Alain Delon volia ser enterrat al costat dels seus 45 gossos, però la llei francesa ho podria impedir

BarcelonaAquest diumenge els familiars de l'actor francès Alain Delon enviaven un comunicat a l'agència AFP en què anunciaven la mort de l'actor francès. El text el signaven els tres fills de l'intèrpret i el Loubo, un dels seus gossos. Arran del protagonisme del pastor belga en el comunicat de la mort, alguns mitjans han recuperat l'entrevista que Paris-Match va fer a Delon el 2018. En la revista francesa afirmava que estimava el Loubo "com un fill" i assegurava que si ell moria abans que l'animal, demanaria al veterinari que el sacrifiqués perquè els enterressin junts i dins de la seva propietat. Però la legislació francesa no preveu, a priori, acceptar cap de les dues peticions que el protagonista d'A ple sol va fer en vida.

En aquella entrevista, el sovint polèmic actor reflexionava sobre el vincle amb el seu gos. "El que sí que sé és que no deixaré sol el meu gos [...]; farà 3 anys al gener [del 2018], cosa que equival a 21 anys per a un home. Si moro abans que ell, demanaré al veterinari que marxem junts. El sacrificarà perquè mori als meus braços. Prefereixo això a saber que es deixarà morir davant la meva tomba amb tant de patiment", va explicar a la revista francesa, unes declaracions que van ser denunciades per animalistes per fer un mal ús de l'eutanàsia. Mostra de l'estima que Delon tenia pels seus animals de companyia és la seva decisió de ser enterrat al costat dels diferents gossos que va tenir al llarg de la seva vida, gairebé una cinquantena.

El "monument francès", tal com va anomenar aquest diumenge el president de la república francesa, Emmanuel Macron, a Delon, havia previst cada un dels detalls del seu enterrament, que volia que fos a la seva casa de Douchy, on va morir aquest diumenge. "Aquesta és la casa de la meva vida, on vull viure els meus últims dies, on vull morir. Vaig fer-hi construir una capella i m'hi enterraran amb els meus gossos", va assegurar l'actor, que va especificar que al Château de la Brûlerie hi ha enterrats 45 dels seus gossos. "També m'he fet construir una capella i m'enterraran aquí. Hi ha sis places, si vols venir... Per a mi és el màxim luxe. ¿Vols que vagi al cementiri de Montmartre? No, no hi ha res més bonic que això", va dir al periodista de L'Indépendant que el va entrevistar el 2013.

La legislació francesa

Ara bé, les últimes voluntats de Delon xoquen amb la legislació francesa. Aquest diumenge el subprefecte Christophe Hurault ja apuntava a AFP que, d'entrada, ser enterrat dins de la seva propietat no era tan senzill com afirmava Delon. "Alain Delon desitjava ser enterrat a la seva propietat. La decisió s'havia pres feia molt de temps perquè fos així i, per això, ja havia iniciat els tràmits administratius [...]. La prefectura havia donat un principi d'acord feia anys". Així i tot, Hurault afegeix que, malgrat tenir un primer document, "no es pot emetre un acord ferm abans de la mort". "Ara haurem de verificar aquest acord i assegurar-nos, amb la família, que Alain Delon no havia deixat peticions contradictòries en els seus últims desitjos", conclou.

Antoine Carle, advocat del bufet NovLaw, explica al diari francès Le Point que, a priori, "ningú pot apropiar-se de les restes d'un mort, amb el qual tothom qui ho desitgi s'ha de poder reunir en qualsevol moment, i, per tant, ha d'estar obert al públic". A més, sobre la petició de ser enterrat a la seva propietat, detalla que malgrat tenir una primera acceptació, són "autoritzacions que generalment s'atorguen amb molta moderació".

El professor de dret privat a la Universitat de Lorena Bruno Py també ha puntualitzat al rotatiu francès Le Point que "un ésser humà no pot ser assimilat, ni de lluny, a una cosa o un animal, fins i tot després de la mort; per tant, s'exclou que un humà mort pugui ser enterrat amb el seu gos, gat o canari".