que noti com fa treballar el cos.

“Potser a qui costa més és als joves, tot i que de mica en mica va baixant la mitjana d’edat perquè, en general, quan la gent ho prova s’adona que es treballa molt més del que sembla des de fora”, afegeix la Núria.

I aquesta seria una de les assignatures pendents, perquè als joves, sobretot en l’adolescència, els costa trobar una activitat que els agradi, els distregui i els motivi i això contribueix que hi hagi un alt nivell d’abandonament de la pràctica esportiva a aquestes edats, cosa que no és gens bona per a la seva salut present ni futura. Presseguer considera que “l’aiguagim pot ser un bon aliat per començar o reprendre l’activitat i, així, a poc a poc, anar augmentant la forma física de cadascú i potser animar-se a provar-ne d’altres de més exigents”. I afegeix: “Fins i tot pot ser una bona opció per als infants si es planteja la sessió en forma de joc”.

Deu raons per practicar aiguagim:

1. Millora la salut general. És un tipus de pràctica que incideix directament en el sistema cardiovascular, en el sistema pulmonar, en el sistema limfàtic i en el sistema immunitari i equilibra la hipertensió.
2. Ajuda a controlar el pes i l’índex de massa corporal. Per tant, afavoreix la percepció de la pròpia imatge personal, de tal manera que promou que ens sentim millor amb nosaltres mateixos. “Sobretot els usuaris més joves practiquen aiguagim amb l’objectiu de cremar i millorar l'aspecte físic”, explica la Núria.
3. Estimula la millora el descans nocturn, perquè contribueix a potenciar la qualitat del son i “d’aquesta manera ajudem a regenerar millor qualsevol estat inflamatori que pugui estar patint el nostre cos, perquè aquest procés de desinflamació té lloc mentre dormim”, explica el Gerard.
4. Va bé per als dolors articulars. És una activitat ideal per a totes aquelles persones que pateixen dolors articulars perquè es tracta d’un esport sense impacte, de tal manera que es podran moure lliurement i sense dolor. “Si es fa bé, és una pràctica que no causa lesions”, confirma per experiència la Mari Carmen, practicant d’aiguagim des de fa vint-i-cinc anys.
5. Promou la flexibilitat, cosa que afavoreix que les persones que el practiquen se sentin més àgils en el dia a dia. I això els porta a guanyar autonomia i comoditat per a la vida en general.
6. Millora la condició física global “tant en el vessant de resistència aeròbica, de forma més àmplia, com anaeròbica, perquè en certs moments de la classe també es treballa a intensitats altes, però sobretot hi ha un treball molt interessant de força perquè l’aigua ofereix una alta resistència”, explica el Gerard.
7. Millora la coordinació de moviments que, juntament amb la flexibilitat, proporcionen més confort a l’hora de dur a terme la resta d’activitats rutinàries. Per tant, fan el dia a dia més agradable.
8. És una pràctica discreta. “Hi ha persones a qui el fet de practicar algun esport, posar-se una equipació i veure’s exposades els incomoda. En canvi, amb l’aiguagim, sí que és cert que van amb banyador, però poden preservar la intimitat dins el barnús fins que entren a la piscina i, un cop allà, només els surt el cap i es poden moure lliurement, saltar, remenar el cul, aixecar les cames, etc.”, apunta la Núria.
9. Ofereix una gran sensació de benestar. L’aigua ajuda a la relaxació general, tant física com mental, encara que la pràctica pugui ser exigent. “Els ho veig a la cara quan surten”, diu la Núria.
10. Distreu i sociabilitza. Es fa en un medi aquàtic, amb música, seguint coreografies molt dinàmiques, utilitzant materials molt diferents. “Per això, a la gent quan ho prova li agrada tant, perquè noten que es treballa, però sobretot que és molt distret, dinàmic i s’ho passen bé”, afirma la Núria. I la Mari Carmen afegeix: “Són classes molt dinàmiques i hem creat un grup de companyes molt bonic, de tal manera que desconnecto del món i m'entra molt bé”.