Alba Riera: "Desconfia de qui et diu alguna cosa amb una copa de vi a la mà"

Tu que has posat veu a les passions més humanes i terrenals des de programes com FOMO i Dentro de Radio Primavera Sound, a 3Cat amb La turra, Col·lapse i els caps de setmana també des d'Elsuplement. En quines ocasions el vi pot convertir-se en un aliat?

— Penso que n'hi ha tres. En primeríssim lloc, les converses amb amigues o converses d'amor: "M'han deixat", "Hem tornat", "Necessito consells", sempre vi. En segon i tercer lloc, en les cites i els sopars. L'explicació de la meva resposta és que el vi acompanya molt les converses intenses perquè dona aquella calor a les galtes que et fa estar més intensa, més atenta i acompanya més la persona que tens davant i t'està explicant coses íntimes. En el cas de les cites et dona aquesta tonterieta i brillantor que va molt bé. I en els sopars perquè sí, perquè és més elegant.

Mai beuries sola?

— La meva relació amb el vi és extremadament costumista i funcional. Amb això vull dir que no prenc alcohol per gust, en prenc quan hi ha una motivació social. A mi m'encantaria tenir aquest posat de francesa que arriba a casa i mentre penso com m'ha anat el dia m'obro una copa de vi. Això no passarà mai.

D'on surt aquest imaginari que et fa romantitzar el moment de prendre una copa de vi?

— Si hagués de triar entre un món ficcionat i un món real, clarament triaria un món ficcionat. Per tant, jo crec que és pel que veig a la pantalla. Protagonistes que m'agraden solucionen el món, o escriuen un article –com en el cas de la Carrie Bradshaw a Sex and the city–; encara que escriure i beure vi és una cosa que no faria mai a la vida, dona un toc elegant. A més, també romantitza feines que són un pal. A ningú li agrada estar escrivint fins tard a casa; a l'hora de la veritat estàs amb un monyo mal fet i amb una bata, no estàs amb una copa de vi. És el mateix relat de les escriptores que beuen vi o els filòsofs. Però per a mi és un element estètic que et fa semblar més interessant del que probablement ets, et dona un estatus. Desconfia de qui et diu alguna cosa amb una copa de vi a la mà.

Tants sopars, cites i trobades amb amigues, deus ser una experta sobre vi.

— Soc coneguda pels meus amics per tenir paladar infantil, soc de macarrons i carn arrebossada. Això ja dona pistes de quin vi em pot agradar i quin no. No sé si tinc el paladar poc desenvolupat, però a mi per enamorar-me no m'has de portar a un restaurant d'estrella Michelin. Això també acaba afectant el meu gust per les begudes amb alcohol; només m'agrada la cervesa i el vi, més enllà d'això, res.

Quan és el moment per a una cervesa i quan ho és per a una copa de vi?

— És claríssim i ho tinc molt diferenciat. Per a mi la cervesa representa una conversa informal i el vi és per a moments en què hi ha una estètica que l'acompanya. De fet, quan vaig més guapa vestida tendiré a demanar vi.

¿Aquesta estètica inclou el vi blanc o el negre?

— No n'entenc, però sé que m'agrada el vi blanc, sec i fred. També perquè la meva estació preferida de l'any és l'estiu i només pensar en la platja, la calor i una copa de vi blanc freda... buf, se'm posa la pell de gallina! Però també per un motiu molt pràctic: el vi negre deixa la boca fosca i és una cosa que no suporto. Em posa nerviosa veure algú que va estupend i que té les dents tacades per beure vi negre. El tinc bastant vetat.

Tota l'estona insisteixes que no hi entens gaire, de vins. ¿Voldries aprendre'n o estàs còmoda amb el que saps?

— Com que no sé què m'estic perdent, em sento còmoda. A mi el que em fa més pena és que alguna vegada hauré begut algun vi car en algun casament o algun acte i no me n'hauré assabentat. En aquestes situacions penso que t'haurien d'informar per poder-li donar el valor que té. També em molesta perquè socialment agafes el personatge de nena petita i hi ha molts comentaris al respecte, això em carrega.

¿Penses que pel fet de ser dona jove encara se't colla més per no saber-ne?

— Sí. Tens tota la raó. Quan demano vi blanc se'm pressuposa que és perquè és més dolcet, és més de princeseta. Són valors suposadament femenins que a mi se m'adjudiquen quan la gent realment no sap per què demano vi blanc.

El vi pot acompanyar moments bons com els que hem comentat, però no totes les ocasions acaben com un espera. ¿Recordes algun moment amarg en què el vi fos protagonista?

— Evidentment, l'alcohol accentua l'emotivitat dels sentiments. Per exemple, quan després de deixar-ho amb el meu ex, vam coincidir en una festa d'aniversari on jo sabia que hi aniria amb la seva nova parella. Faltaven dos dies perquè me n'anés a viure a Madrid i m'ho vaig prendre com un tancament d'etapa brutal: veure el que havia estat el meu xicot amb algú altre i marxar a viure a una ciutat nova. Efectivament, va ser dur i fort veure aquella situació. Però jo estava disposada a veure-ho. Tot seguit vaig agafar l'ampolla de vi per suportar aquella imatge i per veure si podia sentir una mica d'alegria perquè no estava sent capaç de treure-la. Vaig beure infinitament i vaig acabar al llit d'una amiga plorant. Volia arreglar massa coses a la vegada [riu].

Per acabar amb bon gust de boca, digues-me un moment en què el vi fos present i que voldries repetir.

— En un bar de platja, evidentment a l'estiu, amb la meva amiga Àlex, que ella sí que té un paladar fi i li agradava molt el vi –i que, de fet, va ser qui també va organitzar aquella festa d'aniversari–. Des de fa uns anys li han diagnosticat uns bacteris a l'estómac que l'han obligat a fer una dieta molt restrictiva, també amb el vi. Ho ha passat realment malament. Voldria tornar a tenir un moment amb ella, mentre xerrem amb una copa de vi fent veure que res no ha passat.