Albert Sánchez Piñol viatja a l'Imperi Romà en la seva nova novel·la

BarcelonaPregària a Prosèrpina, la nova i extensa novel·la d'Albert Sánchez Piñol -té més de 500 pàgines- està ambientada al segle I aC. Arrenca quan el conegut orador Marc Tul·li Ciceró envia el seu fill a una expedició als confins de l'Imperi Romà. Per què? Vol que el noi trobi una fera terrible que enriquirà qui aconsegueixi capturar-la i pugui exhibir-la al circ. En ple desert, el fill de Ciceró s'haurà d'enfrontar a un perill que ningú havia imaginat fins llavors i que no només amenaça el futur de l'imperi, sinó també la humanitat sencera.

És el plantejament del nou llibre de Sánchez Piñol, que arribarà tot just un any després de l'anterior, El monstre de Santa Helena. Si en aquell cas l'escriptor barceloní enviava els lectors al segle XIX, fins a l'illa on estava reclòs el temible Napoleó i hi feia aparèixer també l'escriptor François René de Chateaubriand i la marquesa de Custine per plantejar una història d'aventures en què el tercet de protagonistes havia de frenar l'atac d'un monstre marí, el bigcripi, el viatge que ara proposa, dos mil anys enrere, és el més remot i agosarat que s'ha plantejat fins ara. L'autor de Victus (La Campana, 2012) es proposa, a Pregària a Prosèrpina, "capgirar la història de la nostra civilització", en paraules de l'editorial La Campana, que publicarà el llibre el 23 de març del 2023, amb una "narració trepidant" que "deixa el lector sense alè fins a la darrera pàgina".

Nascut a Barcelona el 1965, Albert Sánchez Piñol va aconseguir un gran èxit amb La pell freda (La Campana, 2002). Només en català n'ha venut més de 130.000 exemplars i és la novel·la més traduïda de la història de la literatura catalana. Amb Victus -ambientada durant el setge de Barcelona del 1714- va tornar a tenir una gran repercussió de vendes. Els llibres més recents de l'autor són la novel·la Fungus (2018), el llibre d'articles Homenatge als caiguts (2019), un controvertit assaig sobre escriptura creativa, Les estructures elementals de la narrativa (2021) i El monstre Santa Helena (2022). Pregària a Prosèrpina confirma que l'autor es troba en l'etapa més prolífica de la seva trajectòria.

"Quan pot, el poder fa fora la cultura i viola la bellesa"