Així va ser el meu part a casa

Sant Cugat del VallèsTres setmanes després de donar a llum la meva tercera filla, des del Criatures em van proposar escriure un article sobre la meva experiència de parir a casa. La veritat és que em va arribar en el moment d’adaptació que necessitem totes les dones que acabem de parir i vaig demanar reprendre-ho més endavant. Al cap d’uns dies em vaig adonar que el motiu que havia donat per posposar la publicació era cert, però que, a més, em feia por. Por d'escriure sobre un tema que encara és molt jutjat i fins i tot criminalitzat. N'és una prova que durant el meu embaràs he anat compartint per xarxes (al perfil d’Instagram de Bhealthy.es) la meva preparació i la meva experiència, i la sorpresa ha estat rebre missatges qualificant-me d’inconscient i irresponsable. També he de dir que moltes altres dones m’ho han agraït i encara em demanen informació i consells. És per això que finalment m’animo a explicar-vos què vol dir i què suposa parir a casa.

És una opció per a tothom? És una opció per a totes les dones que sentin que casa seva, acompanyades de llevadores amb qui prèviament han fet vincle i que coneixen les seves pors, inquietuds i desitjos, és un lloc segur per rebre la criatura. En canvi, per a aquelles dones que sentin por imaginant-se parir a casa perquè necessiten estar acompanyades per metges, màquines i medicaments pel que pugui passar, el seu lloc segurament és un hospital.

Si l’opció triada acaba sent a casa, cal saber que hi ha una sèrie de condicions, com ara que l'embaràs sigui de baix risc, que l'inici del part sigui espontani o que el domicili es trobi a menys de 20 minuts d'un hospital, entre d'altres.

Com han sigut els meus parts? El meu primer part, el de la Júlia, va ser a l'hospital; el segon, el de la Jana, va ser a casa, com també el tercer, el de la Berta. Sense voler crear cap mena d’expectativa, comparteixo l'experiència personal d'aquest tercer part.

Feliç i agraïda

Ens va costar acabar de decidir-nos a tenir una tercera criatura. El cor ens deia que faltava algú per acabar de tancar el cercle familiar, però el cap ens deia que estàvem massa bé per tornar-nos a embolicar. Després d’un embaràs llarg (igual que el de totes les dones, però a mi se’m fan llargs) va arribar el dia. Eren les 21.30 h, ens acabàvem de ficar al llit i una contracció intensa em va dir que allò es posava en marxa. Ho vaig dir al Cristian i vam engegar el dispositiu. Les llevadores li van dir: 'Truca’ns d’aquí quinze minuts per confirmar que tot tira endavant'. A les 22.00 van arribar. Em fico a l’aigua. Falta escalfor. Agafo fred. Surto de l’aigua. Em poso de genolls a terra, respiro, crido, les contraccions són molt intenses. Escolten el cor de la Berta i l’Anna em diu: “Marta, has de canviar de posició perquè a la Berta no li va bé”. Em sembla impossible canviar de posició. Entre contracció i contracció, agafo forces i d’un salt em torno a ficar a l’aigua. Intenten escoltar-la des de l’aigua, però és complicat. Em fan un tacte, la cosa està força avançada. Dins el meu cap ha quedat la sensació que alguna cosa no va bé. L’expresso perquè, sinó, sento que em bloqueja. L’Anna em diu: “Que ens veus preocupades, a nosaltres? Si hi hagués alguna cosa estaríem anant cap a l’hospital”. La frase em tranquil·litza.

Surto de l’aigua, ja no sé ni com estic posada. Agafo aire i premo fort a la següent contracció. Crido! És molt intens! Torno a empènyer dues vegades més. Ja veiem el cap. A la següent contracció faig una empenta final i surt la Berta en posició sacra, com la seva germana gran! Amb una volta de cordó i una bandolera. Quin embolic que portaves, filla! Són les 23.58 h. Ara sí, ja hi som tots.

Em sento feliç i agraïda que la Júlia, la Jana i la Berta ens hagin triat. Parir a casa sento que és el meu lloc. Em fa sentir tranquil·la, en confiança i en pau per donar la benvinguda a les meves filles. No pretenc que sigui el lloc que hagin de triar totes les dones, sinó ajudar a fer que aquesta possibilitat sigui vàlida i vista com una opció més per a les que ho vulguin.