Així era l'iTunes Phone, el mòbil fallit d'Apple i Motorola en què només cabien 100 cançons

El 30 d'agost del 2005, a les safates d'entrada de correu electrònic d'un selecte grup de periodistes, hi va aterrar un missatge. Apple els convidava a assistir a un "esdeveniment especial" previst per al 7 de setembre al mític Moscone Center, el complex de convencions més gran de San Francisco. Al costat d'aquestes coordenades, el gegant tecnològic hi havia escrit una frase enigmàtica: "1.000 cançons a la teva butxaca ho van canviar tot. Ara hi tornem". De seguida es van disparar els rumors. Feia quatre anys que Apple havia revolucionat la manera d'escoltar música amb l'estrena del primer reproductor iPod –que permetia emmagatzemar fins a un miler de cançons– i tot indicava que l'empresa de Cupertino faria un nou pas. "Si no fos un anunci important, Apple no organitzaria l'esdeveniment al Moscone Center", aventurava cinc dies abans de l'acte l'analista Charles Wolf a MacWorld. "Serà gros", pronosticava Phil Leigh, un expert consultat pel mateix mitjà. 

Cap dels dos anava errat. Quan Steve Jobs va pujar a l'escenari va anunciar el naixement de l'iPod Nano. Era molt més petit, lleuger i potent que els models anteriors i de seguida es va convertir en un èxit de vendes. Aquell dia, el nou dispositiu va acaparar tots els titulars, però durant l'esdeveniment el fundador d'Apple també va presentar el Rokr E1. Es tractava d'un telèfon creat per Motorola que, per primera vegada, incloïa iTunes, el reproductor multimèdia de la companyia de la poma. Batejat pels techies com l'iTunes Phone, anava equipat amb uns altaveus estèreo i podia emmagatzemar 100 cançons. "En aquells temps, la indústria buscava la manera d'incorporar nous usos als telèfons mòbils –contextualitza Pere Calviño, professor de la Universitat Pompeu Fabra i expert en innovació–. Col·laboracions com la d'Apple amb Motorola eren habituals i permetien estalviar temps i recursos". Jobs va definir el Rokr E1 com un iPod Shuffle –el més senzill de la gamma– dins un telèfon mòbil. Va ser un fracàs. 

"El disseny del dispositiu s'allunyava de l'estil Apple, era més lent que els iPod i tenia una interfície difícil d'utilitzar", analitza Calviño. De fet, el mateix Steve Jobs va patir un ensurt durant la presentació del telèfon. A l'hora de demostrar com la reproducció d'una cançó es reprenia després de ser interrompuda per una trucada, el fundador d'Apple es va equivocar de botó. Se'n va sortir com va poder, però l'escena va deixar clar que al Rokr E1 no li esperava un futur brillant. Aquell mateix dia va sortir a la venda als Estats Units per 250 dòlars i ben aviat va aterrar també al Regne Unit, França, Itàlia, Hong Kong i l'Argentina. Però, al cap d'un any, la col·laboració d'Apple amb Motorola ja era història. Quan la companyia de telèfons va estrenar el Rokr E2, ja ho va fer sense el reproductor d'Apple. Tot i no poder realitzar trucades, les prestacions de l'iPod Nano van eclipsar l'invent. I un any més tard, Apple ja presentava l'iPhone, el seu primer telèfon intel·ligent.