"Això no es diu!": com evitar que diguin paraulotes

BarcelonaPer poques que en diguem o per molt que es vigili, a tots se’ns escapen paraulotes i, molt més sovint del que ens pensem. I si tenim fills, és fàcil que ells les reprodueixin. Quan aprenen a parlar fins i tot fa gràcia que en el context adient, quan els ha sortit malament una cosa, els ha caigut l’aigua o se’ls ha desmuntat una joguina, s’expressin amb un renec, però quan van creixent cap pare vol que el seu fill digui paraules malsonants. 

Què s’ha de fer per evitar-ho? La psicòloga del CDIAP EDAI de Sant Martí, Maria Martín, diu que el primer consell que dona a les famílies és donar exemple, però reconeix que no sempre és fàcil perquè se’ns escapen en moments d’ira malgrat que ens en penedim després. “Les paraulotes són una forma d’expressió emocional”, diu Martín, que explica que els nens i nenes les reprodueixen per imitació sense tenir en compte la seva “connotació” que només entenem els adults i ens genera “malestar”. 

Què cal fer si el nostre fill reprodueix renecs? 

Per Martín, cal no reaccionar. La psicòloga defensa que moltes vegades quan un nen diu paraulotes ho fa per cridar l’atenció i buscar una reacció en els adults, que sí que sabem el seu significat, i els fem un toc. “Cal mantenir la calma, explicar què no es pot dir i per què i establir uns límits”, diu Martín. Això, però, no vol dir que no li donem importància, sinó que és bo explicar-los i fer-los entendre els motius pels quals no volem que en digui, és a dir, explicar que dir-ho pot fer mal i molestar els altres, per exemple. “Això no vol dir que no li donem importància, sinó que cal traslladar-los aquest coneixement dels adults”, diu Martín. 

Com podem evitar que els aprenguin? 

Quan a casa se’n diuen pocs o ja es vigila molt, però els nens en segueixen pronunciant, cal incidir en els mitjans i les influències externes com són la televisió i l’escola. Sense entrar en la idoneïtat de les pantalles, Marín indica que cal triar el contingut adequat en funció de l’edat de l’infant. “Hem de ser curosos amb el control del contingut”, alerta l’experta. Pot ser que hagin aparegut a l’escola o en altres entorns i cal marcar el límit de la família i explicar-los amb calma la nostra posició. Martín recorda que l’ús d’insults i paraulotes per sistema és un ús agressiu del llenguatge i si es vol evitar s’ha d’intentar normalitzar.

I si ens fa gràcia que en diguin?

Les paraulotes apareixen cap als tres o quatre anys i a vegades ens fa gràcia. Segons Martín, hem de ser conscients que amb un riure reforcem una conducta que no volem perpetuar. “Potser no hem d’estar-ne molt pendents perquè és asfixiant i és lògic que se’ns escapin”, afegeix la professional. "Quan nosaltres tenim una reacció positiva reforcem la conducta, però si no és sempre, no passa res”. Aquesta situació també té el seu costat positiu. Segons Marín, si els nens l’utilitzen quan toca és símptoma que estan aprenent de l’entorn. “No és tan dolent”, reconeix la psicòloga. 

Podem buscar alternatives? 

Cordills, caram o redimonis són alguns eufemismes que utilitzen alguns adults per no dir paraules gruixudes. Són una bona alternativa per mantenir l’espontaneïtat i l’expressivitat de la ira. Encara que a vegades sonin “ridículs” són mots que per Martín donen opció als infants a repetir-ho i permetre que es comuniquin amb l’adult en la línia que volen. 

Hi ha alguna manera d’eliminar les paraulotes? 

Martín explica que incidir quan els nens són petits és important per evitar que dir paraulotes sigui un hàbit i costi de treure. Per això, aposta pel reforç a través d’un sistema de fitxes i gomets verds i vermells que marqui el compliment d’alguns objectius i la recompensa que, si pot ser, no ha de ser econòmica.

I les paraulotes quan s’acosta l’adolescència? 

La preadolescència és la segona època en què apareixen les paraulotes en els nens i s’hi afegeix el component social en la reproducció de paraules malsonants. Els joves volen sentir-se còmodes en el seu ambient social i dir paraulotes pot ser una manera d’adequar-s’hi. “Quan es fan més grans s’utilitzen els insults perquè el context n'utilitza”, diu Martín, que recorda que els humans sempre ens intentem adaptar perquè ens acceptin i guanyem autoestima. En aquestes edats reduir el seu ús o eliminar-lo és més difícil perquè preval, per a ells, el raonament d’entrar al grup. Per Martín, si l’ús d’aquestes paraules és brusc també pot denotar malestar i cal estar atent.